Si el ple d’avui s’hagués celebrat fa dos mesos, a Xavier García Albiol, líder del PP, no li hauria calgut apropar-se fins al Port Vell de Barcelona, per fer un Periscope estel·lar on criticava l’alta presència de manters que actuen “sense cap tipus de vergonya”, mentre “els comerciants paguen impostos” i ells no. Hauria estat suficient, sempre segons el president Carles Puigdemont, que hagués donat una volta per la seva estimada Badalona per descobrir que ha esdevingut el gran magatzem de mercaderies falsificades.

Amb tot, un caos de mantes i unes mantes de caos. Com la discussió que ha anat seguint a l’hemicicle i que semblava ressonar a passos perduts. En l’abraonat enfrontament, que s’ha convertit en tradició els dimecres de ple, Albiol s’ha erigit com l’adversari del “bonisme”, apuntant que això de la venda ambulant, quan era alcalde, ho va resoldre en “cinc dies”. Puigdemont, en canvi, ha preferit definir-lo com un “contundent populista”, que no entén que la resposta que s’ha de donar no és exclusivament policial.

I de bons i dolents ha semblat anar tota l’estona la pel·lícula. Germà Bel no podia ser més gràfic traient en plena intervenció un Darth Vader (dibuixat, és clar). Els parlamentaris, acostumats a les creatives intervencions de l’economista, han esclatat en rialles. Raül Romeva, conseller d’Exteriors, s’ho ha passat pipa (les càmeres l’han delatat).

Munté desencadenada

Però els tons alts i segons quines acusacions, que es dilaten en sortir per les portes de l’hemicicle, acabant en cigarretes o cafès conjunts, han pogut aquest dimecres amb Neus Munté. La consellera de presidència, de típica resposta pausada i preparada, ha hagut de parar els peus de manera contundent al PSC, que li ha dit que no feia prou per la igualtat de gènere.

“Per a vostès els tuits, nosaltres seguirem fent feina per desplegar la llei”, els ha deixat anar, per haver al·legat que l’oposició de JxSí a una proposta per seguir aplicant la part de mesures de la llei que no havien quedat suspeses pel TC implicava la renúncia a tot. Ans el contrari, ha volgut assenyalar que és perquè no renuncien a res, perquè afecta temes “sensibles”.

Així, ha acabat lamentant que els del carrer Nicaragua hagin caigut en una iniciativa “tramposa”. La sorpresa és que tampoc és sorpresa. És habitual que grups rebutgin propostes aparentment inqüestionables i d’altres ho utilitzin per intentar imposar un discurs que sovint no es correspon amb la complexitat que té. Sempre hi ha versions.

Carmanyoles

La preocupació dels diputats pels aliments ha arribat a proposició de llei, malgrat que no han abordat el debat sobre la qualitat del menú del bar, que en ocasions deixa molt a desitjar. De fet, sobre el que anava, que és del malbaratament alimentari, tampoc els interpel·lava massa directament a ells, que reben racions certament escasses els migdies, potser ja pensades amb un esperit estalviador.

Però és que la contradicció entre catalans que llencen 35 kg de sobres l’any i qui a vegades no tenen res a menjar ha posat en alerta els socialistes, que han demanat un esforç a tota la cadena alimentària per començar a posar-hi remei. “Sense sancions”, han reiterat. Una de les mesures: la carmanyola. Diuen que ara a la gent “li fa vergonya demanar-ho”, d’emportar-se les sobres del dinar o sopar –i potser sí que és així– i que s’ha de fomentar que pugui ser exigible als restaurants. En altres països s’ha convertit en una pràctica habitual.

Malgrat que la tramitació de la llei hagi tirat endavant, s’ha escenificat la divisió entre qui hi veu intervencionisme estatalista o qui clama per un canvi del sistema productiu. PP vs CUP, come d’abitudine. Els populars han advertit que compte amb totes aquestes exigències, que encara faran tancar negocis i augmentar la pobresa que combaten. Per la seva banda, els cupaires, en paraules de Gabriela Serra, han carregat contra la globalització, i han donat el sí a la llei fins a la nova-vinguda d’una nova era de col·lectivització.

Camats i cooperació

Qui també ha tingut el seu protagonisme avui, malgrat que no estava present al ple, ha estat l’exdirigent d’ICV, Dolors Camats. A proposta de Catalunya Sí Que es Pot, Camats ha estat designada pel Parlament (juntament amb quatre més) com a membre del Consell Superior de la Cooperació, un òrgan consultiu, de participació i de resolució extrajudicial de conflictes de l'Administració de la Generalitat en tot l'àmbit de les competències que li pertoquen sobre cooperatives.

No està retribuït (ni li paguen dietes). S’ha encarregat de recordar-ho l’ecosocialista a Twitter. Li ha tornat a sorgir feina, políticament parlant, després de deixar la política activa la passada legislatura i la coordinació del partit el març, en favor de Marta Ribas i David Cid. Concretament, dos cops al mes, segons està fixat a la normativa, que haurà de servir per impulsar i valorar com es desenvolupa el cooperativisme a Catalunya.