El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dimarts el conflicte institucional plantejat pel Senat —controlat per la majoria absoluta del PP— contra Pedro Sánchez per governar sense pressupostos. Així ho ha confirmat el tribunal de garanties en un comunicat, en la qual es refereix a “l’incompliment del deure constitucional de presentar el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pels anys 2024, 2025 i 2026, així com en relació amb l’ús que s’ha fet de els pròrrogues pressupostàries durant aquests tres anys sense que s’hagin aprovat” noves comptes.
El passat desembre, a les portes de les vacances de Nadal, els populars van obrir un nou xoc institucional amb el govern espanyol: el Senat va elevar al Tribunal Constitucional un conflicte d’atribucions amb l’executiu de Sánchez per no complir amb l’obligació que recull la Carta Magna de presentar la llei de pressupostos. Així, la cambra alta demanava al tribunal de garanties que s’anul·lin les diverses pròrrogues pressupostàries.
Dos mesos abans, la majoria absoluta del PP en aquest hemicicle va aprovar en un Ple aquest conflicte d’atribucions amb el govern espanyol, amb l’objectiu d’aconseguir que el Ministeri d’Hisenda presenti al més aviat possible els pròxims comptes. El departament liderat per María Jesús Montero —i el mateix Sánchez— insisteixen que sí que presentaran aquests pressupostos, però els mesos passen i el més calent és a l’aigüera, sobretot ara que Junts per Catalunya ha trencat les seves relacions amb el PSOE, i que Esquerra Republicana exigeix avenços en la cessió de la recaptació de l’IRPF a Catalunya.
Pròrrogues i més pròrrogues davant la minoria parlamentària
Els pressupostos que hi ha en vigència actualment són els del 2023. Sánchez va renunciar a presentar els del 2024 quan es van convocar eleccions anticipades a Catalunya, conscient que la campanya electoral i les negociacions per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat impedirien la negociació d’uns nous pressupostos. I amb els del 2025 directament va tirar la tovallola davant d’una debilitat parlamentària creixent. Som a finals del segon mes de 2026 i no s’espera que el govern espanyol faci el pas, malgrat que en públic i en privat insisteixin que els agradaria presentar els comptes aquest primer trimestre.
El text presentat pel PP
En el text del conflicte d'atribucions, el PP creu que el Senat no pot “admetre ni tolerar l'incompliment" de l'obligació que la Constitució imposa al govern, "que té un deure constitucional de pressupostar". De la mateixa manera, els populars adverteixen que no poden "admetre" la "pràctica fraudulenta" de modificació pressupostària "al marge del Parlament" a conseqüència de la falta de pressupostos, perquè consideren que és "contrària al principi de legalitat pressupostària".
"La situació actual, que es reproduirà el 2026, de mantenir prorrogats uns pressupostos de 2023, és només comparable a la situació que es va produir el 2020, quan es van mantenir prorrogats els pressupostos de 2018, ja que el govern, per la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19, va decidir no presentar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals d'aquell any", exposa el PP. En aquest sentit, creu que actualment "no existeix justificació possible" per no presentar els pressupostos, "excepte la de no haver pogut arribar a un acord amb les forces parlamentàries amb prou pes per assegurar-se l'aprovació d'aquests".