El Senat, actualment en mans del PP per la majoria absoluta que té en aquesta cambra, ha obert un nou xoc institucional amb el govern espanyol. Ha elevat al Tribunal Constitucional un conflicte d’atribucions amb l’executiu de Pedro Sánchez per no complir amb l’obligació que recull la Carta Magna de presentar la llei de pressupostos generals de l’Estat del 2026 davant les Corts Generals. Així, la cambra alta demana al tribunal de garanties que s’anul·lin les diverses pròrrogues pressupostàries.
Els populars, que tenen majoria absoluta en aquesta cambra, van aprovar fa un parell de mesos en un Ple aquest conflicte d’atribucions amb el govern espanyol, amb l’objectiu d’aconseguir que el Ministeri d’Hisenda presenti al més aviat possible els pròxims comptes. El departament liderat per María Jesús Montero —i el mateix Sánchez— insisteixen que sí que presentaran aquests pressupostos, però els mesos passen i el més calent és a l’aigüera, sobretot ara que Junts per Catalunya ha trencat les seves relacions amb el PSOE. Els pressupostos que hi ha en vigència actualment són els del 2023. Sánchez va renunciar a presentar els del 2024 quan es van convocar eleccions anticipades a Catalunya, conscient que la campanya electoral i les negociacions per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat impedirien la negociació d’uns nous pressupostos. I amb els del 2025 directament va tirar la tovallola davant d’una debilitat parlamentària creixent.
En el text del conflicte d'atribucions, el PP creu que el Senat no pot “admetre ni tolerar l'incompliment" de l'obligació que la Constitució imposa al govern, "que té un deure constitucional de pressupostar". De la mateixa manera, els populars adverteixen que no poden "admetre" la "pràctica fraudulenta" de modificació pressupostària "al marge del Parlament" a conseqüència de la falta de pressupostos, perquè consideren que és "contrària al principi de legalitat pressupostària".
"La situació actual, que es reproduirà el 2026, de mantenir prorrogats uns pressupostos de 2023, és només comparable a la situació que es va produir el 2020, quan es van mantenir prorrogats els pressupostos de 2018, ja que el govern, per la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19, va decidir no presentar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals d'aquell any", exposa el PP. En aquest sentit, creu que actualment "no existeix justificació possible" per no presentar els pressupostos, "excepte la de no haver pogut arribar a un acord amb les forces parlamentàries amb prou pes per assegurar-se l'aprovació d'aquests".
Feijóo advoca per fer obligatòria la presentació dels pressupostos generals
De fet, una de les darreres propostes que ha fet Alberto Núñez Feijóo en els darrers mesos, davant la impossibilitat de Sánchez de negociar i aprovar pressupostos amb els seus socis d’investidura, és que les Corts es dissolguin i s’hagin de convocar eleccions quan hi hagi una pròrroga reiterada de comptes anteriors.