La dependència que Pedro Sánchez ha tingut aquesta legislatura del vot d'ERC i de Junts i l'especial connexió entre el president espanyol i el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'havien convertit en els fonaments per garantir que, aquest cop sí, Catalunya aconseguiria tirar endavant algunes de les reivindicacions que arrossega fa dècades. El nou finançament i la condonació de part del deute del FLA, eren dues de les carpetes clau, però n'hi havia més, com la reclamació de les competències d'immigració per a Catalunya, el traspàs de Rodalies o l'oficialitat del català a Europa. Això no obstant, la legislatura arriba al seu final sense concretar aquests grans compromisos o constatant com alguns dels que havien pres forma, com la condonació del FLA, decauen tan bon punt es dissolgui el Congrés dels Diputats.
La reforma del finançament era una de les carpetes clau. També per al Govern d'Illa. "Tenim a les nostres mans l'oportunitat d'aconseguir el millor sistema de finançament mai assolit per Catalunya", va assegurar el president de la Generalitat el passat 14 de setembre en la conferència que va oferir a les Drassanes de Barcelona amb el títol El futur és aquí. Aquest era el compromís estrella que havia tancat l'executiu de Pedro Sánchez amb ERC per aconseguir el vot del partit d'Oriol Junqueras a la seva investidura. Van acordar un nou sistema de finançament que garantís que Catalunya recapti, gestioni, inspeccioni i liquidi tots els impostos que paguen els catalans, a canvi d'una aportació a l'Estat que havia de garantir que es respectava el principi d'ordinalitat. No només això. Aquell acord preveia, també, que la campanya de l'IRFP del 2026 ja passaria a mans de l'Agència Tributària de Catalunya.
Nou finançament i FLA
De tot plegat, el que es va quedar va ser un acord el gener del 2026, segons el qual el Govern impulsaria una reforma del finançament que garantiria 4.700 milions més per a Catalunya. Junts no va amagar les crítiques a l'acord, que mantenia Catalunya dins del règim comú, però va ser Foment del Treball qui es va convertir la veu més crítica amb aquell pacte que, segons va denunciar, ni superava els dèficits històrics del finançament de Catalunya ni garantia l'ordinalitat.
Això no obstant, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar aquest mes de setembre la proposta només amb el suport de la Generalitat de Salvador Illa i del govern canari, davant del rebuig de la resta de comunitats autònomes. Un cop superat al CPFF, era el torn d'aprovar-ho al Consell de Ministres i portar-ho al Congrés, per la qual cosa Illa no ha estalviat les crides a Junts reclamant-los que fessin costat al nou finançament. Això no obstant, no ha estat Junts qui ha fet descarrilar la proposta, perquè després de tres anys de legislatura el Consell de Ministres no ha donat llum verda a la proposta, que, per tant, no ha arribat al Congrés.
Sí que ha arribat al Congrés la condonació del 22% del deute del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), que era un altre dels acords que el PSOE havia concretat amb ERC. El govern de Sánchez va fer extensiu l'acord a la resta de comunitats autònomes que s'hi volguessin sumar, amb la qual cosa Andalusia era la més beneficiada. En el cas de Catalunya, representava 17.104 milions d'euros. El ple del Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat del projecte amb els vots en contra de PP i Vox en el darrer ple abans de vacances, amb la qual cosa la tramitació del projecte continuava endavant. Això no obstant, aquest projecte, com tota la resta dels que s'estan tramitant a la Cambra, decaurà amb la dissolució del Congrés.
El Govern de Salvador Illa sí que es pot apuntar que ha aconseguit avenços en el traspàs de Rodalies, també acordat amb ERC per a la investidura de Sánchez. Però també amb matisos. El gener d'aquest any es va signar l'acord de constitució de la nova empresa Rodalies Catalunya, que a partir del 2027 hauria de gestionar el servei que actualment ofereix Renfe a Catalunya. Tanmateix, es tracta d'una empresa mixta en què l'Estat reté la majoria, a través del 50,1% accionarial de Renfe Viatgers mentre la Generalitat aconsegueix només el 49,9%. Queda, per tant, en mans del pròxim govern, i encara no s'ha formalitzat el contracte programa entre la Generalitat i Renfe, tot i que s'assegura que s'està ultimant. Tampoc s'ha tancat el traspàs de la línia R1 de Rodalies, la primera que s'havia de traspassar a Catalunya, i que s'havia de concretar aquesta tardor. El que sí que s'ha mantingut constant han estat els problemes al servei, la falta de nous trens i l'absència del ministre de Transports, Óscar Puente, davant les greus incidències registrades aquest any Catalunya.
Competències en immigració
La delegació a la Generalitat de les competències en immigració és una de les carpetes que també mor amb la dissolució de les Corts. PSOE i Junts van registrar a principis del 2025 una proposició de llei que preveia que Catalunya gestionés els permisos d'estada de llarga durada i de residència, la contractació de treballadors estrangers en origen, els expedients sancionadors i els centres d'internament d'estrangers (CIE). Segons aquest acord, els Mossos d'Esquadra havien d'assumir la seguretat a ports i aeroports i participar en el control de frontera, en col·laboració amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
Però el Congrés va rebutjar la norma el setembre d'aquell 2025. Va ser Podemos qui ho va tombar, amb l'excusa que el preàmbul de la norma era racista i després d'haver pronunciat arguments catalanòfobs, en què es tractava els Mossos de policia racista. Junts la va tornar a registrar en solitari aquest passat estiu, amb els mateixos articles i una nova exposició de motius per evitar el veto dels morats. Però Podemos va tornar a tancar-hi la porta, de nou amb l'acusació de racisme. Aquesta segona versió no s'ha arribat a debatre.
El paperot del català a la UE
Encara que no s'hagi de tramitar al Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez ja no haurà de fer cap paperot més amb l'oficialitat del català a la Unió Europea. A canvi de la seva investidura, va pactar amb Junts elevar la llengua de Catalunya a primer nivell al club comunitari. I el més calent ha estat sempre a l'aigüera, fins i tot en els sis mesos en què Espanya va ostentar la presidència de la UE.
El govern espanyol ha tret el tema del calaix cada cop que ha tingut interès a captar l'atenció de Junts per alguna de les seves iniciatives. Però l'oficialitat del català, euskera i gallec ràpidament tornava al calaix dels temes pendents. El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea va rebutjar la proposta espanyola per vuitena vegada a finals de setembre del 2026.
Puigdemont, pendent de l'amnistia
De totes les carpetes acordades per Sánchez per a la seva investidura, l'amnistia ha estat el tema clau. Va ser la condició que va imposar Junts i que va obligar a una llarga i complicada negociació. Deia fa unes setmanes l'entorn de Pablo Llarena que el Tribunal Suprem no tindria problema a aplicar la llei d'amnistia a Carles Puigdemont si el Tribunal Constitucional marca doctrina de manera clara en favor seu. L'evolució dels esdeveniments ha volgut que el mateix dia en què el Consell de Ministres dissoldrà el Congrés i convocarà eleccions, es reuneixi el Tribunal Constitucional per pronunciar-se definitivament en relació amb l'amnistia.
La decisió sobre l'aplicació d'aquesta llei al president de la Generalitat a l'exili i alguns membres del seu govern, com és el cas també d'Oriol Junqueras, s'adoptarà ja amb el govern en funcions. Aquesta era precisament una altra de les banderes que havia assumit Salvador Illa, que ha situat la "normalització" política com un dels puntals del seu Govern.