El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el decret llei del govern espanyol per ajudar les empreses afectades per la guerra aranzelària de Donald Trump. Pedro Sánchez, que ha hagut de desplaçar-se fins a la cambra per fer valer el seu vot, ha tornat a salvar-se pels pèls: 176 vots a favor i 169 en contra. PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG, Coalició Canària i UPN han premut el botó del ‘Sí’ i el PP i Vox han optat pel ‘No’. Novament, el vot de l’encara diputat José Luis Ábalos ha estat gairebé decisiu per decantar la balança davant l’abstenció dels quatre parlamentaris de Podemos. El que s’ha aprovat aquest dijous és un fragment del paquet antitaxes nord-americanes. El govern espanyol haurà de garantir —a conseqüència d'acords amb els independentistes catalans— que el repartiment de les ajudes sigui equitatiu territorialment i respecti el pes de les exportacions catalanes, així com els llocs de feina dels treballadors de les empreses afectades.
Aquest dimecres, davant d’una votació que ja es preveia ajustadíssima, el mateix Pedro Sánchez va demanar directament a Alberto Núñez Feijóo el vot favorable del PP, en el cara a cara al Congrés dels Diputats que van tenir tots dos en la sessió de control al govern espanyol. Però els populars han optat pel paper d’una oposició rocosa, malgrat haver aconseguit que el Ministeri d’Economia inclogués algunes de les seves propostes al decret llei. Argumenten que no han estat suficients. El que s’ha aprovat aquest dijous, en tot cas, és un fragment del pla antiaranzels de Sánchez. El decret crea una línia d’avals de l’ICO de 5.000 milions d’euros per a les empreses afectades per les taxes imposades per la Casa Blanca, incrementa a 700 milions el Fons per la Internacionalització de l’Empresa i mobilitza 2.000 milions més per reforçar la cobertura dels riscs de la internacionalització a través de la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació. El decret eleva el límit de la cobertura que pot donar aquesta companyia en 6.000 milions per arribar als 15.000.
El sí de Junts i ERC
A principis d’abril el govern espanyol va pactar amb Junts que el repartiment de les ajudes es faci “respectant l’equilibri territorial, sobre la base del percentatge de les exportacions als Estats Units de les empreses de cada comunitat autònoma; amb especial atenció a aquelles comunitats que tinguin una major exposició”. Catalunya és l’autonomia que més exporta als Estats Units. Concretament, concentra el 25% de tot l’Estat. També van pactar articular “mecanismes de participació i seguiment per part de les autonomies, orientades a garantir la transparència, l’equitat i la coherència de la distribució”. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, també haurà de comparèixer trimestralment per retre comptes sobre el compliment d’aquest repartiment equitatiu i aportar un informe que reculli com s'han territorialitzat els recursos. El govern espanyol, de totes maneres, insisteix que no es tallarà l'aixeta a cap empresa espanyola per complir amb aquesta exigència del partit de Carles Puigdemont.
Com de costum i malgrat tenir un pacte tancat des de fa un mes, les mirades han tornat a estar posades sobre Junts per Catalunya fins a l’últim segon. Perquè a primera hora del matí s’ha celebrat a la cambra baixa una reunió entre Carlos Cuerpo i Josep Maria Cruset, el diputat juntaire que s’ocupa de la carpeta econòmica, per comprovar que el govern espanyol ha maldat en les últimes setmanes per fer complir l’equitativa territorialització de les ajudes antiaranzels. Però aquest mateix parlamentari ha confirmat quan ha pujat a la tribuna que el seu grup votaria afirmativament al decret; la trobada matinal ha estat, doncs, satisfactòria.
Esquerra Republicana, per la seva banda, també ha ratificat el seu ‘Sí’ quan ha comunicat que ha arribat a un acord amb el Ministeri d’Economia per “garantir la condicionalitat de les possibles futures ajudes públiques directes a la protecció de l’ocupació”. El pacte entre ERC i el govern espanyol és preservar l’activitat i l’ocupació en sectors estratègics. Tot i això, es tracta d'un acord merament polític, tal com aclareixen fonts republicanes a ElNacional.cat; no hi ha, almenys de moment, res en negre sobre blanc. Paral·lelament, fonts del Ministeri d'Economia confirmen a aquest diari que la mesura podria introduir-se en futurs decrets llei. També en declaracions als passadissos del Congrés, Gabriel Rufián ha afirmat que el seu partit aprovaria el decret perquè aquest dimecres també va arribar a un pacte perquè el govern espanyol i la Generalitat donin suport, davant la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, a les gestions necessàries per obtenir la llicència bancària de l'Institut Català de Finances.
L’abstenció de Podemos
El govern espanyol no ha sabut fins a aquesta setmana que el decret, si ningú no s’equivocava prement un botó, tiraria endavant. Perquè Podemos va anunciar pràcticament a última hora que s’abstindria. Amenaçava de votar en contra perquè insten Pedro Sánchez a expropiar els fons voltor nord-americans que operen a l’Estat espanyol fent negoci amb l’habitatge, així com les seves accions de l’Ibex-35.