La vaga de fam iniciada per Jordi Turull, Jordi Sánchez, Josep Rull i Quim Forn, en presó preventiva des de fa més d'un any, ha comptat amb nombrosos suports arreu del país. Aquest mateix dijous s'ha acabat un dejuni de 24 hores fet per diversos membres del Govern i diputats independentistes al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona. En aquest context, la campanya prou d'ostatges! ha iniciat aquest divendres a l'edifici històric del Dipòsit d'Aigües del Rei Martí de Barcelona el primer de diversos dejunis col·lectius en suport als presos polítics en vaga de fam.

Moment en què els dejunadors han començat el dejuni amb el tradicional glop d'aigua | MG

Aquest inici de dejuni ha comptat amb la presència de Jaume Sastre, un professor i activista mallorquí que va fer 41 dies de vaga de fam el 2014 en contra de la llei del Govern balear de José Ramón Bauzá (PP) que volia marginar la presència del català a l'escola. La vaga va despertar la solidaritat de companys de feina, i de diverses autoritats, després de la publicació d'un article d'opinió de Román Piña Valls en què va assegurar que celebraria la seva mort.

Jaume Sastre ha explicat en declaracions a ElNacional que va començar la vaga de fam per exigir a Bauzá que "s'assegués a negociar i no ho va fer". El professor mallorquí ha recordat que aquesta protesta va començar després de diverses accions dutes a terme pel Sindicat de Docents de les Illes Balears. Preguntat per l'efecte de la seva decisió en el Govern balear, Sastre ha afirmat que la vaga va fer perdre 40.000 vots al PP en les eleccions europees que es van celebrar dues setmanes després que comencés la vaga. Sastre ha cridat al Govern de Torra a "tenir molt clar a qui ens enfrontem: que és Felip VI". "L'únic que no serveix per res és el que no s'intenta", ha conclòs sobre les possibilitats que la vaga de fam dels presos polítics provoqui algun canvi en el comportament de l'Estat.

ELNACIONAL jaume sastre marc gonzalez

Jaume Sastre en una xerrada a l'acte de l'inici del primer dejuni | MG
 

L'objectiu d'aquests dejunis és denunciar l'actitud del TC de no resoldre els recursos perquè acabin al Tribunal Europeu de Drets Humans, segons ha explicat l'ANC, organitzadora de la iniciativa, a través d'un comunicat. Els dejunis s'allargaran fins al 20 de desembre i exigiran un mínim de dos dies i un màxim de set. Els organitzadors han assegurat que s'espera la participació d'algun diputat i algun membre del Govern i no s'ha descartat que el dejuni de 48 hores anunciat pel president de la Generalitat, Quim Torra, es faci en l'edifici històric.

Ramon Masseguer, de prou d'ostatges, ha comentat que l'acció prevista per aquest diumenge a Montserrat ja té persones que la faran possible fins el 23 de desembre. "Continuarem per Nadal i Sant Esteve", ha avançat. "La idea és que s'allargui en el temps i no fer una gran concentració de dejunadors en pocs dies", ha manifestat. El dejuni es farà en relleus d’un mínim de dos dies i un màxim de set, per part de persones d’entre 18 i 75 anys, que a més de la revisió mèdica prèvia també tenen seguiment assistencial.


En Jordi Adroer és un dels dejunadors que ha començat aquest dijous el seu dejuni. En el seu cas, estarà quatre dies sense menjar. En declaracions als mitjans de comunicació ha explicat que ho fa perquè "és un gest per denunciar la injustícia que hi ha en aquest país i per solidaritzar-me amb els presos polítics que estan en vaga de fam". Ha comentat que el dejuni no és quelcom que s'hagi plantejat durant gaire temps, i que creu que "potser s'haurien de fer coses més importants, però les protestes han de seguir". Adroer ha explicat que ja havia fet dejunis anteriorment i en relació a com es troba una persona mentre no ingereix aliments ha assegurat que "el primer dia tens gana, el segon et fa una mica de mal l'estómac i el quart dia ja estàs més fluixet, però sense dramatitzar, s'aguanta bastant bé".

ELNACIONAL dejunador marc gonzález

Jordi Adroer | MG

Per la seva banda, Lily Beuter, té previst allargar el dejuni durant set dies. Tampoc és la primera vegada que deixa de menjar com a reivindicació. "Quan ens van citar amb l'ANC ho vaig fer i va estar molt bé", ha reconegut. "Vaig aguantar-bé, la qüestió és mentalitzar-se", ha dit. Beuter participa de l'acció en solidaritat amb els presos. "Faré 7 dies perquè és el màxim que em deixen fer", ha avisat. ​