La intenció de l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, d’incorporar aquest municipi a l’Aragó, té una cobertura legal en el mateix Estatut d’Autonomia aragonès, el qual, a diferència del català, inclou un article que preveu la incorporació de nous territoris. En concret, l’article 10 assegura que es podran incorporar a l’Aragó “altres territoris o municipis, limítrofs o enclavats” sempre que ho demanin els respectius ajuntaments i s’escolti “la comunitat o província a la qual pertanyin els territoris o municipis a agregar”.
A més, en una lectura sui generis del dret a decidir, el mateix estatut demana que l’acord de canvi d’autonomia el prenguin els veïns “per mitjà d’una consulta expressament convocada a aquest efecte”, això sí, “prèvia autorització competent” i que a més, tot plegat sigui aprovat “per les Corts d’Aragó i posteriorment, les Corts Generals de l’Estat, per mitjà d’una llei orgànica”.
Per la seva banda, l’Estatut català no inclou en el seu articulat cap previsió d’incorporar nous territoris —ni tampoc de desprendre-se'n de cap— i, de fet, seria fàcil d’imaginar quina hauria estat la reacció de territoris com el mateix Aragó i el País Valencià en cas que el text català inclogués una clàusula en el mateix sentit que l’aragonès.