El PP ha confirmat aquest dilluns que votarà en contra del decret llei del govern de Pedro Sánchez per contrarestar l’ofensiva aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump. Fa uns dies els populars van confirmar que no donarien suport a les mesures impulsades pel govern espanyol, però el vicesecretari d’Economia del partit, Juan Bravo, ha confirmat ara que el vot del seu grup parlamentari d’aquest dijous al Congrés dels Diputats serà un no. “Si el PSOE no vol acceptar les propostes que li fan des del PP, evidentment no comptarà amb el suport del PP i tindrà el vot negatiu per a aquest decret llei”, ha afirmat en una roda de premsa.
Ara, al govern espanyol li tocarà negociar amb Podemos, un grup parlamentari que encara no aclareix quin serà el seu sentit del vot aquest dijous, quan la cambra baixa hagi de convalidar el decret aprovat pel Consell de Ministres fa un mes. Els morats exigeixen a Pedro Sánchez que expropiï els fons voltor nord-americans que operen a l’estat espanyol fent negoci amb l’habitatge, així com les seves accions de l’Ibex-35. Així ho ha manifestat aquest mateix dilluns en una roda de premsa Pablo Fernández, un dels portaveus de la formació. De moment, el paquet de mesures de l’executiu de PSOE i Sumar és “completament insuficient”, a ulls de Podemos. Segons Fernández, la “guerra comercial” impulsada pel “feixista” de Donald Trump requereix una resposta “molt més contundent”.
Sumar reclama “responsabilitat” al PP
Paral·lelament, en una roda de premsa de Sumar, al ministre Ernest Urtasun li han preguntat per la incògnita del vot de Podemos. Però el màxim responsable del departament de Cultura del govern espanyol ha optat per desviar la pressió cap al PP i no cap al partit de Ione Belarra i Irene Montero. En la seva compareixença ha exigit als populars que facin “un exercici de responsabilitat pensant en el país i no en els seus interessos”. Així, Urtasun ha lamentat que el partit d’Alberto Núñez Feijóo hagi arribat a vincular el vot dels aranzels amb l’allargament de la vida de les centrals nuclears.
Pacte entre Junts i el govern espanyol
Un sí assegurat que el govern espanyol té sobre la taula és el de Junts per Catalunya. A principis d’abril l’executiu de Pedro Sánchez va pactar amb els independentistes la garantia que el repartiment de les ajudes es faci “respectant l’equilibri territorial, sobre la base del percentatge de les exportacions de béns amb destinació als Estats Units de les empreses de cada comunitat autònoma; amb especial atenció a aquelles comunitats que tinguin una major exposició”. Si la guerra aranzelària tira endavant, Catalunya serà el territori de l’Estat més afectat perquè és l’autonomia que més exporta als Estats Units. Concretament, concentra el 25% d'aquestes exportacions per part de l’Estat.
És per això que Junts explica que una quarta part d’aquest paquet s’haurà de destinar a les empreses catalanes. Però sempre hi ha la possibilitat que aquestes companyies no reclamin els avals. Els independentistes argumenten que serà feina del Govern de la Generalitat fer pedagogia en aquestes empreses perquè demanin els préstecs. De fet, juntaires i socialistes van pactar afegir una segona idea en aquest decret: “S’articularan mecanismes de participació i seguiment per part de les autonomies, orientades a garantir la transparència, l’equitat i la coherència de la distribució”. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, també haurà de comparèixer trimestralment per retre comptes sobre el compliment d’aquest repartiment equitatiu i aportar un informe que reculli com s'han territorialitzat els recursos.
El que defensa el govern espanyol és que l’acord amb Junts no atorga “privilegis” a cap autonomia i que les ajudes es destinaran a les empreses que ho demanin i compleixin els criteris, independentment del seu territori. També envien un missatge de tranquil·litat a les empreses de la resta de l'Estat assenyalant que no se'ls tallarà l'aixeta per tal de complir amb aquesta exigència del partit de Carles Puigdemont.