Nou anys d’inhabilitació per la repatriació il·legal de 55 menors migrants no acompanyats cap al Marroc l’agost del 2021 després de l’entrada massiva de persones que s’havia produït el maig. Per aquests fets, l’Audiència Provincial de Cadis ha condemnat a l’exdelegada del govern espanyol a Cueta Salvadora Mateos (del PSOE) i a l’exvicepresidenta de Ceuta Mabel Deu (del PP) per un delicte de prevaricació administrativa. El tribunal ha conclòs que van vulnerar la Llei d’Estrangeria i la Convenció sobre els Drets del Nen de Nacions Unides amb una decisió “arbitrària i manifestament injusta”. “Eren coneixedores de la irregularitat i improcedència de la devolució de menors que pretenien realitzar i, no obstant això, de manera conscient, la decisió de l’expulsió es va mantenir amb consciència de la seva il·legalitat”, esgrimeix la sentència.
Ens hem de remuntar al 2021. Els fets s’emmarquen en la crisi migratòria del maig del 2021, quan al voltant d’unes 15.000 persones (incloent-hi 1.200 menors) van creuar des del Marroc a Ceuta en tot just 48 hores. Tres mesos més tard, entre el 13 i el 16 d’agost, es va dur a terme la repatriació dels menors fins que va ser suspesa per un Jutjat del Contenciós Administratiu de Ceuta com a mesura cautelar. Quatre anys més tard, un tribunal esgrimeix que les devolucions es van fer amb un “conscient menyspreu” de les normes legals aplicables: “Sense la realització de cap tràmit, més que la simple elaboració d’uns llistats de noms i dates de naixement, sense atendre les prescripcions de la Llei d’Estrangeria, sense seguiment de protocol d’actuació de cap mena, sense que els menors haguessin estat sentits, sense intervenció del Ministeri Fiscal com era preceptiu, sense acreditació de la vulnerabilitat dels menors, de la seva situació familiar o de les raons per les quals havien arribat a Ceuta [...] i sense determinar si amb això el superior interès del menor podia veure’s compromès”.
La sentència esmenta dues advertències. D’una banda, les que va donar “tant per escrit com oralment” la Cap de l’Àrea de Menors de Ceuta, que es va mostrar “oposada des del primer moment, públicament i fortament, a l’actuació d’ambdues acusades”. Ella va manifestar la seva “absoluta discrepància amb el pretès, argumentant que resultava impossible la devolució o repatriació dels menors sense subjecció a les normes espanyoles vigents”. D’altra banda, les dues acusades “van persistir en el seu pla malgrat conèixer la seva il·legalitat, de la que havien estat advertides fins i tot pel secretari d’Estat d’Assumptes Socials”.
“Van decidir practicar la devolució dels menors sense seguir l’establert en l’acord marc del 2007”
“Davant de les dificultats per gestionar l’extraordinària situació creada i la precarietat de mitjans i recursos assistencials per atendre de manera adequada a l’elevat nombre de menors immigrants no acompanyats en situació administrativa irregular i l’estat de malestar per la situació creada en l’opinió pública, la vicepresidenta primera del govern espanyol de Ceuta, sense ajustar-se conscientment a cap procediment legal, va decidir fer les actuacions oportunes a fi d’aconseguir la devolució ràpida al Marroc d’aquells menors”, assenyala la sentència. L’administració va justificar les repatriacions en l’acord bilateral del 2007 entre Espanya i el Marroc. De fet, durant el judici, totes dues van defensar que van actuar seguint les instruccions del Ministeri de l’Interior, que va ordenar l’aplicació de l’acord del 2007. Però l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, que és qui va signar l’ordre, va mostrar llacunes de memòria sobre els fets quan va declarar durant el judici.
Tanmateix, la sentència rebutja de ple les “excuses ofertes per les defenses de les acusades”, que insistien que “van actuar en el convenciment que l’acord marc era l’instrument idoni” i que el “mètode o protocol d’actuació era el que s’indicava en la comunicació de la Secretaria d’Estat de Seguretat i els mitjans els disposats pel Marroc en la reunió mantinguda a la frontera amb autoritats marroquines no identificades”. I al·lega que totes dues “van decidir practicar la devolució dels menors sense seguir l’establert” per l’acord marc del 2007, és a dir, “l’observança estricta de la legislació espanyola, les normes i principis del dret internacional” i l’establert en la Convenció sobre els Drets del Nen.