Els grups parlamentaris d’ERC i PSOE han acordat aquest dimecres que el govern espanyol executarà les “gestions necessàries” per a l'obtenció de la llicència bancària de l'Institut Català de Finances (ICF) davant la Comissió Europea i el Banc Central Europeu. Aquesta acció s’exercirà en el context del projecte de Llei de Defensa del Client Financer.

En un comunicat, el grup republicà indica que aquest pas representa un “avenç significatiu en la configuració de l'ICF com a veritable banc públic, orientat a donar suport directe a petites i mitjanes empreses, cooperatives i persones autònomes a Catalunya”. Afegeixen que “és una eina clau per facilitar l'accés a finançament, fomentar el desenvolupament econòmic del país i reforçar la sobirania financera”. Argumenten que amb aquesta iniciativa es dóna resposta a l'existència de fallades de mercat en el finançament empresarial als territoris, derivats de problemes d'informació, que precisament és un dels objectius que persegueix el projecte de Llei de Defensa del Client Financer.

Des del grup republicà s’assenyala que això suposa “un primer pas cap a una banca pública catalana completament desplegada, que pugui fer totes les activitats comercials, contrarrestaria un sistema bancari molt concentrat, permetent oferir condicions més positives per als usuaris i serviria per assegurar un bon finançament del sector empresarial català i millorar la seva resiliència”.

El Banc d’Espanya va tombar el març de 2022 la petició de llicència bancària de l'ICF per motius tècnics, entre els quals va destacar la falta d'un informe favorable de la Comissió Europea sobre ajuts d'estat que exigeix el Banc Central Europeu. El llavors conseller delegat de l’ICF, Jordi Òliva, mantenia que aquest organisme és una entitat financera pública de promoció i, com a tal, no li caldria fitxa bancària. Òliva va ser cessat amb posterioritat pel nou govern de Pere Aragonès.

L’ICF col·labora en l'actualitat amb la mobilització de recursos de la Generalitat per a que les empreses catalanes facin front a l’impacte dels aranzels amb els quals amenaça Donald Trump.

D’altra banda, l’ICF va anunciar recentment que contractarà 29 persones per tal de gestionar l'increment d'activitat prevista pel finançament a l'habitatge social, que multiplicarà per cinc el seu pressupost fins a arribar als 600 milions d'euros. En compliment als acords de la junta de govern, aquesta institució posarà a disposició de promotores, públiques i privades, 500 milions d'euros en préstecs amb condicions favorables per construir habitatge social de lloguer. També destinarà 100 milions més al fons públic d'emancipació, al qual els joves poden accedir per pagar l'entrada del seu primer habitatge. 

El Govern va anunciar l'octubre de l'any passat que vol que es construeixin -majoritàriament amb concessions privades- fins a 50.000 habitatges socials fins a l'any 2030, i ja van anunciar que una de les facilitats que es donarien són aquests préstecs amb bones condicions per les empreses que s'hi posin.  L'ampliació de pressupost entra dins de la pròrroga del Govern.