Nou toc d'atenció del Grup d'Estats contra la Corrupció (CRECO) del Consell d'Europa a Espanya. En el seu darrer informe, aquest organisme ha constatat la necessitat de reforçar els mecanismes anticorrupció en relació amb els alts càrrecs executius del govern central, també en la seva activitat posterior, com també en l'activitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L'informe, que apareix en ple setge al Govern per la condemna contra l'exministre José Luis Abalos o el cas obert contra l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, subratlla la necessitat d'una acció més sistemàtica en el combat contra la corrupció dels alts càrrecs y retreu la no aplicació d'algunes de les seves recomanacions.
Entre les mancances que assenyala l'informe destaca l'absència de formació sobre el Codi de Conducta per a les persones amb alts càrrecs executius i la necessitat d'ampliar la informació inclosa en les declaracions financeres que fan públiques. També reclama que s'atengui la proposta que ja va formular d'incloure en aquestes declaracions informació sobre cònjuges i familiars a càrrec, amb el benentès que aquestes dades no caldria fer-les públiques.
Exalts càrrecs i grups de pressió
L'informe retreu que no s'han materialitzat en la pràctica les propostes que va reclamar a Espanya per regular els grups de pressió. El GRECO va reclamar normes sobre com es relacionen els alts càrrecs amb lobbistes i "tercers que busquen influir en la labor legislativa o d'altra mena del govern". Reclama que s'informi sobre aquests contactes i els temes que s'hi aborden, fent que les agendes siguin transparents.
A més, reclama reforçar les "restriccions posteriors a la feina per als càrrecs polítics i els requisits de declaració financera, especialment pel que fa a la supervisió independent i la publicació de dades financeres desglossades". L'informe recorda que el GRECO ja va recomanar a Espanya que la legislació que regula les restriccions per als alts càrrecs un cop han cessat en les seves responsabilitats fos objecte de revisió per part d'un òrgan independent, i retreu que aquestes peticions no han estat ateses.
Aforament
L'informe retreu també que no s'ha impulsat cap mesura per reformar el procediment especial del sistema de responsabilitat penal dels membres del govern central, l'anomenat aforament. El GRECO havia reclamant que l'aforament no s'utilitzi per obstaculitzar el procediment penal contra membres del govern.
També en el cas de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, considera que els progressos han resultat desiguals, ja que tot i mostrar alguns avenços, mantenen "deficiències persistents". Reclama una estratègia anticorrupció específica de la Policia Nacional, tot i admetre que s'han dut a terme avaluacions de riscos i actuacions de supervisió. Reclama més transparència en els nomenaments discrecionals i, tot i reconèixer esforços normatius en matèria de formació policial, conclou que les millores estructurals pel que fa a l'ètica i la integritat continuen sent incompletes. En el cas de la Guàrdia Civil hi veu més progressos, tot i assenyalar com a pendent el Protocol de Bones Pràctiques.
La conclusió de l'informe és que Espanya no compleix prou les recomanacions i demana a les autoritats que presentin abans del 30 de juny vinent un informe sobre els progressos que ha dut a terme en la seva aplicació. A més, demana al secretari general del Consell d'Europa que faci arribar una carta al ministre d'Exteriors espanyol per posar de manifest l'incompliment de les recomanacions i la necessitat d'adoptar mesures contundents per aconseguir avenços palpables.