El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dijous un baròmetre sobre com calcula que quedaran, aproximadament, les eleccions autonòmiques de l’Aragó que se celebraran el 8 de febrer. Pronostica, resumidament, que es repetiria el mateix patró que en els comicis extremenys del desembre: victòria del PP, dependència d'un Vox en auge i el PSOE patint una davallada de diputats. Si bé aquest laboratori demoscòpic dispara sempre les expectatives de Pedro Sánchez de cara a unes hipotètiques noves eleccions generals, en aquest estudi sí que situa com a guanyadors els populars capitanejats per Jorge Azcón, actual president de l'Aragó. Ara bé, no assolirien la majoria absoluta i necessitarien governar del bracet de Vox, completament en auge i més enfortit al parlament que en l’actual legislatura.
Concretament, el baròmetre atorga als populars —actualment amb 28 diputats a la cambra— una forquilla de 25-29. I el partit d’extrema dreta, que té en aquests moments 7 representants, n’obtindria entre 10 i 13. El PSOE patiria una patacada, però no tan dura com la d’Extremadura, on es va esfondrar perdent una desena d’escons: actualment té 23 parlamentaris i l’estudi li atorga una forquilla de 17-23. Pel que fa a la resta de formacions —el parlament aragonès està molt fragmentat—, el baròmetre atorga a la Chunta Aragonesista una forquilla de 3-5, 1-3 per a Izquierda Unida, 0-1 per a Podemos i 1-2 per a Teruel Existe. L'estudi considera que el Patit Aragonès i la candidatura ultra de Se Acabó La Fiesta es quedaran fora de l'hemicicle.
El resultat de les eleccions autonòmiques del 2023 ja va fer que el PP fos dependent de Vox a l'Aragó. De fet, les dues formacions van signar un pacte d'investidura de Jorge Azcón a canvi de l'entrada dels ultradretans dins de l'executiu. Concretament, el partit de Santiago Abascal va aconseguir una vicepresidència i dues conselleries. Tanmateix, el juliol del 2024 el líder d'extrema dreta va anunciar la fi dels governs autonòmics PP-Vox. Els ultres van prendre la decisió després que els populars pactessin amb els socialistes el repartiment de menors immigrants que es trobaven a les illes Canàries.
El CIS ha preguntat a una mostra de 3.300 aragonesos quins són els seus principals problemes i, igual que el conjunt dels ciutadans de l'Estat, situen l'habitatge en primera posició. Després apareixen qüestions com la sanitat, la despoblació i la immigració. El model de finançament autonòmic, que ha sigut en les darreres setmanes motiu de batalla política i assenyalat per la majoria d'autonomies com un sistema de greuge territorial en favor dels catalans, se situa en aquesta enquesta en la catorzena posició.