El Congrés dels Diputats ha fet aquest dimarts el primer pas per aprovar l’anomenada llei de garantia del plurilingüisme i dels drets lingüístics davant les institucions de l’Estat. Es tracta d’una norma impulsada per Esquerra Republicana, Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i integrants de Sumar com els comuns i Més per Mallorca. En la votació sobre la seva presa en consideració, s’hi han sumat Junts per Catalunya i el PSOE. Entre les principals mesures d’aquesta iniciativa es troba que a partir d’ara —en cas que el text superi tots el recorregut que encara li queda dins la cambra baixa per assolir el seu aval definitiu— els documents escrits en llengua catalana, basca o gallega seran oficials a tot l’Estat, sense necessitat que tinguin traducció al castellà. I també poder exigir el català als magistrats a Catalunya.
La norma, segons els seus impulsors, pretén compensar i corregir el “desequilibri i error històric" d’haver col·locat el castellà "en una situació de privilegi" en el funcionament real de les institucions de l'Estat. La iniciativa, que ha redactat l’exportaveu d'ERC Joan Ridao, recorda que, malgrat el reconeixement constitucional a la diversitat lingüística, aquest "continua sense desplegar-se de manera efectiva" i persisteixen normes i pràctiques que "penalitzen la doble oficialitat".
Principals mesures
Entre els principals eixos de la iniciativa destaquen mesures decisives en l'Administració de Justícia. Concretament, la norma diu que “per a la provisió de les places de president del Tribunal Superior de Justícia i d’Audiència Provincial a les autonomies que tinguin llengua i/o Dret Civil propis, el Consell General del Poder Judicial exigirà com a requisit l’especialització en aquest dret i també acreditar un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües pròpies que tinguin caràcter oficial”. “El Consell General del Poder Judicial, en col·laboració amb aquelles autonomies que tinguin llengua i/o Dret Civil propis, organitzarà programes de formació intensiva i continuada d’aquestes matèries”, assenyala la norma.
La proposta també situa com a objectiu prioritari garantir que qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a relacionar-se amb els òrgans del Poder Judicial, les institucions constitucionals i l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües oficials del territori, "amb plena validesa jurídica". És per això que introdueix obligacions clares de capacitació lingüística en la justícia, la funció pública i la contractació, i dota d'eines per garantir el respecte al dret d'opció lingüística.
La iniciativa també incorpora criteris lingüístics transversals en la contractació pública i regula àmbits sectorials clau, com el consum, la seguretat, el transport o la comunicació audiovisual, on es reforça de manera significativa la presència i ús de les llengües oficials distintes del castellà. En l'àmbit educatiu, la llei estableix que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma "serà normalment vehicular", amb l'objectiu de garantir que l'alumnat domini tant aquesta llengua com el castellà en finalitzar l'educació bàsica.