El marit d'Esperanza Aguirre, Fernando Ramírez de Haro, finalment ha estat condemnat per la venda del quadre de Goya de la seva família el 2012. El noble espanyol —Ramírez de Haro és el comte de Bornos— haurà de pagar per ordre judicial 853.732,83 euros al seu germà, en considerar el jutge que va vendre el quadre sense donar als seus germans la part que els corresponia. Segons recull la sentència, avançada per eldiario.es, el Goya pertanyia a l'herència del seu pare, traspassat el 2010. Fernando Ramírez del Haro el va vendre a l'empresari de la construcció Juan Miguel Villar Mir per 5,8 milions d'euros a través de la mediació de Sotheby’s. Es va comprometre a repartir els guanys, però els diners mai van arribar.
El quadre de Goya és un retrat de Valentín Bellvís de Moncada Pizarro, qui va ser també comte de Bornos al segle XIX, pintat pel mestre aragonès entre el 1795 i el 1800. La peça estava custodiada al palauet de Madrid en el qual viuen Ramírez de Haro i Esperanza Aguirre. Malgrat ser de Francisco de Goya, no havia estat catalogada com a bé d'interès cultural per les autoritats governamentals i es considerava una pintura inèdita. De fet, l'obra va ser considerada pels comissaris de la National Gallery de Londres com un dels "millors retrats de Goya que havia estat ocult a la llum pública".
El marit de l'expresidenta madrilenya va decidir vendre aquesta herència familiar el 2012 pressionat pels deutes i va acordar per escrit donar la part que els corresponia als seus germans quan la seva situació econòmica millorés. Tanmateix, no ha ocorregut, i el seu germà Íñigo Ramírez de Haro el va portar als tribunals. Primer, per la via penal, sense èxit. En tractar-se d'un acord entre germans, els jutges van concloure que no hi va haver delicte. A més, l'Audiència de Madrid va determinar que malgrat que s'havia produït una donació encoberta, no hi havia prou elements per tirar endavant el cas. La Fiscalia no va voler acusar-lo per frau fiscal.
El jutge dona la raó al seu germà Íñigo
Tanmateix, el seu germà el va demandar per la via civil i ara el jutjat de primera instància ha donat la raó al denunciant pel que fa a l'obligació de pagar-li la seva part. "L'absència d'establiment d'un termini temporal i dels mitjans d'acreditació de la disponibilitat econòmica no impedeix l'exigibilitat del deute en considerar que ha transcorregut un temps prudencial que no admet més dilacions en el compliment del que s'ha acordat", diu la sentència, datada el 14 de novembre. El jutge assenyala que Fernando Ramírez de Haro està legalment vinculat a pagar uns 850.000 euros a cadascun dels seus germans i a la seva neboda per la venda del quadre. A més, a aquesta quantitat el tribunal assenyala que haurà de sumar interessos i les costes processals, la qual cosa elevarà la factura a prop del milió d'euros.
La defensa del comte de Bornos sostenia que el document per escrit en què es comprometia a donar els diners als seus germans era tan sols "una mera declaració d'intencions sense efectes obligatoris i ineficaç judicialment". Un argument que la Justícia ha rebutjat en considerar que el text esgrimeix una "veritable voluntat", "patent i manifesta", d'entregar els diners que corresponen als seus germans. També s'han rebutjat altres arguments de la defensa, com que el quadre de Goya fos una herència exclusiva de Fernando com a fill primogènit o que el fet d'haver renunciat a l'herència de la seva mare pogués compensar el deute, segons recull l'esmentat diari.