Un quart d’hora. És el que ha durat avui la declaració de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, com a investigada per organitzar l’1-O, davant la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La consellera ha afirmat que no va rebre cap requeriment del Tribunal Constitucional (TC) perquè no realitzés cap acció del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, segons fonts judicials. Garriga era directora de serveis de la secretaria general de Vicepresidència i Economia, que dirigia l’actual diputat d’ERC Josep Maria Jové. Garriga només ha contestat les preguntes de la seva advocada, la penalista Laura Parés, que ara demanarà al TC que aporti al TSJC si va requerir o no a Garriga. Una segona imputació a Garriga són les obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i ella ha assegurat que aquestes reformes no només es van usar per a l’1-O sinó també per a les eleccions del 2017 i ara hi ha el 061 i s’ha usat per a la pandèmia. Certament, la magistrada Maria Eugènia Alegret, va descartar imputar aquestes obres, xifrades en prop de dos milions d'euros, a Jové i Salvadó en veure un ús posterior.

 

Inicialment, el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va processar Garriga pels delictes de malversació de fons públics i de desobediència per l’organització de l’1-O. Garriga va ser una de la vintena de persones del Govern i d'empresaris detinguts el setembre del 2017 per tal d'aturar l'1-O. En ser escollida consellera, amb el govern d’Aragonès, Garriga és aforada i la seva causa es va elevar al TSJC. I tot i que ja va ser citada a declarar al jutjat, la instructora del TSJC, la magistrada Maria Eugènia Alegret, l’ha citat avui a declarar, com a investigada, pels mateixos fets. La consellera va demanar ser investigada en la causa oberta contra Jové i el també diputat d’ERC Lluís Salvadó, llavors secretari d’Hisenda, en la causa que tenen en el TSJC, petició acceptada pel tribunal. 

Delictes

El desembre passat, el fiscal va presentar un escrit al TSJC en què validava que Garriga havia de ser investigada al TSJC, però descarta el delicte de malversació, que implica presó, i vol que només sigui investigada i jutjada per desobediència, amb penes d’inhabilitació a càrrec públic. En aquesta causa, també està personada l’advocacia de l’Estat i Vox, com a acusació popular, i, segons els fets que delimiti la instructora, podrà acusar-la de malversació.

El febrer del 2020, el TSJC va processar els diputats Jové i Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. A més, la instructora, la magistrada Maria Eugènia Alegret, els va imposar una fiança de responsabilitat civil de 2.889.000 € en el cas de Jové i d'1.635.000 a Salvadó.

Tres fets

El fiscal Pedro Ariche a imputa la consellera Garriga tres fets: haver adjudicat diversos contractes menors per executar obres en instal·lacions annexes al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); actuar com a enllaç entre Jové i Mercedes Martínez perquè Pau Furriol els deixés una nau a Bigues i Riells, on la policia va intervenir 9,8 milions de paperetes i 5.903 sobres; el 6 de setembre de 2017 va mantenir converses amb Josué Sallent perquè tragués la contrasenya de la pàgina referemdum.cat perquè hi pogués accedir qui volgués, i finalment que va estar present en un acte d’unitat i compromís amb el Referèndum, amb  els alts càrrecs del govern, el 21 d’abril de 2017.

La instrucció de l’1-O és gairebé conclosa i només resta si les parts demanen més proves i que les acusacions presentin els seus escrits i les penes que sol·liciten contra els tres càrrecs d’ERC. La consellera Garriga ha rebut el suport de l'independentisme a les portes del Palau de Justícia, avui.