Les portades d’aquest primer dilluns d’agost continuen atrapades a Ceuta. L’allau ha perdut intensitat després del retorn de bona part dels més de 60.000 joves i menors que van entrar irregularment a territori espanyol per mar i vorejant l’espigó del Tarajal, però les conseqüències de la crisi no deixen d’eixamplar-se. Ara ja no són les imatges de la multitud avançant cap a la ciutat les que ocupen les primeres planes, o marxant de retorn al Marroc, sinó els migrants amagats als boscos, els familiars que busquen desapareguts i una xifra de morts que encara no ha trobat sostre. El recompte oficial amb què van tancar les edicions se situava en 83 víctimes, però algunes fonts ja l’elevaven per damunt del centenar. La instal·lació d’una morgue a l’antic hospital militar i la desesperació de les famílies fan témer que el balanç definitiu sigui molt més esfereïdor. El drama humanitari, gairebé sepultat els primers dies sota la batalla política entre Pedro Sánchez, l’oposició i els governs europeus més hostils, guanya finalment espai. La frontera no fa vacances. Ceuta ja no viu les hores més caòtiques de l’allau, però continua comptant morts, cercant desapareguts i discutint qui ha de respondre pel que va passar. El Marroc ha trigat tres dies a parlar i ho ha fet per negar qualsevol responsabilitat. La majoria de les portades no han arribat a temps per recollir-ne la versió. Potser demà ho faran, o la notícia quedarà relegada a les edicions digitals. La qüestió serà si es limitaran a reproduir-la o si preguntaran com un soci que es proclama "fiable" pot deixar que desenes de milers de persones arribin a una frontera vigilada i després afirmar que sempre va tenir-la sota control.
Rabat parla, però només 'El Periódico' li fa cas
Després de tres dies de silenci, el Marroc va oferir diumenge a última hora la seva primera explicació oficial. Ho va fer prou tard perquè el comunicat agafés probablement a contrapeu moltes redaccions. Només El Periódico va aconseguir incorporar-lo com a tema principal. La resta de diaris no en diu res, malgrat que es tracta de la primera versió completa del país des d’on va partir l’allau. O potser és que no se’l creuen. Rabat reprodueix, en essència, la tesi que ja havia defensat el govern espanyol: en culpa les xarxes de tràfic de persones, la desinformació difosa a internet i la interpretació interessada de la sentència del Tribunal Suprem que limita les devolucions immediates per via marítima. Segons el Ministeri de l’Interior marroquí, les “informacions enganyoses” van generar la falsa expectativa que es podia entrar a Ceuta sense ser retornat. El comunicat ho defineix com una “explotació maliciosa de l’espai digital”. El Marroc s’exculpa, així, de qualsevol responsabilitat i defensa que va actuar de manera “proactiva i integral”, amb més vigilància i mobilització policial. Una versió difícil d’encaixar amb les imatges de desenes de milers de persones travessant la frontera gairebé sense obstacles. Les xifres de Rabat també queden molt lluny de les espanyoles. El govern marroquí parla de 40.000 persones, davant les més de 60.000 comptabilitzades inicialment per Espanya i les estimacions encara superiors de les autoritats ceutines. Pel que fa a les víctimes, només reconeix onze morts recuperats en territori marroquí: deu ofegats i una persona que hauria mort després de caure des d’una zona rocosa. No és un balanç global, però la manera de presentar-lo minimitza una tragèdia que a l’altra banda de la frontera ja es compta per desenes.
Vivas desmunta el "soci fiable"
La pregunta de fons, però, continua sent la mateixa: el Marroc és un soci fiable o el país que va permetre que la frontera quedés oberta? El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, respon a El País que Rabat ha demostrat que no mereix confiança. Les autoritats marroquines, en canvi, es reivindiquen com un soci “fiable i responsable”. Entre tots dos relats, una frontera desbordada i desenes de morts. El diari de Prisa obre, precisament, amb una esmena al relat de Rabat i també al que ha defensat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “El Marroc ha demostrat que no és fiable, cal exigir-li respecte”, afirma Juan Jesús Vivas en una entrevista. El president popular, que fa més de 25 anys que governa Ceuta, reclama una “resposta contundent” i assenyala directament el veí del sud. La seva afirmació contrasta amb la defensa feta només unes hores abans per Marlaska, que havia proclamat que el Marroc no era cap amenaça per a Espanya, sinó un soci “absolutament fiable”. El diari també posa l’accent en els joves que encara romanen a Ceuta i intenten escapar dels retorns. La fotografia principal mostra migrants amagats en una zona boscosa, on busquen refugi tant de la policia com de les batudes protagonitzades per alguns veïns per expulsar-los dels barris. Ja no és la riuada humana entrant a la ciutat, sinó les restes disperses d’aquella allau intentant no ser descobertes.
Una morgue i una reforma urgent
L’ABC comparteix amb El País una imatge molt semblant: un grup de migrants refugiats al bosc per evitar que la policia els retorni a la frontera. Però el degà de la premsa conservadora prefereix obrir amb una conseqüència legislativa de la crisi: “El govern es veu forçat a pactar la reforma urgent de la llei d’estrangeria”. Segons el diari, l’allau ha obligat Sánchez a avenir-se a modificar la norma, mentre el PP ja té registrada una proposta al Congrés. Ceuta serveix, així, per donar embranzida a l’agenda migratòria dels populars i presentar l’executiu com un govern obligat a rectificar després d’haver-ne perdut el control. La dimensió humana apareix en la informació sobre el dipòsit de cadàvers habilitat a l’antic hospital militar per acollir els gairebé 90 cadàvers recuperats. La dada confirma que, més enllà dels recomptes encara contradictoris, les autoritats es preparen per a un balanç molt més alt. En un racó, l’ABC també apunta al cas Zapatero i afirma que l’expresident es va reunir fins a vuit vegades amb María Jesús Montero, però deixa el motiu per a l’interior.
Guerra dins del govern per les culpes de Ceuta
El Mundo també busca les conseqüències per a Pedro Sánchez, però situa la batalla dins del mateix executiu: “L’allau de Ceuta obre una crisi entre Interior i Defensa”. Segons el rotatiu, la Moncloa ha ordenat blindar el Marroc de qualsevol responsabilitat i la recerca de culpables s’ha desplaçat cap als serveis de seguretat i el CNI. El diari sosté que Interior no va atendre prou les advertències de Juan Jesús Vivas, mentre els serveis d’intel·ligència tampoc no van alertar de la magnitud del que s’estava preparant. La tesi és clara: com que políticament no es pot assenyalar Rabat, les responsabilitats es busquen dins de l’Estat. La lectura encaixa amb la principal contradicció del relat governamental. Sánchez va definir l’allau com una “violació de la integritat territorial d’Espanya”, però no va identificar l’agressor. Si el Marroc queda exonerat i tota la culpa correspon a les màfies, la desinformació o una fallada d’intel·ligència, la crisi acaba convertida en un fracàs intern espanyol.
La Razón dedica la fotografia principal a ciutadans marroquins que observen Ceuta des de darrere de la tanca, vigilada per efectius de l’exèrcit espanyol. “Ceuta es recupera sota l’ombra de més de cent morts”, resumeix el diari, que assumeix ja una xifra superior al recompte oficial.
Catalunya: retorns, reciprocitat i el silenci trencat
A Catalunya, La Vanguardia afirma que “l’executiu accelera el retorn dels migrants que encara hi ha a Ceuta”, un titular que aporta poca novetat després de dies de devolucions i retorns massius. Més sorprenent és el subtítol: Itàlia tem que Espanya respongui amb reciprocitat a la suspensió parcial de Schengen anunciada per Giorgia Meloni, mentre Alberto Núñez Feijóo nega que la normalitat hagi tornat a la ciutat. La capçalera també explica que Donald Trump ha ajornat un nou atac contra l’Iran davant la possibilitat d’un acord, una seqüència d’amenaça i ajornament que ja s’ha repetit diverses vegades. En clau internacional, destaca que Iàbloko, l’única formació pacifista que encara resisteix les pressions del Kremlin, ha aconseguit presentar-se a les eleccions russes.
L’ARA és la capçalera que posa més clarament el drama humanitari al centre: “Els morts a Ceuta superaran el centenar”. El diari destaca la desesperació de les famílies que busquen desapareguts mentre el recompte oficial continua creixent. La portada no tracta les víctimes com una xifra tancada, sinó com un balanç provisional que el mar i les tasques d’identificació poden continuar elevant. La fotografia és protagonitzada per migrants subsaharians, una minoria entre els qui van travessar la frontera, però un col·lectiu especialment vulnerable que es resisteix a abandonar Ceuta perquè tornar enrere tampoc no representa cap sortida. L’ARA també recull el xoc mortal entre dos helicòpters d’extinció d’incendis a Grècia i l’ampliació del topall del lloguer a més municipis espanyols.
El Punt Avui, en canvi, tria una portada pròpia i estiuenca: dedica el dossier principal als naturistes que reivindiquen platges i espais on poder anar despullats sense haver de donar explicacions. Per resumir la resta de l’actualitat, però, recorda que “les guerres no fan vacances a l’agost”.
