Ja no hi és Albert Rivera, i Inés Arrimadas ha aconseguit quedar-se. Això sí, pel camí Ciutadans s'ha convertit en un partit inútil en el sentit estricte del diccionari. El 10 de novembre la formació va quedar a les portes del Grup Mixt i el seu home fort va saltar pels aires. Des de llavors, els seus deu escons han servit per a ben poc. Paradoxalment, el coronavirus s'ha convertit en el seu únic salvavides. Ara disposa d’un respir, una mica d’espai per tornar a ser la crossa que règim volia que fos. Aquest camí té oportunitats, però també riscos i contradiccions. Caldrà veure si se n'acaba sortint o acaba seguint els passos de l'absorbida UPyD. El congrés per passar la pàgina de Rivera, l'únic president que ha tingut la formació, ja està en marxa, 

Aquest dijous ha començat finalment l'assemblea general de Ciutadans, que s'havia de celebrar el passat mes de març i va acabar ajornant-se com a conseqüència de l'estat d'alarma pel coronavirus. En aquest context, serà el primer congrés telemàtic de la història de la democràcia espanyola. Servirà per deixar enrere deu anys del partit sota un hiperlideratge. El nou lideratge està clar: Arrimadas, també sense contrapesos interns, va arrasar amb el 76% dels vots de la militància. L'executiva també és de la seva corda. Aquests dies serviran per aprovar els estatuts i, sobretot, l’estratègia.  La pandèmia ha tornat a situar en el mapa el "viatge al centre” iniciat des de la marxa de Rivera. Pot ser el seu revulsiu per un partit desballestat, si sap jugar bé les poques cartes de les quals disposa.

Una anàlisi DAFO permet detectar les seves oportunitats. En primer lloc, que continuen ostentant poder: són els socis de coalició imprescindible a Madrid, Andalusia, Múrcia i Castella-Lleó. També disposen d’espai al centre polític, una posició que segons les enquestes anhelen els espanyols i que fins ara ha acaparat tot el PSOE. A favor té que Pablo Casado juga en una altra lliga, fent cops de volant i competint amb Vox per l’espai de l’extrema dreta. És l’oportunitat per Arrimadas per marcar perfil propi i diferenciar-se del PP. Per això no paren d’estendre la mà al PSOE de Pedro Sánchez, amb qui mesos abans es negaven a reunir-se.

Però continua havent-hi un llast: la fotografia de Colón. Si encara mantenen alguna quota a les institucions és sobretot a remolc del PP i deixant-se arrossegar per l’extrema dreta de Vox, els vots dels quals necessiten per mantenir-se al poder. No són pocs els qui adverteixen del perill d’absorció per part de Casado. “Existeix un risc clar”, avisava Xavier Pericay, un dels seus fundadors de Cs, en una entrevista a ElNacional.cat.

Amb Arrimadas, hi ha un canvi clar d'estratègia: ara sí que es pot pactar amb Sánchez. La línia vermella ha passat a ser Iglesias. Malgrat que l’informe de gestió presentat avui evita tota autocrítica, argumentant que van mantenir una promesa, el partit ja es mou en unes altres coordenades. Un cop decapitat el pare, Arrimadas va provar sort amb la “via 221” per a la investidura, on els seus deu escons eren irrellevants. I en el transcurs de la pandèmia no han deixat d’”estendre” la mà i aprovar-li gairebé tot al PSOE. Va ser dels primers a sumar-se als Pactes de la Moncloa 2.0. Ara, en la desescalada, podrien aprofitar el buit que deixen els socis de Sánchez i el PP després d’una gestió de la pandèmia desastrosa. Després vindrà el debat dels pressupostos de l'Estat, sobre el qual es preveuen pressions del sistema per a un canvi d'aliances.

L'estratègia d'Arrimadas sembla clara, "tornar al centre", si és que realment s'hi han ubicat mai. El CIS bufa a favor de Ciutadans, que remunta del 6,8% de vot del 10-N a un 7,6% a l'últim baròmetre del mes d'abril. També la situa com la segona líder política més ben valorada, només superada per Pedro Sánchez. El principal hàndicap és que ja no tenen el múscul que tenien abans. I que la fotografia de Colón, ara per ara, encara els persegueix. Haurà d'enterrar del tot el llegat d'una dècada d'Albert Rivera. Matar definitivament el pare.

 

Seguim l'última hora sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món