La llei de protecció integral de la infància i l'adolescència, també coneguda com a Llei Rhodes, està avui un pas més a prop de ser una realitat. La norma, que amplia a 35 anys l'inici de la prescripció dels abusos a menors i obliga a denunciar, ha finalitzat avui el seu recorregut al Congrés dels Diputats, on ha estat aprovada per una majoria molt àmplia. Ara s'enviarà al Senat, que, si no l'esmena, la deixarà llesta per a ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat.

La norma ha vist la llum verda amb 268 vots a favor, 57 en contra i 16 abstencions. En el cantó del sí s'han situat el PSOE, Unidas Podemos, el PP, Ciutadans i Esquerra. En canvi, Junts, el PDeCAT i EH Bildu s'han abstingut per considerar que envaeix competències, el mateix argument que ha fet servir el PNB per a votar-hi en contra. A banda dels nacionalistes bascos, també s'hi ha oposat l'extrema dreta de Vox, però per no estar d'acord amb el contingut de la llei. La diputada Maria Teresa López ha assegurat que és una llei "ideològica" que "amenaça la família, que és el santuari de la vida, els valors i la tradició".

Una de les principals novetats que introdueix, gràcies a una esmena transaccional de diversos grups, és que el termini de prescripció del delicte d'abús a menors comenci a comptar quan el denunciant compleixi 35 anys, i no 18 anys com fins ara (inicialment, la norma ho situava als 30 anys).

Per altra banda, la Llei Rhodes també estipula, per primer cop, que qualsevol persona que sigui coneixedora o tingui indicis de violència contra un menor d'edat està obligada a comunicar-ho "de forma immediata" a les autoritats corresponents. Això inclou els familiars dels presumptes agressors.

Amb la norma també s'elimina la custòdia compartida en casos de violència masclista i es posa fi a la revictimització dels menors de 14 anys, que només hauran de declarar un sol cop en tot els procés policial i judicial. S'haurà de garantir que no hi ha cap mena de contacte entre víctima i agressor, tant en dependències policials com judicials. Finalment, contempla formació especialitzada per als cossos policials i les escoles, i els serveis socials passaran a ser "agent de l'autoritat".

La nova ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, defensat afirmat que aquesta és una llei amb una importància "capital" perquè "promou un canvi cultural". En aquest sentit, Belarra ha sostingut que la nova norma "envia un missatge clar a la ciutadania que diu que la violència en contra dels nens i nenes en qualsevol de les seves formes no és acceptable".