Pla B. Des de fa setmanes, tot són discussions entre Catalunya i l'Aragó. La raó: la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern pel 2030. De fet, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ja va validar l'acord tècnic entre els territoris a principis d'abril, però a aquella reunió només hi va acudir el president de l'òrgan, Alejandro Blanco; José Manuel Franco en nom del Govern central, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. La cadira del representant aragonès va quedar buida. I és que l'executiu de Javier Lambán ha iniciat, des de fa ja diversos mesos, una dura ofensiva contra la candidatura conjunta. Si bé Catalunya ha acceptat les condicions del COE, el president aragonès ha reclamat reiteradament que la seva comunitat autònoma compti amb una major presència de protagonisme en tot plegat i més proves esportives. Ara bé, tot i aquestes demandes, l'Aragó ha rebutjat cada nova proposta de l'òrgan olímpic, mentre reivindica que existeixi "igualtat i equilibri". En menys d'una setmana acaba el termini que ha posat el Comitè per tancar un acord. Mentrestant, la Plataforma Stop JJOO suma pressió i es manifestarà aquest diumenge a Puigcerdà.

Davant d'aquesta complicada realitat, marcada per uns continus cops de porta i intercanvis de retrets de les dues parts, els dos executius es mostren cada cop més esquerps pel que fa a la possibilitat de treballar conjuntament. Tant és així, de fet, que tots dos s'han plantat amb una amenaça contundent: Catalunya i l'Aragó podrien presentar candidatures en solitari. Així va pronunciar-se el diumenge passat Laura Vilagrà: "Si hi ha tantes pegues per part de l'Aragó, no em vull avançar als esdeveniments, però nosaltres plantarem candidatura. Ens hem guanyat la plaça". Porta oberta de bat a bat, doncs, per a uns Jocs d'Hivern 2030 que tinguin lloc exclusivament a Catalunya (i amb una mica d'ajuda externa). Una possibilitat més realista del que podria semblar-ho: la pàgina web del Departament de Presidència de la Generalitat ja compta amb un programa elaborat el 2021 i fins fa un mes confidencial que deixa entreveure per on aniria aquesta opció. I és que el 'pla B' implicaria recuperar i adaptar gran part dels punts d'aquest document, si bé en cap cas seria la proposta final.

En aquest programa hi apareixen múltiples qüestions relacionades amb els Jocs com ara pressupostos, infraestructures i seus olímpiques, totes possibilitats obertes i que no contemplen el projecte conjunt amb l'Aragó, ja que en aquell moment encara no existia aquesta possibilitat. Són dades que el Govern acumula i té en compte, però fonts de la Presidència han volgut insistir que en cap cas és el projecte de la candidatura que haurà d'avalar part de la ciutadania el 24 de juliol, sinó que són els documents elaborats que apunten possibilitats i que, en definitiva, mostren la viabilitat del projecte.

 

L'aposta amb l'Aragó

El 28 de març, el COE ja va compartir al govern espanyol, al català i a l'aragonès la proposta tècnica "debatuda i acordada" per optar a la cita olímpica. En el document es preveu que les proves d'esquí alpí de descens, gegant, supergegant i eslàlom (a La Molina-Masella), esquí de muntanya (previsiblement a Boí Taüll), snowboard i freestyle (a Baqueira Beret), i hoquei de gel (a Barcelona) siguin en territori català. Les competicions aragoneses ja serien les proves d'esquí de fons i el biatló (a Candanchú), el cúrling (a Jaca) i les proves de patinatge i velocitat (a Saragossa). Les cerimònies d'obertura i clausura serien objecte de debat, ja que quedaria pendent la seva ubicació final: Barcelona o Saragossa.

A l'aire queden un grapat de competicions: el bobsleigh, el skeleton, el luge, els salts d'esquí i la combinada nòrdica. Com que no compten amb instal·lacions on podrien realitzar-se en territori català o aragonès, segons el COE, previsiblement es disputarien fora d'Espanya. Entre les opcions més ben posicionades hi ha Milà (Itàlia), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) i Albertville (França), on ja hi ha els condicionants perquè puguin dur-se a terme aquestes pràctiques esportives. Sobre la taula tampoc hi ha la possibilitat de construir noves instal·lacions, una via que el Govern català ha rebutjat i que el Comitè Olímpic Internacional ha rebutjat. En canvi, sí que permet la deslocalització d'aquestes proves a altres països.

Un nou escenari

Ara bé, sense la participació de l'Aragó, la candidatura dels Jocs d'Hivern es veuria visiblement alterada pel que fa a aquelles competicions que, segons l'acord del COE, haurien de celebrar-se a aquest territori. L'hoquei gel seguiria fent-se a la zona metropolitana de Barcelona. Les opcions que planteja la Generalitat són dues: el nou Palau Blaugrana, actualment en construcció, i que comptarà amb una capacitat per a 10.500 aficionats; i el Pavelló Olímpic de Badalona, actualment camp de bàsquet i que ja va ser seu olímpica durant els Jocs Olímpics de 1992. Mentrestant, els Pirineus catalans seguirien sent la seu dels mateixos esports de muntanya. L'esquí alpí, en la seva modalitat de descens, gegant, supergegant i eslàlom, es mantindria a les pistes de Masella i La Molina. Tampoc es tocarien el snowboard i el freestyle, que es farien a Baqueira Beret. Fins aquí cap novetat.

Els canvis arriben quan es miren les activitats ara programades a Saragossa, Jaca i Candanchú. I és que les proves de patinatge artístic i de velocitat, en totes les seves modalitats, passarien a disputar-se a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Aquestes serien les seus:

  • Palau Sant Jordi: amb una capacitat per a 14.000 espectadors, aquest emblemàtic escenari olímpic de Barcelona 92 podria acollir el patinatge artístic i el patinatge de velocitat en pista curta. Actualment, ja compta amb totes les instal·lacions i dependències per allotjar i donar servei als atletes i assistents, i només requerirà adaptacions temporals.
  • Fira de Barcelona Montjuïc: l'immens espai a tocar de la plaça Espanya, amb una superfície de 35.500 metres quadrats, seria l'escenari del patinatge de velocitat en pista llarga, gràcies a les seves dimensions i a la seva ubicació cèntrica. Construït el 1929 per l'Exposició Universal, ja té prevista una remodelació integral.

Pel que fa al cúrling, ara per ara amb destí a Jaca, tindria dues seus possibles:

  • Palau Municipal d'Esports: ubicat a Barcelona, a l'anella olímpica de Montjuïc, compta amb 3.290 seients. Ja té prevista una profunda remodelació per a adaptar-la a les exigències actuals.
  • Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya: es troba a Sabadell, i és de recent construcció (va ser inaugurada el 2010) amb una capacitat per a 3.506 persones.

El canvi més important seria per al biatló i l'esquí de fons, que abandonarien Candanchú i caurien a La Molina. La novetat és especialment remarcable pel que fa a l'esquí de fons, ja que aquesta pràctica es preveia a l'Aragó precisament perquè, segons estimava el COE, Catalunya no disposa d'instal·lacions aptes per sota dels 1.800 metres, que és el que marca la normativa. Ara bé, l'estudi de la Generalitat hi porta la contrària i reafirma La Molina com l'escenari ideal. I és que el document assenyala que l'estació compta amb "una zona plana amb pendents suaus, torrents intermedis, perfectament aptes per als circuits de fons i biatló, entre les cotes 1.765 metres i 1.700 metres". Segons aquesta anàlisi, Catalunya sí que podria acollir aquesta preuada competició, si s'hi instal·lés un circuit temporal.

Amb ajuda externa

Però també s'hauria de recórrer a l'ajuda externa. I és que algunes competicions s'haurien de celebrar a altres països europeus (una qüestió, tanmateix, que ja contempla l'actual proposta del COE). Aquestes són les ubicacions que planteja la Generalitat:

  • La Plagne (França): aquestes instal·lacions, als Alps, ja van construir-se amb motiu dels Jocs d'Hivern d'Albertville del 1992. Podrien rebre el luge, el skeleton i el bobsleigh.
  • Courchevel (França): part del complex aixecat pels Jocs d'Albertville, podria acollir els salts d'esquí i la combinada nòrdica.
  • Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): una alternativa seria recuperar un espai creat el 1992 amb l'objectiu de canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a la capital bosniana. I és que aquí s'hi podrien dur a terme totes les modalitats: salts d'esquí, combinada nòrdica, bobsleigh, luge i skeleton. Una aposta que es presenta seriosa: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va reunir-se fa només unes setmanes amb el primer ministre del Cantó de Sarajevo, Edin Forto, per abordar, precisament, la possible col·laboració del país en la candidatura dels Jocs d'Hivern.

Neu artificial, viles olímpiques i pressupost

L'estudi no s'oblida de la necessària producció de neu artificial, que ja planteja per a totes les pistes olímpiques i que empraria en el cas que fos necessari. Un cop fets els Jocs, les estructures instal·lades als Pirineus es desmuntarien i acabarien repartides per altres estacions. També planteja les possibles ubicacions per a les vil·les olímpiques, i que situa a La Marina del Prat Vermell (Barcelona), a Puigcerdà i a Vielha. Amb tot, valora que té una "oferta d'allotjament suficient" per a satisfer totes les necessitats dels Jocs, així com una potent xarxa de mobilitat. I estima, també, un pressupost general només del procés de candidatura: 6.815.267,52 euros. Faltaria veure, posteriorment, si Catalunya fos la seu escollida. En aquest cas, es contemplen unes despeses de 1.391.548.977,35 euros, que quantifiquen les despeses de funcionament lligades estrictament a l'organització dels Jocs Olímpics. Al mateix temps, els ingressos previstos són de 1.504.379.698,00 euros.