Fa un parell de setmanes, a Madrid, la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero en un cas de presumpta corrupció va provocar que desenes de milers de persones sortissin al carrer a manifestar-se contra el govern de Pedro Sánchez. La manifestació estava convocada des de feia setmanes, però no generava gaire expectació i la dreta espanyola va mobilitzar-se en poc temps. Al cap de només uns dies, l’UCO entrava a Ferraz i desenes de cotxes passaven per la caserna general del PSOE fent sonar els clàxons, traient el cap per la finestra propinant tota mena d’insults i engorilant els agitadors d’extrema dreta que es fan passar per periodistes presents durant l'escorcoll.
La dreta espanyola està molt mobilitzada, se li fan les dents llargues quan pensa en la idea de poder tombar Pedro Sánchez, viu amb frustració no haver-lo pogut desallotjar de la Moncloa el 2023 i la tempesta judicial que cau sobre el PSOE atia aquest espai polític per —aquesta vegada sí— aconseguir-ho. Així es percep als carrers de Madrid des de fa setmanes i així ho acrediten en conversa amb aquest diari diversos politòlegs. Conclouen que la dreta viu un cicle de mobilització especialment intens des de les eleccions generals del 2023 i que una part significativa d’aquest espai considera Sánchez un president il·legítim. Asseveren que l’escàndol perjudica principalment el PSOE, però no necessàriament es traduirà en un transvasament directe de vots cap al PP, sinó d’una desmobilització socialista.
En conversa amb aquest diari, el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) Jorge Resina incideix en què la dreta espanyola ja començava a estar mobilitzada abans dels escàndols que envolten el PSOE. Resina, que acaba de publicar el llibre La izquierda después de la izquierda, assenyala que la ultradreta ha estat durant les darreres dècades sempre mobilitzada. La novetat, destaca, és que aquesta actitud s’ha estès també al centredreta. “La moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018 va desconcertar el votant de dretes, així com el resultat de les eleccions del 23-J del 2023; són dos punts d’inflexió” per encendre els ànims d’un votant pròxim al PP, assevera.
Sánchez, un president il·legítim per a molts votants de dretes
Per la seva banda, el professor de la mateixa àrea a la mateixa universitat David Hernández sosté que “s’està produint un canvi cultural profund” que ha portat la dreta a assumir la mobilització al carrer com una eina política habitual. Afirma que els electors d’aquest espai estan més animats perquè senten —encertadament— que les seves posicions comencen a ser les de la majoria social. L’esquerra, en canvi, que sent que les seves idees comencen a perdre centralitat, ara s’arreplega i rearma els seus arguments.
Al darrere d’aquesta mobilització hi ha també una idea recurrent entre amplis sectors de la dreta: la percepció que Pedro Sánchez és un president il·legítim. Resina assenyala que això es produeix pels pactes assolits pel PSOE en l’anterior legislatura amb Podemos i algunes formacions independentistes d’esquerres, i que s’ha agreujat ara quan ha habilitat Carles Puigdemont com a interlocutor negociant amb Junts per Catalunya. L’altre factor va ser el sorprenent resultat de les eleccions del 2023: la demoscòpia s’alineava amb una majoria de PP i Vox, i Sánchez va aconseguir sortir investit president altra vegada. La conseqüència d’això, explica, és la frustració acumulada de la dreta espanyola.
L’esquerra espanyola, sense el seu propi Vito Quiles
Amb un electoral de dretes tan animat, figures com la de l’activista ultra Vito Quiles han esdevingut autèntiques rockstars de l’espai. Al Congrés dels Diputats, molts alumnes d’institut que hi van per alguna sortida cultural es tiren als braços d’aquest agitador, que es fa passar per periodista. També es converteix en l’estrella de moltes manifestacions espanyolistes: tothom va a saludar-lo i a fer-se selfies amb ell. Passa el mateix amb Bertrand Ndongo, un ultra que opera amb els mateixos mètodes que Quiles. En converses informals amb aquest diari, fonts del departament de comunicació del PSOE admeten que a l’esquerra espanyola li falta el seu propi Vito Quiles, sense haver de ser una còpia exacta. Però Resina argumenta que els continguts associats a les guerres culturals, l’antifeminisme o el combat contra les polítiques d’identitat generen més confrontació i, per tant, més viralitat.
L’impacte de la corrupció a les futures generals
La professora de l’UCM Paloma Román assenyala que l’electorat d’esquerra tendeix, generalment, a castigar més la corrupció que el de dretes. La raó és que una part d’aquests votants percep els casos de corrupció com una contradicció directa amb seus valors centrals. Assevera que e el principal risc que corre el PSOE de cara a les pròximes generals és la desmobilització d’una part dels seus votants. Ara bé, destaca que la sagnia de vots dels socialistes “no es traduirà necessàriament en una transferència de vot al PP”. “Existeix una sospita estructural sobre els dos grans partits del bipartidisme; són les dues formacions que més temps han governat i, per tant, les que han acumulat més poder i més casos de corrupció”.