Una conversa que va quedar en un calaix, ara es torna a posar de relleu gràcies al treball de periodistes d'investigació i la indústria cinematogràfica. El 26 de novembre de 1985, la Guàrdia Civil va detenir Mikel Zabalza, el van traslladar a Intxaurrondo i va desaparèixer. El 15 de desembre es va trobar el seu cos al riu Bidasoa. En la prèvia de l'estrena de la pel·lícula Non dago Mikel?, el diari Público ha tingut accés a una peça molt valuosa: la conversa d'alts comandants de la guàrdia civil que des del diari El Mundo, ja s'havien presentat a la justícia després d'una exhaustiva investigació dels periodistes Antonio Rubio i Manuel Cerdán.

La conversa mai havia sortit a la llum i la protagonitzen dos homes: l'excoronel del CESID, Luis Alberto Perote, i el capità de la Guàrdia Civil, Pedro Gómez Nieto. Ambdós admeten que Zabalza va morir després de ser torturat de forma indiscriminada. Aquesta peça ha servit per argumentar la pel·lícula i el treball fet a càrrec dels seus directors, Miguel Ángel Llamas i Amaia Merino, i s'estrena a totes les sales aquest divendres, 26 de febrer, en format documental.

El punt de partida és aquest: Un jove conductor d'autobús, és detingut al costat d'altres persones per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació antiterrorista. Quan la resta dels joves són alliberats, denuncien haver estat salvatgement torturats. Però falta Mikel. Les autoritats al·leguen que s'ha escapolit i mentre les esperances de trobar-se viu es van esvaint, els carrers d'Euskal Herria cremen amb un crit: On és en Mikel?

Què diu la conversa?

Ambdós agents admeten que la mort de Mikel és una conseqüència directa de les tortures reiterades que va rebre per part de la Guàrdia Civil. De fet, va morir en el mateix lloc on era ofegat de forma sistemàtica. Alguns dels moments de la conversa admeten que "la mare el va veure amb la caputxa", fent referència a una bossa que li van posar al cap per ofegar-lo sense parar. També afirmen que anteriorment, amb aquesta pràctica assassina, ja "havia estat a punt de quedar-se" un altre.

Ells mateixos detallen que el mètode és infalible: "Arriba un moment que el que estàs respirant és el teu monòxid de carboni, aleshores s'està ofegant. O sigui, els esfínters s'obren i s'ofega, s'ofega". Per més inri, expliquen el moment macabra de tot plegat: "I a sobre ens està mirant, o sigui, realment no és que ell no vegi res, perquè és com si estigués submergit en un punt. És a dir, la caputxa ha de ser transparent, perquè ell vegi la vida i la sensació de mort que està agafant".

Els periodistes de El Mundo van aportar la conversa com a prova en els jutjats, en el sumari que investigava el Cas Zabalza. Ara bé, el tribunal va establir que l'enregistrament "no presenta una mínima qualitat convictiva" , ja que el capità Gómez Nieto va negar que existís tal conversa i el ministre de Defensa Eduardo Serra, mitjançant escrit d'11 de juliol de 1996, va indicar que "no hi ha al centre cap document que contingui informació que pugui contribuir a l'aclariment de les circumstàncies".

Bildu porta el cas al Congrés

La portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, intentarà que el president de Govern, Pedro Sánchez, reconegui aquest dimecres a la cambra baixa que a Espanya s'ha practicat la tortura. Inicialment el diputat de la coalició abertzale Oskar Matute anava a preguntar al cap de l'Executiu de la situació de precarietat i incertesa en què viu la joventut, però aquest dilluns Bildu ha modificat la seva pregunta per interrogar Sánchez sobre el 'cas Zabalza'.

Per Bildu, aquest àudio confirma que "l'ús de la tortura ha estat sistemàtic" al País Basc. "Estem davant d'una realitat que ha de ser aclarida i reconeguda sense cap tabú ni menyspreu", argumenta Aizpurua, que ha destacat la "tranquil·litat" i la "convicció d'impunitat" que, al seu parer, demostren les dues persones que apareixen en aquesta "esgarrifós" enregistrament.