Hi ha crisis que s’acaben convertint en paisatge. La de Ceuta entra ja en la quarta setmana i aquest diumenge les portades confirmen que, lluny de desinflar-se, cada vegada planteja més preguntes. Si durant els primers dies el debat era com frenar les arribades, després com atendre milers de persones i més tard com evitar el col·lapse sanitari, ara la pregunta que plana sobre bona part de la premsa és una altra: què sap el govern espanyol, què negocia amb el Marroc i què no explica?
La sensació general que transmeten els diaris de Madrid és la d’un executiu de Pedro Sánchez desbordat, atrapat entre una situació humanitària que no aconsegueix resoldre, la pressió dels veïns de Ceuta, les crítiques polítiques i una relació amb Rabat plena de zones d’ombra. A Catalunya, les pluges torrencials caigudes divendres i dissabte i que han provocat ferits i destrosses al litoral de Tarragona, s'han fet un forat entre la crisi migratòria i altres apostes informatives pròpies dels diaris. Així, les portades d’aquest diumenge ofereixen dues imatges d’un mateix temps: un govern espanyol que no aconsegueix tancar la ferida de Ceuta i una meteorologia que tampoc dona treva. Entre els interrogants sobre el que es negocia amb Mohamed VI i unes pluges que tornen a convertir carrers en rius, els diaris expliquen un país que mira al sud preguntant-se què està passant i al cel preguntant-se què pot passar després.
El País ho resumeix sense gaire marge per a l’eufemisme: "Ceuta, la crisi impossible que desborda el govern espanyol". El diari explica que el xoc entre l’executiu i la ciutat està retardant l’habilitació d’emplaçaments per allotjar els migrants i que la pressió veïnal complica la recerca de solucions. La fotografia de portada, amb diversos immigrants jugant a futbol a la platja del Trampolí, contrasta amb un titular que descriu un problema polític enquistat. La ministra de Migracions, Elma Saiz, admet al mateix diari que "alguns volen immigrants, però sense immigrants", una manera de posar sobre la taula una contradicció que fa encara més difícil trobar una sortida.
No en parlen de si Felip VI ha d'anar a Ceuta i Melilla com vol Feijóo
Però si hi ha una portada que converteix el Marroc en el centre de totes les mirades, és la de l'ABC. "Tot passa al Marroc per la cort de Mohamed VI", proclama a tota pàgina sobre una fotografia del monarca alauita. El diari descriu un sistema en què les decisions passen per un cercle reduït de persones de confiança del rei —familiars, amics d’infància i antics companys d’universitat— i situa la crisi de Ceuta dins d’una qüestió molt més gran: qui decideix realment a Rabat i quina estratègia segueix el règim marroquí? El degà de la premsa conservadora madrilenya hi afegeix dues derivades especialment sensibles. D’una banda, recull l’acusació d’Alberto Núñez Feijóo que Rabat "va consentir o va encoratjar" l’entrada massiva i que Sánchez no va actuar. El líder del PP també ha posat en el centre de la polèmica el paper del rei Felip VI, tot i que és curiós que la premsa conservadora no en parla d'aquesta derivada del discurs de Feijóo, que ahir va deixar molt clar que està convençut que el cap de l'Estat vol visitar Ceuta i Melilla i que el govern de Sánchez l'ha d'autoritzar a fer-ho, tot i que per l'executiu espanyol això seria obrir un nou front amb el Marroc. D'altra banda, l'ABC, assenyala directament la qüestió territorial: “Del Sàhara a Ceuta i Melilla: la frontera que el regne alauita vol moure”. La portada converteix així la crisi migratòria en una peça més del llarg pols geopolític entre Espanya i el Marroc.
El Mundo gira encara més el focus cap a la Moncloa i el PSOE. El seu gran titular és una frase devastadora atribuïda a fonts socialistes: "Sánchez ha fet aigües en una situació molt perillosa". Segons el diari, hi ha commoció dins del partit davant la inacció del govern espanyol i veus que consideren que el president hauria hagut de convocar el Consell de Ministres i trucar a Feijóo perquè la crisi ja és "un assumpte d’Estat". La portada apunta, a més, a una fractura molt significativa: mentre la Moncloa defensa les dificultats per traslladar migrants a la Península, antics alts càrrecs interpreten que la situació evidència fins a quin punt el Marroc té Espanya sotmesa als seus interessos. I, com si faltés encara més combustible, el diari hi afegeix una crònica de ciutadans que abandonen temporalment Ceuta: "Me’n vaig plorant perquè no li importem a ningú".
La Razón opta directament pel terreny dels secrets d’Estat. "Secrets d’Estat: el que el govern espanyol oculta per motius de seguretat", titula, i relaciona aquesta opacitat amb altres fronts que envolten l’executiu. Entre ells, el gir de Sánchez sobre el Sàhara, que el PP critica, però promet no revertir ara, la negativa del Suprem a permetre que el Senat forci la compareixença de ministres i les queixes de les associacions militars per la protecció dels més de 3.000 efectius desplegats a Ceuta. La pregunta, per tant, ja no és només com sortir de la crisi, sinó també què s’està decidint fora del focus públic. És una idea que torna a aparèixer a l’Ara, que reserva un espai destacat a una qüestió directa: "Quines explicacions sobre Ceuta han de donar vuit ministres?". El diari analitza els diferents punts febles de la gestió d’una crisi que ja afecta Interior, Defensa, Migracions, Sanitat i Exteriors, entre altres departaments.
A La Vanguardia, Ceuta continua sent una de les grans fotografies de la jornada amb un titular menys polític però igualment inquietant: "La ferida oberta de Ceuta". El rotatiu considera que la crisi marcarà la resta d’un executiu que ja assumeix que la solució requerirà mesos. És potser la definició més precisa del moment: el que inicialment podia semblar una emergència de dies s’ha convertit en un problema estructural sense desenllaç immediat.
Però aquest diumenge les portades catalanes miren també cap al cel. I no precisament per buscar-hi bones notícies. Les pluges torrencials i les inundacions a la Costa Daurada irrompen amb força i competeixen amb Ceuta com a gran imatge del dia. La Vanguardia parla de "pluges insòlites" i mostra un vehicle atrapat per l’aigua durant una operació de rescat dels bombers. La tempesta, que ha provocat ferits i nombrosos danys, obre un altre debat recurrent: si els avisos van arribar prou aviat i si les administracions estaven preparades davant episodis meteorològics cada vegada més extrems.
El Punt Avui converteix l’aigua en portada gairebé literalment. "L’aigua que baixa i que deixa ferida", titula sobre una gran fotografia d’una zona inundada. El diari destaca les inundacions, els ferits i els desallotjats i assenyala que el Govern defensa que no calia haver enviat alertes a la població. Una justificació que, després dels últims episodis meteorològics extrems a l’Estat, inevitablement torna a situar la prevenció i els avisos d’emergència sota la lupa.
El Periódico, en canvi, aprofita la calor persistent per mirar més enllà d’aquesta tempesta concreta i dedica la portada al final de l’estiu tal com l’hem conegut. "Adeu a l’estiu de sempre", anuncia sobre una Barcelona tenyida de groc, i alerta que els dies tòrrids ja estan canviant els hàbits de consum, reduint l’ús de les terrasses i fins i tot fent que una part dels turistes no repeteixin destinació per culpa de les altes temperatures. El canvi climàtic, adverteix, podria deixar màximes pròximes als 50 graus a mitjan segle.
I encara queda espai per a un altre planeta, el del mar. L’Ara dedica la seva gran aposta dominical a "La nova cursa per controlar el mar", un dossier sobre la competició de les grans potències pel domini dels oceans, per on circula aproximadament el 80% del comerç mundial. Una batalla pel control de les rutes marítimes, els recursos i les infraestructures submarines que recorda que bona part de les disputes geopolítiques actuals també es lliuren lluny de terra ferma.
