Advocada per vocació i de professió, Lourdes Ciuró assumeix la Conselleria de Justícia després de tastar la política més llunyana i la més propera amb la ciutadania. Del Congrés dels Diputats, on va ser diputada des del 2011, l'any 2019 fa el pas a la política municipal com a regidora per Junts per Catalunya a l'ajuntament de Sabadell. Hagués pogut entrar a la Generalitat de Catalunya aquell mateix any, de fet. Quim Torra li va demanar ser la consellera de la Presidència, però va voler acabar el projecte municipal a Sabadell, immers en aquell moment en plena precampanya i preparatius per les eleccions municipals. No tothom ho hagués fet. De fet, no tothom ho fa.

Ciuró va néixer a Reus l'any 1971 i és llicenciada en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i formada en lideratge en Gestió Pública per IESE. La seva professió la porta a la política exercint com a portaveu a les comissions de justícia, interior, igualtat i habitatge al Congrés. Abans d'entrar en política, des del 1994, ha exercit com a advocada especialitzada en dret civil, de família i dret immobiliari–registral. Per això, viu la justícia des de dins. Sap quins són els punts forts i els febles del sistema judicial català i vol anar a l'arrel del problema, a l'estructura que el fa funcionar.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, posa per a una fotografia al Parlament de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar

Espera que la legislatura duri 4 anys per poder donar estabilitat i treballar pel país, reivindica l'amnistia i Carles Puigdemont com a president legítim i la seva lluita a l'exili i assumeix, amb una certa resignació però amb respecte, que ERC té un diputat més que Junts i que pren la iniciativa en la resolució del conflicte Catalunya-Espanya. 

Lourdes Ciuró també és diputada. Això fa que hagi d'assistir als plens del Parlament. I aquí és on la trobem un matí de juliol per aquesta entrevista amb ElNacional.cat.

 

Quan arriba a la conselleria es troba encara amb els presos polítics dins les presons pendents de l'indult. Com viu el desllorigador?
Ho vivia amb les ganes que no ens maregessin la perdiu. Era una decisió que depenia exclusivament del govern espanyol. Era una decisió que depenia del Consell de Ministres. Ens deien que estava tot molt tancat però no acabaven de donar la data i sempre penses que darrere d'aquests presos que són els primers sobre els quals impacta la mesura de llibertat, hi ha les seves famílies. Per tant, necessites que et concretin dates per poder donar certeses a les famílies, als fills, als pares, perquè tots esperaven que arribés aquell dia. Sempre hi ha aquell punt de desconfiança dels catalans vers l'actitud de Madrid perquè sempre ens han fallat, o més sovint del que tocaria, i tots ho vam viure amb alleugeriment quan van dir que seria el dia 23, que també ens van marejar el dia abans, i això va ser molt dur sobretot per ells i les famílies.

Però vostès diuen que amb l'indult no es resolt res...
L'indult és la primera passa, una passa que s'hagués hagut d'adoptar fa molt temps perquè fa més de 3 anys que governa en Pedro Sánchez i tenia l'opció de demostrar que ell podia fer les coses diferents. Això és una primera passa. Molt bé. Ens queden els represaliats, tota la gent que, com a conseqüència que la seva opció política és l'independentisme, s'ha vist represaliada per l'estat. I ara, darrerament, amb el Tribunal de Comptes, d'infausta memòria, que el que fa és intentar arruïnar les famílies. Per tant, aixo és el que ha de solucionar una amnistia. I és el que ve a dir el Consell d'Europa.

Com segueix tot el que està passant amb el procés dels exiliats?
Nosaltres hem de seguir fent aquesta confrontació intel·ligent que diu el president Puigdemont, que ja ens ha donat alguns fruits, per exemple amb els indults. Els indults han estat conseqüència de l'estratègia de l'exili també. Han estat conseqüència de la pressió de la ciutadania als carrers i les places, dels músics per la llibertat, dels avis i àvies per la República, de les persones que estan cada dia a les places dels nostres pobles... per tant aquesta confrontació intel·ligent, aquesta pressió, és la que ha acabat en un informe del Consell d'Europa que diu a l'estat espanyol que no ho està fent bé, que necessita no criminalitzar les idees, que necessita optar per la via del diàleg i aquesta és la manera que podrem sortir-nos-en amb l'amnistia, que és el que treballem. Jo no veig, per això, que el govern espanyol estigui massa per la feina. 

 

Som lleials al pacte i qui té un diputat més té tot el dret a dir que començarem per aquesta via de la taula de diàleg

Com a jurista ho té clar, però com a política i com a representant, en part, del Govern de Catalunya veu que és una feina i una negociació política. Hi té confiança en aquesta negociació política i en aquests dos anys que venen?
És una qüestió política. I la política l'han de fer les dues bandes. Catalunya per una banda i el govern espanyol per l'altra banda, per trobar una solució a un territori important de l'Estat que ha manifestat un neguit molt important i que ara diu que vol ser independent. Aquí se li ha de donar una solució. No es tracta d'aprendre lliçons. La ministra de Política Territorial, la senyora Martínez, ha tingut un molt mal començament amb Catalunya. No es tracta d'alliçonar, malgrat que sabíem que el que volen és escarmentar-nos. La ministra ho ha reconegut: per tant, hem d'instar la ministra que aquestes no són maneres. Que ens han de reconèixer com a subjectes polítics i trobar una solució política. I això és el que el Govern de Catalunya està disposat a fer, malgrat que vostè sap que la nostra opció política sempre ha dit que no hi creia massa amb aquesta via de diàleg, però som lleials al pacte i qui té un diputat més [ERC] té tot el dret a dir que començarem per aquesta via de la taula de diàleg. On anem, com jo sempre dic, amb presumpció de bondat. Amb paciència, diem-ne.

 

Un dels debats és el criteri judicial i la formació dels òrgans judicials, sobretot el CGPJ i la seva renovació, que depèn d'un debat polític, ja no només la renovació sinó el sistema d'elecció dels seus membres. Quan hi ha les majories pertinents és quan s'hauria de poder actuar...
I quan hi ha les majories pertinents és quan s'aprofita que el color sigui del teu color polític. I això és el que s'aprofita. I llavors diuen que no està politizada la justícia. ¿Com volen que no ho estigui si obeeix a la majoria del color polític que hi ha al govern espanyol? Per tant, completament d'acord: el màxim organ de govern dels jutges no pot seguir caducat. S'ha de procedir a la seva renovació. I, és més: han tornat a dir des d'Europa que Espanya ha de renovar el CGPJ, que entenen la complexitat, però que s'ha de procedir a la seva renovació. S'hauria de renovar, diu Europa, segons l'elecció entre els jutges. Però, jo diria més: s'ha de poder objectivar al màxim. És a dir, criteris puntuables i avaluables. Quins podrien ser? El nombre de sentències que han estat confirmades i no recorregudes, el nombre de publicacions en revistes de qualitat o de prestigi que puguin tenir els propies magistrats, criteris de territorialitat perquè estigui tota la geografia representada, criteris d'home o de dona, criteris de disciplines, tot això s'hauria de poder objectivar. I, si volen, un punt d'entrevista per veure quina és la seva qualitat humana al servei de la persona, que és l'objectiu de la justícia, estar al servei de les persones. Per tant, no n'hi ha prou a ser un coco o ser brillant, sinó que a més has de tenir la capacitat de donar resposta i servir. Aquí, serveixen interessos que no toca. Parlo sobretot de les altes instàncies judicials perquè sí que cal un reconeixement als jutges i jutgesses d'isntància, als jutges i jutgesses de pau, que han de fer la feina amb pocs recursos, sovint a contrapèl, sovint pagant els plats trencats del que fan les altes instàncies... Per tant, tot el reconeixement i respecte per ajudar a fer la bona feina d'aquests jutges i jutgesses, però sobretot les altes instàncies s'haurien de renovar.

S'ha reunit amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
Vam anar a veure Jesús Maria Barrientos. Li vam traslladar la voluntat que la conselleria treballaria amb la màxima lleialtat institucional i que esperàvem el mateix. Li vam anunciar que havíem canviat el nom de la secretaria perquè no és una secretaria de relacions amb l'administració de justícia, que és com es deia abans. L'administració de justícia a Catalunya som nosaltres. Per tant, no ens podem relacionar amb nosaltres mateixos. És un servei que hem de prestar juntament amb l'estat espanyol. És una secretaria per a l'administració de justícia. I aquí estem tots obligat a fer el millor que poguem per donar el millor servei per als administrats. I demanem tota la lleialtat possible, li vam oferir tota la col·laboració, i vam demanar tot el respecte per l'opció política perquè des de la conselleria seguirem treballant per aconseguir la independència de Catalunya. Però això no vol dir que no puguem fer política judicial i política de servei.

 

Dret Civil Català, la llengua i més jutges

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, davant el quadre '7 de novembre' de Tàpies, al Parlament de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar

Hi ha un llindar de 2 anys, però els consellers suposo que deuen voler tenir els 4 anys sencers de la legislatura per poder fer feina. Quins són els principals objectius que li agradaria complir en aquesta legislatura?
Planifiquem amb un mandat de 4 anys vista amb un Govern que ha de ser estable perquè el país ho necessita. Per tant, estem elaborant ara el nostre pla de treball per als 4 anys. És veritat que és una conselleria que té moltes competències de justícia i a més, és una conselleria que permet dir quin tipus de justícia volem a Catalunya. Com a eixos principals, què volem fer? Potenciar el dret civil català. Tenim una eina pròpia, un dret propi, modern, actualitzat, que s'invoca poc, també pels professionals. Volem que s'invoqui més. Volem despertar vocacions entre jutges, lletrats i fiscals de l'administració de justícia a Catalunya. Som tradicionalment una comunitat que no ha tingut massa jutges, que té dèficit de jutges. Necessitem que gent d'aquí, del territori, esdevingui jutge i jutgessa perquè així estalviem el trasllat continu de professionals de fora de Catalunya que quan tenen experiència a Catalunya, se'n van. Per tant, qui pateix és el ciutadà. També volem potenciar el català a la justícia. El dret a poder defensar-te en la teva pròpia llengua i per això farem un seguit d'actuacions molt concretes per poder-lo fomentar, sobretot analitzar quantes demandes entren en català i estimular que els lletrats i lletrades facin els escrits en català.

Quines actuacions es plantegen?
El que volem és diagnosticar, perquè sabem les sentències que surten, per què el català es fa servir poc. Els advocats i advocades fem servir poc el català quan ens dirigim a l'administració, potser perquè patim que el jutge no ens entengui... Hem de saber el per què per poder trobar el moll de l'os i a partir d'aquí facilitar una actualització continua d'escrits en català. Avui encara hi ha algunes assignatures de dret civil català a la universitat que es fan en castellà. Això provoca menys fluïdesa de l'idioma tècnic. És molt diferent un auto que una interlocutòria. Per tant, necessites poder reeducar aquelles persones que han après en castellà l'idioma en català tècnic. Això vol dir que hem de tenir formularis actualitzats constantment i, sobretot, conscienciar molt. Conscienciar molt que és una llengua que ha de ser útil al servei de la ciutadania. 

Sobre la llei de Memòria històrica i les fosses aquesta legislatura s'hauria de culminar tota la feina feta en la legislatura anterior...
Aquesta legislatura, la llei de Memòria catalana, una llei que ha de ser un compendi de les tres lleis que tenim, revisada per poder donar resposta a una realitat que ens trobem als carrers, que és la proliferació de símbols feixistes. No pot ser que es vagi pel carrer impunement amb banderes feixistes o que advoquen per règims totalitaris. Això ha de tenir una sanció i ha de ser una llei que pugui donar resposta a uns carrers lliures de feixisme. També una llei que reconegui les dones en l’època de la dictadura, del franquisme i la repressió. Perquè ara estem fent uns reconeixements d'homes que estaven al front. Però, i les dones? Per què no reconeixem la tasca que feien les dones sovint cuidant les famílies i alhora treballant per poder portar roba al front, per poder portar aliments, per poder portar armament? Tot això no s'ha reconegut prou, vaja, gens, i crec que la visió de gènere en memòria també hi ha de ser i això ho treballarem. 

Les presons, la patata calenta

Ciuró durant l'entrevista amb El Nacional.cat / Foto: Sergi Alcàzar

Pel que fa a les presons vostè va decidir crear una secretaria a més de la direcció general. Ha dimitit el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, després de tres morts en les presons. També hi ha hagut problemes amb la directora de Brians 1. A dia d'avui, quina és la situació a les presons catalanes en tots els sentits? Segurament pels presos polítics s'ha normalitzat parlar del sistema penitenciari i ara coneixem més el món de les presons. Jo tenia un cap que em deia que les presons no portaven audiència... Segurament aquests darrers tres anys s'ha capgirat aquesta percepció. Quin és el seu projecte sobre els serveis penitenciaris?
Vostè ja em podrà dir si algú s'ha presentat a unes eleccions parlant de presons. Jo no recordo ningú. A conseqüència d'això no s'hi ha posat el focus mai. Ara ens hi hem fixat perquè hi havia els nostres presos polítics i era com un exotisme que poguessin estar tancats a la presó. Ells han sortit, afortunadament, però continuen les presons. És un sistema basat en la rehabilitació, un sistema català modèlic, però que ha anat perdent l'atenció i s'han anat enquistant temes. Per exemple, l'últim acord laboral és de l'any 2009, fa molts anys que no es convoquen oposicions, no hi ha concursos de trasllat... A més, han hagut de viure una pandèmia, això ha dificultat la capacitat de gestió dins les presons... Greus problemes de salut mental, les persones a les presons s'han de medicar, a vegades costa trobar la manera que es prenguin el medicament i, per tant, l'adherència a la medicació costa que es produeixi. Això, què provoca? Malestar a l'interior de les presons. Això fa que els funcionaris tinguin la seva feina molt més difícil, perquè, malgrat ser persones, totes elles, amb carreres superiors, sovint han de fer de psiquiatres, de bombers, de metges, de pacificadors de conflictes. I, a vegades, no tenen les eines formatives necessàries per fer tots aquests rols, en un ambient, que no estem parlant que siguin persones que han tingut mala sort a la vida, que també n'hi ha, o persones amb salut mental que n'hi ha moltes i donen problemes... també hi ha gent dolenta dins les presons. Hi ha gent que és dolenta i que té delictes molt greus, i que són persones que no tenen escrúpols a l’hora de fer mal. Per tant, els funcionaris han de poder fer la seva feina protegits. És un error pensar que tota la gent que està dins les presons és gent que ha tingut mala sort a la vida. No tots són així. Tant de bo poguéssim tots rehabilitar-nos perquè sempre que fas tasca de rehabilitació tens un retorn social de sis vegades més del que hi aportes, però malauradament no tothom és rehabilitable. A més s'han trobat amb la pandèmia que ha obligat a tancar la gent a la cel·les moltes hores, que han baixat les activitats, i ha pujat el nivell de crispació. Si aquí hi afegim que hi hagut una circular* que s'ha implementat el mes de maig, just amb la desescalada, quan la gent ha sortit més nerviosa... Jo crec que aquesta circular, per bé que puc estar d'acord amb el contingut, hem de donar eines perquè es pugui implementar. Hem d'anar a una implementació progressiva. 

Ha anat a veure ja les presons?
Sí. Hem anat a veure les instal·lacions, hem parlat amb els equips directius, amb els caps de servei, amb els caps d'unitat. Ens estem entrevistant amb tothom, de fet, tenim peticions de funcionaris [per veure'ns]. Volem escoltar la gent i sentir com fan la seva feina perquè hem d'intentar tenir les millors condicions possibles pels funcionaris, perque puguin fer el millor possible la seva feina, perquè l'objectiu és la rehabilitació de la persona presa, tant com sigui possible. Com millor poden desenvolupar les seves feines els funcionaris, el tractament és més efectiu. I en això estem.

 

*L'1 de maig d'aquest any el departament de Justícia va implementar un nou protocol a les presons per a reduir els presos conflictius i no vulnerar els drets humans. La circular ordenada per l'anterior govern, amb Ester Capella com a consellera de Justícia, ordena contenir els interns violents primer de forma verbal i després, si cal, reduir-los i immobilitzar-los panxa amunt. Els treballadors diuen que en situacions complicades el procediment d'actuació és inviable i denuncien sentir-se perseguits i fiscalitzats per la direcció de Serveis Penitenciaris. La circular 2/2021 es va publicar l'1 de maig i està firmada per l'anterior responsable de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó