El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona ha declarat conclòs el sumari contra una trentena d'excàrrecs del Govern per l'organització de l'1-O i ha acordat remetre les interlocutòries i les peces de convicció a l'Audiència de Barcelona per a la celebració del judici oral. La titular d'aquest jutjat, Alejandra Gil, puntualitza a més a la lletrada de l'Administració de Justícia que expressi els recursos d'apel·lació que hi hagi pendents.
En la resolució, la magistrada processa els 30 càrrecs i excàrrecs del Govern, la cúpula de la CCMA i empresaris de companyies com Unipost per presumptes delictes com la malversació de cabals públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació, però excloent altres delictes com la rebel·lió i la sedició.
Es tracta d'una trentena de càrrecs de la Generalitat en aquell moment, com ara Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Joaquim Nin, ex-secretari general de Presidència; Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; Aleix Villatoro, ex-secretari general del Departament d'Exteriors; Amadeu Altafaj, exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, o Albert Royo, exsecretari general del Diplocat i també la vicepresidenta i presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach; els directors de TVC, Vicent Sanchis, i de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.
El 13 ignora la Fiscalia
En un escrit del 4 d'agost, la Fiscalia havia demanat el Jutjat que s'ampliés de nou la instrucció de la causa uns altres 12 mesos, ja que encara hi ha recursos pendents de resoldre, i avisava que es podia incórrer en "vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva". La Fiscalia de Barcelona va recórrer la interlocutòria de processament perquè es processés també per organització criminal a 28 dels investigats.
En la seva ordre de processament, la jutgessa va constatar que suposadament tenien un "pla comú" i que existia el ferm propòsit del Govern per impulsar l'1-O. A més, diu, tenien la voluntat de celebrar una consulta referendària, assajada el novembre de 2014, "amb la finalitat d'exercir el dret d'autodeterminació i la constitució d'un nou estat, independent d'Espanya, i que va tenir la seva plasmació en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i el seu corol·lari en la declaració d'independència realitzada pel president de la Generalitat el 27 d'octubre en el Parlament".