La por a contagiar-se de covid no és un argument amb prou força per negar-se a formar part d'una mesa electoral si no ho justifiques. Així ho ha determinat el Tribunal Suprem, que ha condemnat un home a una multa de 1.500 euros per negar-se a ser a una mesa a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 2021. Inicialment l'home va ser condemnat per un jutjat de Barcelona, però posteriorment l'Audiència de Barcelona el va absoldre.
La sentència del Tribunal Suprem considera provat que la designació li va ser notificada per correu certificat a través de la seva mare el 25 de gener, “quedant l’acusat degudament assabentat de l’obligació” que li corresponia de comparèixer com a vocal electoral en un col·legi de Barcelona el 14 de febrer. També va quedar degudament advertit que, en cas d’incompliment sense causa justificada, podia incórrer en un delicte. L'home va presentar al·legacions davant la Junta Electoral, que li van ser rebutjades. Quan va arribar el dia de les eleccions, es va negar a formar part de la mesa al·legant “el risc existent per a ell i la seva família per la covid-19”, tot i que “aquesta mateixa excusa li havia estat rebutjada per la Junta Electoral” i malgrat haver estat degudament informat de la seva obligació i de les conseqüències del seu incompliment, explica la sentència del Suprem. El condemnat va ser substituït per un vocal suplent.
Excusa no justificada
El Jutjat Penal número 6 de Barcelona el va condemnar a una multa de 1.050 euros per un delicte de denegació d’auxili electoral, si bé l’Audiència de Barcelona el va absoldre en considerar que concorria l’eximent d’estat de necessitat. La Fiscalia va recórrer al Tribunal Suprem i ara l’alt tribunal estima el recurs del ministeri fiscal en entendre que “l’acusat no va justificar en absolut cap de les al·legacions que va esgrimir”. El Tribunal Suprem considera que “el condemnat va valorar com un mal propi el risc de contagi, però aquesta és una valoració individual” perquè “la societat no considerava com un mal la celebració de les eleccions, i així es va decidir pel Govern i es va ratificar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va mantenir la convocatòria electoral”.
Els magistrats sostenen que “era fàcil acreditar ser persona de risc, però no ho va fer; també ho era acreditar la situació de vulnerabilitat del familiar convivient, en aquest cas la seva mare, que deia que havia estat operada; ni tan sols va ser proposada com a testimoni”. “L’acusat va faltar als deures cívics per als quals havia estat cridat i, si bé va utilitzar en principi la via establerta per formular les seves al·legacions i va presentar excusa, aquesta no li va ser admesa i va recórrer als fets per evitar allò que no volia fer, que era comparèixer a les eleccions exercint el càrrec de vocal de la mesa electoral per al qual havia estat designat”, afegeix la sentència. Prop de 24.000 persones van presentar al·legacions a les juntes electorals de zona per no anar a les meses electorals el 14 de febrer del 2021, que representaven la quarta part de tots els membres convocats a través de sorteig pels ajuntaments catalans.