Quan el PP va aconseguir la presidència de la Comunitat de Madrid i l’alcaldia de la capital espanyola, la dreta mediàtica es va afanyar a presentar un i altre governs com el baluard de l’Espanya de debò contra el govern “socialcomunista” de Pedro Sánchez. Madrid seria la fortalesa des de la qual el PP no només resistiria el setge de l’esquerra sinó la pista d’enlairament des de la qual refaria la seva majoria amb una política alternativa. D’entrada, aixecant la bandera de la rebaixa d’impostos.
La pandèmia ha deixat veure els descosits d’aquest relat. Madrid és el territori —ara se’n diu territori— més afectat per la Covid-19. Ahir, la directora de Salut de la comunitat va dimitir en desacord amb la decisió del seu govern de validar la petició de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, de passar Madrid a la fase 1 de la "desescalada". Ayuso tenia dubtes, però el seu vicepresident, Ignacio Aguado, de Cs, va acabar imposant-se. La directora, Yolanda Fuentes, era la tècnica de més rang de la conselleria de Sanitat. El seu criteri d’experta havia de cedir a les exigències dels polítics per mantenir el relat originari. No va voler.
L’ABC i La Razón proven de xiular i mirar al sostre, obrint les seves portades amb dos afers amb què pretenen empastifar el govern central, dos afers on els fets són el que menys importa i la interpretació esbiaixada s’imposa. La mateixa actitud de fons que ha provocat la renúncia de Yolanda Fuentes.
Fa riure La Razón, que titula amb un saldo de notícia sobre uns funcionaris del BOE enfadats perquè els han advertit que deixin de filtrar informació. Sembla que no tenien res millor i no els ha quedat més remei que donar volada a una rebequeria. L’ABC, potser pels nervis, s’inventa un judici d’intencions contra una comissió del Congrés que encara no ha començat a fer res. Almenys El Mundo, company de fatigues d’aquesta tuna mediàtica, té el criteri d’obrir amb la notícia del dia, encara que carrega el protagonisme sobre la dimissionària i no sobre la causa de la dimissió, que la deixa al subtítol.
A La Vanguardia i El País, més governamentals, la portada els va venir feta, gairebé es va fer sola. Un dia de sort.
