El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquest dimarts per primer cop una enquesta longitudinal en què es recull l'opinió dels catalans sobre temes ben diversos i que ajuden a entendre de quina manera veu el país qüestions que marquen el debat del dia a dia, com ara la immigració o el futur de la llengua catalana passant pel sexisme. Segons explica aquest organisme, l'objectiu és entrevistar amb aquestes mateixes preguntes la mateixa mostra de persones durant un període llarg de temps per veure així com va variant la seva opinió amb el pas dels anys.
Pel que fa a l'opinió dels catalans sobre la immigració, un tema que ocupa molts titulars i que els partits d'ultradreta acostumen a situar al centre del debat des d'un punt de vista negatiu per marcar l'agenda, tal com es pot comprovar en aquesta campanya electoral per a les eleccions del pròxim 12 de maig, l'enquesta revela que hi ha una percepció molt distorsionada de la xifra real de persones nouvingudes que viuen a Catalunya. Ara mateix, els immigrants representen un 17% de la població catalana, segons el Cens de població i habitatges 2022-23, però la mitjana dels catalans consideren que aquesta representa un 34,2% del total, una xifra molt superior a la real. Així, un 16% dels enquestats contesta correctament i la situa entre 16-20%, però la mateixa proporció (16%), creu que els immigrants representen ara mateix més del 50% d'habitants del país.
Tot i que la majoria de catalans creu que la immigració és positiva per a la vida catalana i que la cultura del país s'enriqueix gràcies a ella, preguntats per com veurien que un dels seus fills tingués una relació sentimental amb persones provinents d'altres països, la cosa canvia, tot i que depèn molt del col·lectiu. Així, les persones magrebines o àrabs i les gitanes són les que més incomoditat generen, també les persones transsexuals. A l'altre costat de la balança, hi ha les persones gais, lesbianes i bisexuals, fet que demostra la normalització d'aquest col·lectiu: només un 15% dels enquestats creuen que una persona propera a ells se sentiria incòmoda si tinguessin una relació amb algú d'aquest col·lectiu, xifres similars a una relació amb una persona negra o de l'Àsia Oriental. Els votants de la CUP són els que se sentirien més còmodes davant aquestes situacions, i els de Vox els que menys.
El masclisme repunta entre els homes més joves
L'enquesta també pregunta pel sexisme, un fenomen que, tot i que s'han fet avenços, encara està lluny d'erradicar-se al país i que, de fet, remunta entre els homes més joves. Per exemple, preguntats per si consideren que el moviment feminista ha anat massa lluny en els últims anys, les respostes són molt diferents entre homes i dones. Si en el cas d'elles s'oposen radicalment a aquesta afirmació, gairebé un 50% dels nois entre 16 i 24 anys consideren que és així, el doble de les noies (un 23%) en la mateixa franja d'edat. En el cas dels homes, la xifra va baixant a mesura que augmenta l'edat. I fins a un 59% dels joves d'aquesta edat creu que algunes dones posen denúncies falses per obtenir beneficis econòmics i fer mal a la seva parella. En el cas de les dones, tot i que totes les franges d'edat rebutgen aquesta idea, les que hi estan més en contra són les que tenen entre 25 i 35 anys, ja que només un 23% hi està d'acord.
El llenguatge inclusiu és un altre tema que en els últims mesos ha generat debat: hi ha qui el veu necessari per incloure també les dones i d'altres que consideren que és innecessari i fa mal a la llengua. Segons revela l'enquesta del CEO, hi ha un empat entre les fórmules "tots" i "tots i totes" per referir-se a un grup de persones on hi ha tant homes com dones. Un 47% opta pel "tots" i un 46% pel "tots i totes". L'opció "totes", és a dir, utilitzar el femení com a genèric, només convenç un 5% dels enquestats. El "totis" és molt residual, només un 1%.
Com més catalanista, més percepció que la llengua està en perill
La llengua catalana, ja abans que Illa digués Lérida, era un dels temes de campanya aquest 12-M, davant una baixada important de l'ús social de la llengua. Aquesta enquesta del CEO revela que les persones que s'identifiquen com a més catalanes que espanyoles o com a només catalanes són les que perceben que la llengua s'empra poc. En canvi, entre aquells que se senten només espanyols, un 44% creu que el català es fa servir bastant i només un 23% creu que poc.
Aquestes diferències també es constaten quan els enquestats són preguntats per si creuen que es parla més català que fa cinc anys, menys, o igual. De nou, la immensa majoria dels que només se senten catalans, un 83%, creu que l'ús del català ha disminuït en els últims cinc anys i només un 5% que ha crescut. En canvi, els que només s'identifiquen com a espanyols tenen una percepció radicalment diferent. Un 30% creu que l'ús ha augmentat, un 47% que es manté igual i un 23% considera que ha baixat. Seguint en la mateixa línia, com més identificació catalana té una persona, més creu que l'ús de la llengua disminuirà: un 70% dels que es consideren només catalans estan convençuts que la llengua s'emprarà menys que ara en els pròxims anys i només un 7% és optimista i creu que l'ús augmentarà.