Ada Colau ja no diu que no. Després de mesos rebutjant la possibilitat de tornar a la primera línia institucional, l’exalcaldessa de Barcelona ha obert ara la porta a presentar-se a les pròximes eleccions generals, previstes per al 2027, si l’esquerra alternativa és capaç de construir un "front realment ampli". I posa sobre la taula una condició especialment significativa: que aquest espai sigui més gran que l’actual Sumar i que Podemos també formi part de l’equació. És en aquest moment de redefinició quan torna a aparèixer amb força el nom de Colau. "És cert que m’han proposat fer el pas", ha reconegut l’exalcaldessa. Però Colau assegura que ja no creu en "solucions màgiques" ni en la idea que una sola figura pugui resoldre els problemes d’un espai polític que fa temps que intenta recompondre’s. La seva recepta passa per una aliança més àmplia. Un espai en què, segons explica, "siguem més que ara", que millori les seves formes de funcionament i que sigui "valent i il·lusionant". Si les converses entre els partits avancen en aquesta direcció, sosté, se sentirà "responsable d’ajudar" per intentar evitar un govern de l’extrema dreta "i que el feixisme governi a Espanya", ha reconegut a Eldiario.es. Però també introdueix una cautela important: "Ara mateix jo no soc candidata a res".
Als mateixos Comuns, la seva formació, encara no donen res per decidit, tot i que celebren el gir de Colau i que ara deixi oberta la porta a fer el pas. El moviment arriba just quan l’espai polític situat a l’esquerra del PSOE accelera la seva reorganització davant les generals. Más Madrid, Izquierda Unida, Comuns i Movimiento Sumar treballen en una nova coalició que, segons ha avançat aquest divendres el digital El Salto, adoptarà el nom de Frente Amplio com a marca i que aspira a presentar a mitjans d’octubre tant la nova estructura com la persona que encapçalarà el projecte. L'opció de què s'hi sumi Podemos està sobre la taula de negociacions.
De "segueixo dient que no" a "m'ho puc plantejar"
El canvi en el discurs de Colau és significatiu perquè fa només onze dies l'exalcaldessa de Barcelona encara insistia públicament que continuava rebutjant les ofertes per tornar a ocupar càrrecs institucionals. En una entrevista al Cafè d’Idees de RTVE del 14 de setembre, l’exalcaldessa explicava que encara rebia propostes "de tant en tant", però que la seva resposta continuava sent negativa: "Segueixo dient que no". Al mateix temps, però, introduïa per primera vegada una escletxa en aquesta negativa: "Si en algun moment soc especialment útil per fer alguna cosa en concret [...] m’ho podria tornar a plantejar". Aquella porta, aleshores només entreoberta, ara s’ha eixamplat.
El nom de Colau circulava des de feia mesos en les converses sobre el futur de l’esquerra alternativa. Fonts dels Comuns havien confirmat a EFE que ja li havien plantejat ser candidata i que ella ho havia rebutjat. Paral·lelament, també apareixia el nom del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, una altra de les figures que han sonat per encapçalar la candidatura. La incògnita, per tant, ja no és només qui serà el candidat, si no quina esquerra representarà aquesta candidatura.
Podemos, la peça que Colau vol tornar a encaixar
Aquí és on la posició de Colau introdueix una altra variable. L’exalcaldessa defensa que el nou front no es limiti als quatre partits que actualment negocien —Comuns, Más Madrid, Izquierda Unida i Movimiento Sumar— i aposta perquè també s’intenti reconstruir la relació amb Podemos. No és una qüestió menor. Podemos va abandonar el grup parlamentari de Sumar el desembre del 2023 després de mesos de tensions i des d’aleshores les relacions entre els dos espais han estat especialment difícils. Ara, però, els moviments s’han accelerat.
La formació morada ja ha situat Irene Montero com a aspirant a encapçalar una candidatura estatal i ha plantejat unes primàries obertes a altres forces de l’esquerra. La mateixa Montero ha explicat que manté converses amb Colau, mentre Sumar ha començat a reclamar a Podemos que aclareixi si està disposat a treballar per una candidatura conjunta. Colau ja havia defensat que va ser un error trencar amb Podemos i que calia tornar a parlar amb la formació. El País recollia aquest dijous que diverses persones pròximes a l’exalcaldessa interpretaven la seva recent reaparició pública com un possible preludi d’un retorn a la política institucional.
L’habitatge torna Colau al seu terreny
El moviment coincideix, a més, amb un retorn de Colau a un dels terrenys que van marcar la seva entrada en política: l’habitatge. Abans de ser alcaldessa de Barcelona, Colau es va donar a conèixer com una de les principals cares de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquesta mateixa setmana ha tornat a participar en una protesta contra un desnonament al barri de Gràcia de Barcelona, on els Mossos van retirar els activistes que impedien l’accés policial a l’edifici.
I el desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys expulsada aquesta setmana de casa seva a Madrid després de dècades vivint-hi, ha provocat una nova intervenció política de l’exalcaldessa. Colau ha reclamat als partits de Sumar que es plantegin fins i tot abandonar el govern de coalició si el PSOE no accepta impulsar mesures més contundents en habitatge. "S’ha acabat, no es pot mantenir la presència en un govern de coalició si no és per fer el màxim esforç per enfrontar-nos als fons voltor", va afirmar. Precisament l’habitatge serà un dels principals eixos programàtics del futur Frente Amplio, segons les fonts de les formacions que negocien la nova coalició citada per El Salto.
Colau torna al tauler
El que encara no existeix és una candidatura formal. Tampoc està decidit quin mecanisme s’utilitzarà per escollir la persona que l’encapçali ni si les converses acabaran permetent incorporar Podemos a una candidatura conjunta. Però el moviment de Colau modifica el panorama. Fins fa pocs dies, el seu nom apareixia en les travesses mentre ella mateixa es mantenia al marge. Ara és ella qui admet que podria fer el pas, sempre que el projecte que es construeixi compleixi la condició que considera essencial: que sigui prou ampli per intentar reunificar una esquerra alternativa que arriba al 2027 dividida en diversos espais. Després de dos anys fora de les institucions, la pregunta sobre el futur de Colau ja no és simplement si tornarà a la política. Ella mateixa ha deixat clar que, en realitat, mai no n’ha marxat del tot. La pregunta ara és si aquest retorn acabarà portant-la de Barcelona al Congrés dels Diputats.