Nou anys després de marxar a l’exili, Lluís Puig ha tornat a la seva ciutat. Ho ha fet aquest dimecres al vespre al Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament de Terrassa, en una rebuda que ha reunit els participants dels Cants de Llibertat i destacats dirigents de Junts. L’exconseller de Cultura ha protagonitzat una jornada carregada de simbolisme, amb agraïments a les persones que l’han acompanyat durant aquests anys i un discurs de reivindicació política. “Avui és Catalunya, 2 - Estat espanyol, 0”, ha proclamat davant dels assistents, en una intervenció en què ha carregat durament contra la judicatura espanyola.
La cita no ha estat casual. Des del 14 de novembre del 2017, els Cants de Llibertat es reuneixen cada vespre, a dos quarts de vuit, davant de l’Ajuntament de Terrassa per reclamar la fi de la repressió contra l’independentisme. Ni tan sols el confinament per la pandèmia va interrompre la convocatòria, que aleshores es va traslladar a un format telemàtic. Gairebé nou anys després, un dels dirigents pels quals han cantat ha tornat a la plaça per agrair-los personalment la seva perseverança.
Puig ha dedicat bona part del discurs a reconèixer el suport rebut durant l’exili, especialment dels cantaires terrassencs i de les persones de la Catalunya del Nord que l’han acompanyat en aquests anys. També ha volgut saludar els assistents que s’han desplaçat expressament des de territori nord-català i els voluntaris vinculats al projecte de la Casa Macià de Prats de Molló. “Un agraïment etern”, ha expressat, abans d’admetre, amb un toc d’humor, que podria repetir les paraules d’agraïment catorze vegades.
La rebuda ha comptat també amb una àmplia representació de Junts, amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; el secretari general del partit, Jordi Turull; l’exconseller Joaquim Forn; el senador Eduard Pujol; el portaveu del grup parlamentari de Junts, Salvador Vergés; la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales; el vicepresident del partit, Antoni Castellà; el portaveu adjunt al Parlament, Josep Rius, i l'alcaldable de Junts a Barcelona Jordi Martí Galbis. Una destacada representació política que ha volgut acompanyar Lluís Puig en el seu retorn a Terrassa després de nou anys d’exili.
Un retorn que no posa fi a les reivindicacions
Malgrat el protagonisme del seu retorn, l’exconseller ha volgut remarcar que la situació judicial vinculada al procés independentista encara no està resolta per a tothom. Puig ha tingut paraules de solidaritat per a les persones que continuen pendents de l’aplicació de l’amnistia i ha reclamat que no s’aturi la mobilització. “Fins que això no acabi, no podem afluixar”, ha advertit.
“Jo torno avui, però això és una anècdota que d’aquí a un temps recordarem”, ha afirmat, tot insistint que l’objectiu ha de ser que totes les persones afectades acabin amnistiades. En aquest sentit, ha qualificat la judicatura espanyola de "desastre nacional espanyol" i ha acusat determinats jutges de voler intervenir en la política sense passar per les urnes.
El discurs ha pujat de to quan Puig ha fet balanç dels nou anys transcorreguts des de la tardor del 2017. “Avui és Catalunya, 2 - Estat espanyol, 0”, ha exclamat, abans d’assegurar que la primera derrota correspon a una judicatura que, segons ell, ha volgut fer política des dels tribunals. La segona, ha argumentat, és el temps que l’Estat ha trigat a abordar la situació derivada de l’octubre del 2017. L’exconseller ha tancat aquesta part de la intervenció reivindicant la perseverança de l’independentisme: "Seguim ferms, seguim resilients".
La plana major de Junts acompanya Puig
La rebuda també ha tingut una destacada dimensió política, amb la presència de bona part de la direcció de Junts, en una mostra del suport de la formació a l’exconseller terrassenc.
Puig ha volgut agrair expressament l’acompanyament dels seus companys de partit durant els anys d’exili, amb una menció especial a Rull. “Mai, mai m’han deixat sol”, ha assegurat. Tot i la presència dels dirigents, ha puntualitzat que la jornada no estava pensada per fer campanya electoral, sinó per celebrar el retrobament amb la ciutat i reconèixer els qui han mantingut viva la reivindicació.
Després de les intervencions, la música ha tornat a ocupar el centre de la trobada. La plaça ha continuat cantant a l’uníson, sota l’atenta mirada de la plana major de Junts. Els participants han entonat El cant dels indignats, una de les peces més emblemàtiques de la mobilització terrassenca, adaptada de la cançó Do You Hear the People Sing?, del musical Els miserables. Una escena que ha unit el caràcter polític de la rebuda amb la tradició musical que ha definit aquestes concentracions des del seu inici.
Nou anys entre Bèlgica i la Catalunya del Nord
Lluís Puig va marxar a Bèlgica a finals d’octubre del 2017, després de la declaració d’independència i de la destitució del Govern de Carles Puigdemont arran de l’aplicació de l’article 155. Durant aquests anys ha viscut entre Bèlgica i la Catalunya del Nord, mentre afrontava les peticions d’extradició de la justícia espanyola i mantenia l’activitat política com a diputat de Junts al Parlament.
El seu cas va adquirir una especial rellevància judicial quan els tribunals belgues van rebutjar-ne l’extradició. Posteriorment, la causa va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que el gener del 2023 va dictar una sentència sobre els límits i les condicions de les ordres europees de detenció.
El retorn s’ha fet possible després del gir judicial de les darreres setmanes. El 6 d’octubre, arran d’una resolució del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va deixar sense efecte les ordres nacionals de detenció contra Puig, Carles Puigdemont i Toni Comín. La decisió va quedar ratificada el 19 d’octubre. Tanmateix, l’aixecament de les ordres no implica encara el tancament definitiu del procediment penal, que continua pendent de resolució.
Aquest nou escenari ha permès a Puig tornar a trepitjar Catalunya sense l’amenaça de ser detingut per aquesta causa. La primera aparició pública l’ha volgut fer, precisament, a Terrassa, la ciutat on va néixer el 1959 i on va desenvolupar bona part de la seva trajectòria vinculada a la cultura popular, els esbarts dansaires i la música tradicional abans d’arribar al Govern de la Generalitat.
Del Raval de Montserrat al Parlament
El retorn de Puig tindrà continuïtat aquest dijous al Parlament de Catalunya. El president de la cambra, Josep Rull, té previst rebre’l institucionalment a les tres de la tarda, juntament amb els membres de la Mesa, abans que l’exconseller torni a ocupar presencialment el seu escó. Puig també preveu retirar el llaç groc que hi ha al seu seient en record de la seva absència.
La jornada d’aquest dimecres, però, ha tingut un escenari ben diferent del de l’hemicicle. Davant de l’Ajuntament de Terrassa, la veu dels cantaires ha tornat a ressonar en una plaça acostumada a reclamar el retorn dels exiliats. Aquesta vegada, amb Lluís Puig present. Nou anys després, els Cants de Llibertat han tornat a sonar, però amb un dels seus destinataris entre els assistents. Una imatge que resumeix el sentit d’una rebuda que Puig ha volgut convertir no només en una celebració personal, sinó també en un reconeixement a la constància de tots aquells que, vespre rere vespre, han mantingut viva la convocatòria.