La situació a Catalunya i el País Basc ha canviat. Aquí, l'independentisme, desmobilitzat, ja no suposa una preocupació per a l'Estat com ho va ser durant la tardor del 2017 i també durant l'octubre de 2019. I allà, ETA fa temps que ja no existeix i que els seguidors han abandonat les armes. És per això que aquesta setmana el govern espanyol ha pres una decisió contundent: retirar del País Basc tots els agents de la divisió antiterrorista del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i reduir els mateixos a la mínima expressió a Catalunya. D'aquesta manera, les possibles investigacions en relació amb els moviments independentistes i els grups més exaltats seguidors d'ETA quedaran en mans, ja no del CNI, sinó que de les forces de seguretat de l'estat: la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

El canvi, avançat dimecres per El Mundo, també s'emmarca en la voluntat de millorar les relacions entre el govern espanyol i els seus socis al Congrés dels Diputats. I és que, segons expliquen fonts properes al CNI, la intenció és que les investigacions als grups afectats siguin directament per tal que "es desvinculin aquestes decisions de l'executiu i de les relacions que manté amb els seus socis parlamentaris, tant bascos com catalans". ERC i EH Bildu han estat especialment actius en pressionar el govern central perquè reduís la presència dels agents d'intel·ligència de l'Estat en qüestions relacionades amb la política interna.

La dreta espanyolista, esverada

Per al Partit Popular i Vox, aquesta decisió s'ha rebut com si fos una galleda d'aigua freda. Ambdues formacions han reaccionat iradament. Dijous, la secretaria general dels populars, Cuca Gamarra, exigia explicacions urgents a l'executiu per la retirada del CNI del País Basc, cosa que titllava de "màxima gravetat", i demanava la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés. Ella mateixa ha assenyalat també al vincle entre aquesta mesura i el suport que necessita Sánchez per part de Bildu, per la qual cosa creu que es tracta d'una "nova cessió" cap al partit. "No és casualitat perquè parlem de Bildu, un dels socis de Sánchez", ha llançat.

I aquest divendres, ha estat la ultradreta qui ha seguit aquest camí. Vox ha demanat també la compareixença de Robles, així com la del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. Els ultres encara han anat més enllà, presentant una proposició no de llei per restablir la presència del cos d'intel·ligència a Catalunya i el País Basc. En el text, Vox avisa que "les activitats separatistes es continuen produint amb total impunitat", la qual cosa suposa "un gran perill" per a la nació espanyola, la seva sobirania i la convivència. "Estem, així, en presència d'una nova cessió del govern al separatisme radical que posa en seriós risc la mateixa continuïtat d'Espanya amb l'únic objectiu de mantenir l'actual executiu", brama el text.