La idea de Gabriel Rufián sobre la formació d'un front electoral comú a l'esquerra del PSOE ha tingut els seus detractors i també els seus partidaris o, si més no, qui no ho veu del tot malament. Els primers a tancar-li la porta van ser els homòlegs d'ERC al País Basc, EH Bildu. El líder de la formació abertzale, Arnaldo Otegi, va respondre que la proposta de Rufián "no és viable", considerant que Euskadi ha de tenir veu pròpia al Congrés. Després dels bascos, la proposta també va ser rebutjada per la ministra de Sanitat, Mónica García, tot i que va celebrar que el líder d'ERC al Congrés dels Diputats “agiti els debats”. Ara, ha estat l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha valorat de manera "molt positiva" la proposta i ha celebrat que adopti un perfil més enllà de l'eix independentista per reivindicar la seva faceta progressista.
En declaracions a Europa Press, Colau ha fet una crida a un "front democràtic ampli" i ha demanat deixar de banda "els egos i les picabaralles" del passat. "És moment de diàleg, de generositat, de posar-nos al servei de les majories socials per unir-nos", ha afirmat l'exalcaldessa. A més, ha justificat aquest possible moviment electoral per fer front al moment actual d'"excepcionalitat" amb un creixement cada vegada més important de l'extrema dreta a Espanya. De fet, la idea de Rufián ha començat a agafar força després de les eleccions a l'Aragó, on la ultradreta de Vox va duplicar vots, davant la patacada del PSOE. A l'espectre esquerrà de l'hemicicle aragonès, qui en va sortir més ben parat va la Chunta Aragonesista (CHA), que va passar de tres a sis escons. Una formació que també estaria en l'òrbita del diputat republicà.
Enmig d'aquest context, doncs, l'exalcaldessa de Barcelona ha situat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder de Vox, Santiago Abascal, a la mateixa òrbita política que figures internacionals d'"extrema dreta" com el nord-americà Donald Trump o l'argentí Javier Milei. Segons Colau, una hipotètica victòria d'aquests sectors podria derivar en escenaris "impensables", com ara detencions d'immigrants als carrers, fent referència a les actuacions de l'ICE a Minneapolis, o el retrocés a jornades laborals de 12 hores, "com passa a l'Argentina".
Prioritzar els "objectius per damunt de les sigles"
Pel que fa al projecte de Sumar i la reconfiguració de l'esquerra, Colau ha subratllat que la supervivència de la democràcia "no pot dependre ni d'un partit ni d'una persona". En aquest sentit, ha demanat a les formacions progressistes —incloent-hi Podem— i als actors de la societat civil que prioritzin els "objectius per damunt de les sigles". Alhora, ha insistit que és el millor moment per a la mobilització, evitant així "tornar a les cavernes" i perdre drets i llibertats bàsiques que semblaven intocables.