Toni Comín ja és a Catalunya després de nou anys d’exili a Bèlgica. L’exconseller de Salut del govern de l’1 d’octubre ha travessat aquest diumenge a peu la frontera entre Cervera de la Marenda i Portbou, acompanyat de familiars, amics i representants polítics. Ho ha fet visiblement emocionat, en una caminada carregada de simbolisme amb què ha volgut posar fi a gairebé una dècada lluny del país. "S’ha reunit tota la meva vida sencera aquí", ha expressat Comín durant el retrobament amb el seu entorn més proper.
Més d’un centenar de persones l’han rebut a Cervera de la Marenda, punt de sortida del recorregut, entre aplaudiments, abraçades i llàgrimes. Entre els assistents hi havia la seva parella, la seva filla i la seva germana Betona Comín, així com els representants de Junts Josep Rius i Marta Madrenas, l’exconsellera Meritxell Borràs, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, l’exdiputat Oriol Pujol i l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens. El secretari general de Junts, Jordi Turull, no hi ha pogut assistir per motius familiars.
Un retorn carregat d’emoció i reivindicacions polítiques
Un cop travessada la frontera, Comín ha pronunciat un discurs al Memorial de la Retirada, situat al coll de Belitres, un espai que recorda els republicans que van fugir de la repressió franquista el 1939. Envoltat d’estelades i d’una urna del referèndum de l’1 d’octubre, l’exconseller ha celebrat el final del seu exili davant dels assistents. "Això d’avui és una festa", ha afirmat, abans de reconèixer que "tenia pressa per tornar". També ha agraït el suport rebut durant aquests anys i ha recordat les persones que no han pogut acompanyar-lo en aquest moment, especialment els seus pares.
Més enllà de l’emoció del retrobament, Comín ha dedicat bona part del seu discurs a reivindicar el significat polític del retorn. "Torno sense haver passat per una presó espanyola, tot i que ho han intentat tot", ha assegurat. L’exconseller ha presentat el desenllaç del seu exili com una victòria, tot i advertir que el conflicte polític continua obert. "No és la victòria definitiva, però és una victòria", ha manifestat. En aquesta línia, ha defensat que "hem aconseguit vèncer un estat tan poderós com l’espanyol, però la lluita continua, perquè la independència és una lluita justa". També ha remarcat que "l’exili ens ha fet més forts" i ha insistit que "la independència és possible", entre crits dels assistents a favor de la independència.
El retorn, després de l’aixecament de l’ordre de detenció
Comín va marxar a l’exili el 2017, després del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència, i des d’aleshores havia residit a Bèlgica. El seu retorn ha estat possible després que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena confirmés aquesta setmana l’aixecament de les ordres de detenció contra ell, Carles Puigdemont i Lluís Puig, arran de l’aval del Tribunal Constitucional a l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. Tot i això, la seva situació judicial encara no està resolta definitivament, ja que correspon a la sala penal del Suprem decidir sobre l’extinció de la responsabilitat penal.
Abans de tornar al Principat, Comín va viatjar dijous a Madrid per prometre la Constitució espanyola davant la Junta Electoral Central, un tràmit necessari per poder ocupar l’escó que va obtenir a les eleccions europees del juny del 2024. Ho va fer en català i "pel mandat de l’1 d’octubre i per imperatiu legal". L’endemà, el Parlament Europeu va notificar oficialment la seva elecció com a eurodiputat amb efectes del 22 d’octubre. El retorn de Comín arriba pocs dies després del de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que dimecres va tornar a Terrassa i dijous va assistir al ple del Parlament de Catalunya després de nou anys d’exili.