Sembla no importar que passada la cantonada hi hagi eleccions europees, municipals, autonòmiques en alguns territoris claus com Madrid i qui sap si també espanyoles. Tampoc que a Andalusia s’hagi demostrat que, davant la incompareixença de l’esquerra, les dretes convencionals i l’extrema dreta més lepenista siguin capaces de sumar a les urnes i de pactar sense cordons sanitaris per conquerir el poder. La pitjor crisi interna de Podemos en els seus cinc anys d’història ha esclatat públicament, i els qui llavors parlaven d’”assaltar el cel” ara miren de controlar els danys. La implosió també amenaça l’alternativa d’esquerres, un fet que inquieta Pedro Sánchez a la Moncloa.

Diferències estratègiques substancials, deslleialtats personals recíproques, acusacions creuades, purgues, demandes judicials... Són molts els fets que s’han produït fins al cinquè aniversari de la formació. Avui, dels seus cinc cofundadors, només en queda un a primera línia: Pablo Iglesias. Els altres quatre han estat apartats o purgats, o han fet ells mateixos les maletes.

L'últim a abandonar el vaixell ha estat Iñigo Errejón. Aquesta setmana ha començat amb la seva renúncia com a diputat al Congrés de Diputats (on ja havia estat apartat com a portaveu), després de rebre pressions i haver escoltat paraules molt gruixudes. I ha acabat amb la renúncia d'un altre pes pesant, Ramón Espinar, que ha abandonat l'escó al Senat i a l'Assemblea de Madrid i la secretaria general de Podemos Madrid. Malgrat ser del sector afí a Pablo Iglesias, rebutjava els plans del secretari general de competir contra Errejón a les eleccions de la Comunitat de Madrid.

En la mateixa línia anava la reunió que van mantenir aquest divendres onze secretaris autonòmics del partit a Toledo. Els dirigents territorials van signar una declaració conjunta on demanaven “cooperar i no competir”, en clara referència a la llista de Podemos a les autonòmiques de Madrid. Des de la perifèria temen que els problemes de la metròpoli els puguin passar factura. No només és l'agrupació de Catalunya la que ha tingut problemes durant aquests cinc anys amb la direcció estatal, sinó que també la majoria de comunitats.

Mentre els destrossos del temporal encara es noten a Twitter, hi ha qui parla de la “maledicció andalusa”: després d’una desfeta en unes eleccions andaluses, s’obre una crisi dins l’esquerra espanyola. El primer antecedent d’això és l’històric dirigent comunista Santiago Carrillo, que després dels mals resultats dels comicis del 1982 va presentar la seva dimissió com a secretari general del PCE. La renúncia va anar acompanyada de més abandonaments.

L'ona expansiva arriba a la Moncloa

En públic, des de la Moncloa només asseguren que no pateixen per l’acord de pressupostos signat entre el PSOE i Unidos Podemos. Però, més enllà dels comptes públics, hi ha preocupació en l’escenari electoral. A Andalusia s’ha demostrat que les dues potes de l’esquerra han d’estar fortes; si no, la suma no dona per mantenir el poder. Un bon avís a navegants de cara a les eleccions espanyoles, encara sense data, on Sánhez haurà de jugar la carta contra l’extrema dreta davant d'un Vox imparable.

El 2 de desembre, la candidatura de Podemos, Adelante Andalucía, va fracassar. Però els vots que va perdre no van anar cap a Susana Díaz, sinó que van quedar-se a casa. En canvi, la fragmentació no va ser un problema per a la dreta. Va haver-hi traspàs de votants entre el PP, Ciutadans i Vox, als qui els números van donar i van fer una triple aliança per conquerir el poder. I tenen intenció de reproduir el pacte per tot l’Estat.

Paradoxalment, la crisi interna de Podemos arriba en el moment en què més poder d'influència ha tingut la formació, després de la moció de censura contra Mariano Rajoy i la negociació d'uns pressupostos de l'Estat que tracten de revertir anys de retallades. Una alternativa que avui està amenaçada.

“La gent va desil·lusionar-se quan van començar a saber-se les primeres trifurques internes, i ara ja no s’entén res”, admeten veus molt properes a Podemos. “Produeix una tristor infinita la deriva de tot plegat”, lamenten.