El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha defensat amb contundència la sentència que obliga el Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia al delicte de malversació del procés independentista, una decisió que aplana el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. En una entrevista publicada aquest diumenge per El País, reivindica l'autoritat del tribunal que presideix davant de les discrepàncies amb el Suprem, rebutja que a Espanya hi hagi lawfare o guerra judicial, però reconeix que existeix un greu problema de judicialització de la política. També llança una advertència als qui qüestionen la legitimitat de les decisions del Constitucional: "Qui qüestiona el Tribunal Constitucional està qüestionant la Constitució i qui qüestiona la Constitució està qüestionant la democràcia". L'entrevista arriba després que el Constitucional hagi resolt un dels principals conflictes jurídics sobre l'aplicació de la llei d'amnistia. La sentència, redactada pel mateix Conde-Pumpido i aprovada per set vots contra cinc, estableix que el Suprem ha d'amnistiar la malversació vinculada al procés. La decisió ja ha provocat l'aixecament de les ordres de detenció contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i obre un nou escenari polític a les portes de les eleccions generals del 29 de novembre.
Als seus 77 anys i després d'una llarga trajectòria com a magistrat del Suprem, fiscal general de l'Estat i president del Constitucional, Conde-Pumpido assegura que se sent satisfet de la feina feta i preparat per retirar-se. Però abans deixa fixada una doctrina de gran transcendència per al futur judicial del procés: l'amnistia també inclou la malversació atribuïda als dirigents independentistes, i el Suprem ha d'aplicar-la respectant els drets fonamentals reconeguts pel Constitucional. Per tant, la sentència no es limita a anul·lar la interpretació del Suprem, sinó que li ordena expressament declarar amnistiat el delicte de malversació. És precisament això el que critiquen els cinc magistrats discrepants, que acusen la majoria d'haver suplantat les funcions del Suprem. Però Conde-Pumpido respon amb una afirmació contundent: "El Suprem és l'òrgan superior en tots els àmbits, excepte en matèria de drets fonamentals protegits per garanties constitucionals. L'últim intèrpret, l'últim garant d'aquests drets, és el Tribunal Constitucional". I Conde-Pumpido recupera una afirmació de Manuel García-Pelayo, primer president del tribunal, per justificar la intervenció del Constitucional en les decisions del Suprem. "Res que afecti els drets fonamentals és aliè al Constitucional".
Per què el Suprem s'equivoca amb la malversació?
Conde-Pumpido considera que el principal error del Suprem ha estat traslladar els criteris del delicte penal de malversació. "L'argumentació incorria en l'error d'aplicar els requisits penals de la malversació a una llei completament diferent, la llei d'amnistia, que té la seva pròpia autonomia, la seva pròpia finalitat, el seu propi esperit i els seus propis objectius", explica. El Suprem sostenia que els dirigents independentistes s'havien beneficiat personalment dels diners públics utilitzats per organitzar el referèndum perquè així s'havien estalviat pagar-lo de la seva butxaca. El president del Constitucional rebutja aquest raonament: "Considerem que l'excepció a l'amnistia de la malversació es refereix a supòsits de corrupció en què s'han sostret fons destinats al procés per desviar-los a l'aprofitament particular. Un supòsit que aquí no es dona".
Malgrat la contundència de la resolució, Conde-Pumpido evita acusar els magistrats del Suprem d'haver actuat deliberadament per impedir l'aplicació de l'amnistia. "Crec que va actuar amb tota correcció, d'acord amb el seu criteri", afirma. I afegeix: "Nosaltres no diem que hi hagi hagut res de reprovable, sinó que entenem que l'amnistia ha d'incloure tots els ciutadans afectats". Ara bé, deixa clara la jerarquia en matèria de garanties constitucionals: "Actuem sempre amb absolut respecte al Tribunal Suprem i a tots els tribunals de justícia, però en matèria de drets fonamentals la competència correspon de manera exclusiva al Tribunal Constitucional", insisteix. Pel que fa a l'execució de la sentència, Conde-Pumpido destaca la rapidesa amb què ha reaccionat el Suprem després d'aixecar les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig. "Estan actuant amb la màxima diligència i celeritat", assegura, tot recordant que ara correspon als magistrats del Suprem adoptar les decisions necessàries per aplicar la doctrina constitucional.
Del 155 a l'amnistia: el paper del TC a Catalunya
El president del tribunal reivindica la coherència del Constitucional durant tota la crisi catalana. "M'agradaria recordar que quan es va produir el procés, el Tribunal Constitucional va actuar amb gran energia anul·lant lleis que es consideraven inconstitucionals, com la llei de transitorietat o la llei del referèndum, o fins i tot avalant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució", assenyala. Ara, argumenta, el mateix tribunal té l'obligació de garantir l'aplicació d'una llei d'amnistia aprovada pel Parlament espanyol. "Un cop aprovada pel Parlament una llei d'amnistia, estem obligats a fer que aquesta norma s'apliqui d'acord amb la seva interpretació constitucional", afirma. En aquest sentit, defensa que no existeix cap contradicció entre haver frenat jurídicament el procés independentista i garantir posteriorment l'amnistia dels seus responsables.
Sobre si la llei ha contribuït a la reconciliació política a Catalunya, evita pronunciar-se. "Això no em correspon dir-ho a mi", respon, abans de puntualitzar: "Nosaltres no parlem sobre si una llei té una tècnica encertada o sobre els seus efectes. Ens pronunciem exclusivament sobre si la decisió del legislador cap o no cap dins de la Constitució". Conde-Pumpido també considera decisiu el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'amnistia. "Per a nosaltres va ser un aval molt important", reconeix. I subratlla que el tribunal europeu va considerar que la llei era compatible amb l'estat de dret europeu i va citar expressament la sentència del Constitucional que n'havia declarat la constitucionalitat.
La relació entre política i justícia
Una de les reflexions més significatives de l'entrevista és la que Conde-Pumpido dedica a la relació entre política i justícia. Les seves paraules introdueixen un matís important en el debat sobre la guerra judicial: rebutja l'existència del lawfare, però al mateix temps descriu un sistema que permet traslladar les disputes polítiques als jutjats i exposar els investigats a judicis públics abans que existeixi una resolució judicial definitiva. "No, no crec que existeixi lawfare a Espanya. El que tenim és un problema d'arquitectura processal que no existeix en cap altre país europeu. És un problema de judicialització de la política", afirma. Admet que el sistema permet convertir els conflictes polítics en procediments penals, que els judicis paral·lels poden perjudicar greument els investigats i que la presumpció d'innocència no està prou protegida. En aquest sentit, el president del Constitucional denuncia que pràcticament qualsevol controvèrsia política es pot convertir immediatament en un procediment penal. "Qualsevol debat polític sobre qualsevol qüestió es converteix en un procés penal immediatament a través d'unes organitzacions que es dediquen a això", sosté. I afegeix una afirmació especialment contundent: "Aquest tipus d'organitzacions no existeixen a la resta del món, i cap país europeu admet que els partits polítics puguin participar directament en els processos penals". Per al president del Constitucional, doncs, el problema no és l'existència d'una guerra judicial organitzada, sinó les deficiències d'un model processal que facilita la judicialització de la política.
Davant la possibilitat que un jutge instrumentalitzi políticament una investigació, sosté que el sistema disposa de mecanismes per detectar-ho i corregir possibles abusos, però adverteix de les conseqüències que pot tenir l'excessiva judicialització de la vida pública. "Hi ha una judicialització excessiva de qualsevol debat social, econòmic o polític. I de vegades patim judicis paral·lels que en altres països no existeixen", lamenta. També reclama un respecte més gran per la presumpció d'innocència durant tot el procediment judicial i reconeix que, malgrat els esforços del Constitucional, "no s'ha assolit el nivell suficient".
La pluralitat interna del tribunal
Conde-Pumpido també surt al pas de les acusacions de politització del Constitucional, especialment després que la sentència sobre la malversació hagi tornat a evidenciar la divisió entre els set magistrats progressistes i els cinc conservadors. Rebutja que aquesta fractura impliqui subordinació als partits polítics i recorda que la majoria de les més de 600 sentències dictades durant la seva presidència s'han aprovat per unanimitat. "No és un símptoma de polarització. És un reflex de la pluralitat interna del tribunal", argumenta. I davant les acusacions del PP, que l'ha situat al servei del govern espanyol, però també del fet que el mateix executiu hagi donat per descomptat que la majoria progressista del Constitucional li donaria la raó, Conde-Pumpido reivindica la independència de la institució: "Quan es parla de la independència dels tribunals, cal incloure-hi la independència del Tribunal Constitucional, i aquesta independència hauria de ser respectada". I rebla: "Cap membre d'un poder de l'Estat hauria de desqualificar o qüestionar les decisions del Constitucional ni de cap altre tribunal".
La renovació del Constitucional, però, continua pendent. El mandat de Conde-Pumpido i de tres magistrats més va expirar el desembre del 2025, però el Senat ha anat ajornant el procés. El termini perquè les comunitats autònomes presentin les propostes finalitza el 30 de novembre, l'endemà de les eleccions generals, una circumstància que podria condicionar el futur equilibri del tribunal.