Ciutadans ha avançat que no pensa facilitar que ERC, JxCat, Bildu o la CUP puguin entrar en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés, els integrants del qual tenen accés a matèries classificades com a secrets i controlen també les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Segons el Reglament de la cambra baixa, per poder conèixer matèries classificades cal comptar amb l'autorització del ple del Congrés i tenir el suport de tres cinquens de la cambra, 210 vots, en una votació secreta mitjançant papereta en urna.

Els elegits, un per cada grup parlamentari del Congrés (generalment el portaveu), passaran a formar part automàticament de la Comissió de Despeses Reservades que controla l'ús d'aquestes partides pressupostàries i on rendeix comptes el CNI.

Perquè els independentistes d'ERC, JxCat, Bildu i la CUP puguin estar representats en la citada comissió cal que tinguin els vots dels diputats del PP, Vox i Ciutadans, que sumen 150, per la qual cosa si tots ells es neguen, no poden arribar al llindar mínim de 210 vots.

Cap “catifa vermella”

No obstant això, Ciutadans avança que no posaran "una catifa vermella" a la Comissió de Despeses Reservades a partits independentistes que tenen líders condemnats per donar "un cop contra l'Estat" ni a uns altres que "amenacen" amb trencar l'ordre constitucional.

"Els separatistes i Bildu saben perfectament que no poden comptar amb els vots de Ciutadans", ha manifestat, en declaracions a Europa Press, el portaveu adjunt dels taronges al Congrés, Edmundo Bal, qui ha recordat que el seu partit va ser "l'únic" que després de les eleccions de juny de l2016 es va oposar al fet que ERC tingués presència en aquest òrgan.

En els escassos mesos que va durar la passada legislatura ni tan sols es va parlar de la possibilitat d'obrir aquesta comissió, però a partir del proper mes de febrer aquest assumpte tornarà a estar sobre la taula amb la novetat que ara no es tracta només d'ERC, sinó també de Bildu, que per primera vegada compta amb grup propi a la cambra, i a ells s'hi afegeix el cas de JxCat, la portaveu del qual és titular del Grup Plural en ser la formació majoritària. El veto podria estendre's al Grup Mixt si el seu candidat és un dels dos representants de la CUP.

Amb el suport del PSOE i d'Unidas Podemos, aquests partits poden acostar-se a les 200 paperetes, però necessitaran un 'plus', que passa per aconseguir vots de Ciutadans, del PP o de Vox, a més de garantir que no hi hagi canvis d'opinió ni absències en files socialistes.

El PP ja va vetar ERC

En la legislatura del 2011-2015, el PP, que gaudia llavors de majoria absoluta, es va negar a permetre l'entrada dels tres candidats que ERC va posar sobre la taula, en nom del Grup Mixt, al·legant que els independentistes catalans podien traslladar la informació reservada als membres de la coalició abertzale Amaiur, que integrava als hereus de l'antiga Batasuna, ara anomenada EH Bildu.

A més, el 2015 els populars es van negar a facilitar el relleu en el lloc que tenia CiU en la Mesa del Congrés i van ajornar setmana rere setmana la possibilitat que s'elegís el convergent Jordi Xuclà per cobrir la vacant que va deixar el seu company Jordi Jané en ser nomenat conseller d'Interior de la Generalitat. El seu llavors portaveu, Rafael Hernando, va al·legar que no tindria "molt sentit" que optés a aquest lloc institucional al Parlament nacional algú que es definís com a "independentista".