El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, anirà per quarta vegada a l'Audiència Nacional el proper 16 d'abril, ara ja com a processat per sedició i organització criminal.
Carmen Lamela té molt clar que els Mossos d'Esquadra van ajudar a tirar endavant el referèndum amb la seva inacció. No van fer res per aturar-lo, reitera en cada una de les interlocutòries. I en la darrera, a més, desvetlla una nova prova, la definitiva, per demostrar que els Mossos d'Esquadra ni van col·laborar amb les forces de seguretat de l'Estat ni tenien cap intenció d'impedir la votació de l'1 d'octubre. És "la clau 21", un canal alternatiu per comunicar-se entre les diferents dotacions policials el dia del referèndum que no passava per cap sala de control i que, per tant, no va quedar cap conversa ni cap ordre enregistrada.
El codi 21 no és res més que el codi que van servir els Mossos per avisar-se per trucar-se per telèfon mòbil. Es fa servir habitualment en el dia a dia de la policia catalana i, entre la seva utilitat, hi ha no col·lapsar les comunicacions via emissora. Però Lamela ho utilitza contra ells en la investigació per sedició i organització criminal.
Durant la investigació la Guàrdia Civil ha requisat diferents comunicacions dels Mossos d'Esquadra d'aquell dia amb entrades en diferents comissaries i en la seu del 112 de Reus, on hi ha, també, una de les sales operatives dels Mossos.
Segons Lamela, "del contingut de les comunicacions es desprèn la manca de col·laboració amb els altres cossos policials, ja que s'ordena que no actuïn, que no facin res, que es mantinguin al marge, que no intervinguin i que només observin i informin i se situïn en posició segura".
La interlocutòria de processament de la cúpula del cos dels Mossos diu que "s'ha descobert la utilització d'un codi propi —"clau 21"— que consistia en la utilització d'un canal alternatiu —cada dotació disposava d'un número de contacte al qual dirigir-se per emetre informacions o incidències que no havien de transmetre per l'emissora corporativa, per a això es van usar tant mòbils particulars com corporatius"—. És a dir, que les patrulles de Mossos que estaven als col·legis es comunicaven amb els seus superiors via telèfon mòbil particular o corporatiu, sense passar per l'emissora, esquivant així l'enregistrament des de la sala de control.
La jutgessa, Carmen Lamela, diu que també ha constatat "les vigilàncies de les quals van ser objecte policies i guàrdies civils, fins i tot els que anaven de paisà". I assegura que "no es tracta simplement d'informar de l'actuació dels agents sinó que es tractava d'una autèntica vigilància, seguint els seus desplaçaments. Fins i tot, des de la sala s'ordenava a totes les patrulles que cessessin en els seus comunicats per donar prioritat a la transmissió d'informació sobre aquests extrems". De fet, segons la interlocutòria de processament, es van produir més de dos-cents comunicats en aquest sentit durant el transcurs de la jornada.
Finalment, subratlla Lamela, les comunicacions mostren que "els efectius dels Mossos es van limitar a requisar les urnes bé quan les lliuraven voluntàriament els responsables de cada centre o un cop acabada la votació i realitzat el recompte o quan eren abandonades al carrer després de comptar els vots". Fins i tot, apunta, "les dotacions, amb les connivències dels comandaments, pactaven amb els responsables dels punts electorals el lliurament de les urnes, de forma voluntària, un cop realitzat el recompte".
Les fotografies i els vídeos incorporats al procediment posen de manifest, segons Lamela, "l'actitud de passivitat" dels Mossos a les escoles l'1 d'octubre i fins i tot la seva complicitat amb els components de les taules i persones que amb la seva presència tractaven de garantir la celebració de les votacions, "arribant fins i tot a actuar contra els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil".
La jutgessa també recull la declaració de Diego Pérez de los Cobos en què ha assenyalat que la seva impressió era que l'operatiu dissenyat era el complement perfecte per no complir amb la sentència del TSJC, ja que les pautes partien que si es donaven determinades condicions —si hi havia molta gent, si hi havia menors o persones grans o si eren pacífics— no es faria ús de la força, de manera que s'estava configurant l'escenari que, en cas de produir-se, impossibilitaria l'actuació dels Mossos i la seva justificació, escenari que es va complir el matí del dia 1, de manera que "tenien l'excusa perfecta per no actuar". Josep Lluís Trapero sempre va argumentar en les seves declaracions que es va prioritzar la proporcionalitat, com estableix la llei i la mateixa ordre judicial de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que és qui va donar les instruccions a les policies de com actuar per evitar el referèndum. Armas va demanar proporcionalitat, rebaixant les expectatives i demandes de la fiscalia, que va demanar aturar el referèndum fos com fos.
En la interlocutòria de Carmen Lamela, la jutgessa de l'Audiència Nacional, també incorpora el relat d'un testimoni protegit que va assenyalar que se'ls va donar l'ordre genèrica a tots els equips per informar dels moviments de Guàrdia Civil i Policia, així com l'actitud dels Mossos a l'arribada dels agents de la Benemèrita als col·legis electorals de "total passivitat, fins i tot en ser agredits els guàrdies per la gent congregada i de total allunyament respecte dels guàrdies civils, sense fer cas de les seves peticions de col·laboració". També es refereix a les indicacions que es van donar en els briefings en què es va prohibir un gran nombre d'accions, entre elles entrar a la força o que no fessin ús de la porra, de manera que molts agents van optar per no portar-la.
Lamela també té en compte l'anàlisi de la documentació intervinguda a la deixalleria de Sant Adrià el 26 d'octubre a l'interior de tres vehicles dels Mossos amb 36 caixes amb abundant documentació per a la seva destrucció i que posen de manifest que des de la direcció dels Mossos "es tenia perfecte coneixement dels riscos i mobilitzacions previstes per al dia 1 d'octubre, per tant, de les mesures que eren necessàries d'adoptar, totalment diferents de les que finalment van ser adoptades".
