El Consell General del Poder Judicial té el mandat caducat, però continua amb la seva activitat com si res. Aquest mateix dimecres, el ple del CGPJ de Carlos Lesmes ha nomenat tres nous magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem. En aquest cas, l'acord ha passat per dos jutges progressistes i un de conservador. Malgrat tot, el nomenament no s'ha fet per unanimitat: 19 vots a favor i dos en blanc. Amb aquests nomenaments, que cobreixen vacants per jubilació, la majoria queda en 12 conservadors contra 4 progressistes. A diferència de les presidències de sala, els magistrats ho són fins que es jubilen. Avui la judicatura tenia previstos fins a 13 nomenaments; finalment se n'han fet 9. Mentrestant, la renovació de l'òrgan de govern dels jutges continua bloquejada pel PP, actor imprescindible perquè sigui possible.

Pel que fa a la sala penal, el ple del CGPJ ha nomenat el conservador Ángel Hurtado (jutge del cas Gürtel a l'Audiència Nacional i que va demanar l'absolució del PP) i els progressistes Javier Hernández (actual magistrat del TSJC) i Leopoldo Puente (actual magistrat del TSJ de Madrid). D'aquesta manera, la sala penal queda com estava, perquè les vacants per jubilació són de dos jutges progressistes i un de conservador. A diferència d'altres nomenaments, aquests són vitalicis. La majoria conservadora està clarament assegurada durant molts anys en aquesta sala. Els tres nomenaments han comptat amb 19 vots a favor i dos en blanc. Per aquesta instància passen els aforats i també les principals causes penals d’Espanya, com en el seu moment el judici del procés, però també casos de corrupció.

Per altra banda, el CGPJ també ha acabat de cobrir les presidències de sala del Tribunal Suprem, per mandat de cinc anys. A la sala tercera (contenciosa administrativa) hi anirà el magistrat conservador César Tolosa. Va ser president del Tribunal Superior de Cantàbria i ja era magistrat del Suprem des del 2014. La sala cinquena (militar) ha recaigut en el progressista Jacobo Barja de Quiroga, amb 19 vots favor i dos en blanc. Finalment, la sala quarta (social) ha quedat en mans de la progressista María Luisa Segoviano, la primera dona que presideix una sala del Tribunal Suprem en més de 200 anys. Tots aquests nomenaments també s’han fet sense unanimitat, per 19 vots a favor i dos en blanc. Estant en funcions, el CGPJ ha renovat totes les presidències de sala.

Finalment s'han retirat de l'ordre del dia quatre nomenaments "amb l'objectiu d'assolir consensos el més ampli possibles". Són les presidències del TSJ de Canàries, l'Auidència Provincial d'Ourense, una sala del TSJ d'Andalusia i una altra sala del TSJ d'Astúries. Els de l'alt tribunal s'han fet tots.

Magistrats vitalicis

A diferència de les presidències de sala, els magistrats no tenen límit temporal. Si no hi renuncien abans, ho són fins que es jubilen. Segons la llei, l’edat de jubilació es mou entre els 70 i els 72 anys, i es pot allargar excepcionalment fins als 75. Per exemple, les tres vacants: Julio Barreira ho deixa amb 73 anys, i Luciano Varela i Francisco Monterde ho fan amb 71 anys.

Analitzem els actuals integrants conservadors de la sala penal. Hi ha cinc magistrats amb almenys dues —o fins i tot tres– legislatures polítiques per davant: Pablo Llarena (57), Carmen Lamela (59), Vicente Magro (60), Manuel Marchena (61) i Antonio del Moral (61). N’hi ha cinc més amb almenys una legislatura política per davant: Eduardo de Porres (63), Andrés Martínez Arrieta (65), Julián Sánchez Melgar (65), Vicente Magro (65) i Juan Ramón Berdugo (66). Només un magistrat té a prop l’horitzó de la jubilació: Miguel Colmenero (69).

52 nomenaments amb mandat caducat

Amb els d'avui ja són 52 els nomenaments del CGPJ amb mandat caducat. I això no té aturador. Aquest passat dijous, l’òrgan de govern dels jutges va convocar vuit noves places. Són les presidències de les audiències provincials de Balears, Navarra, Lleó, Salamanca, Ciutat Reial, Almeria i Cantàbria, i la presidència de la sala social del TSJ de Balears. Poden canviar les majories polítiques a l’Estat, com ha passat des de la moció de censura, però la judicatura es mou per paràmetres i ritmes ben diferents.