L’actualitat està agitada tant en clau interna com externa. Notícies com el debat de les infraestructures, la crisi de Rodalies o de l’habitatge, les conseqüències de les ventades, la pesta porcina o el retorn de Salvador Illa a la feina i la pressió de l’oposició al Govern pel caos en la gestió viscuda en les darreres setmanes, el setge al govern de Pedro Sánchez -ara per baralles internes- habitual en els diaris conservadors espanyolistes, conviuen a les portades amb les tensions geopolítiques mundials. Això és el que està al damunt de la taula de la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC) que se celebra des d’ahir i durant tot el cap de setmana i que reunirà als líders globals per debatre les crisis de seguretat com la guerra d’Ucraïna, les tensions transatlàntiques entre els Estats Units i Europa, i les rivalitats amb Rússia o la Xina. El canceller alemany Friedrich Merz va inaugurar la cimera amb un discurs en el qual va deixar una frase per a la història: “El vell ordre mundial ja no existeix”. Un títol que reflecteix perfectament el moment històric que vivim. Un diagnòstic i una consigna: Europa ha de canviar. Perquè la frase de Merz és tot un bany de realitat que certifica la defunció i el col·lapse del sistema multilateral creat després de la Segona Guerra Mundial, i la guerra freda, basat en regles globals sota el marc d’institucions com l’ONU que ja no són estables, que ha donat pas a una “política de grans potències” on el poder del més fort prima sobre les normes, i això suposa una amenaça per a la llibertat Europea.
La frase lapidària de Merz és tota una declaració per fer reaccionar Europa, que ha d’assumir la seva autonomia estratègica, invertir en defensa pròpia, deixar d’estar sota el paraigua defensiu dels Estats Units –“una dependència autoinfligida d’Europa dels Estats Units” com ho va definir el canceller alemany- i una crida a “regressar de les vacances de la història” i construir un “pilar europeu fort” en l’OTAN, redefinir el seu paper al món i sortir de la zona de confort per convertir-se en un actor global competitiu, a través de la unió i de l’assumpció de decisions, com la “dissuasió nuclear europea” que Merz ha explorat amb el president francès, Emmanuel Macron. Europa viu un moment decisiu, en una cruïlla històrica, i així queda reflectit en algunes de les portades d’aquest dissabte, 14 de febrer, Sant Valentí, el dia dels enamorats, tot i que de l’amor, precisament, no se'n parla als diaris.
El País és qui més ha entès la importància de les paraules de Friedrich Merz. “El canceller alemany certifica la defunció del ‘vell món’”, titula el rotatiu, que destaca que el mandatari va subratllar a Múnic les divergències amb la Casa Blanca des de l’arribada de Donald Trump, però al mateix temps ressalta la necessitat de mantenir l’aliança i les bones relacions amb Washington. Macron, per la seva part, també va intervenir i va advocar per regular l’espai digital amb la finalitat de què no es produeixin ingerències digitals en les democràcies. El diari de Prisa il·lustra el tema amb una fotografia de Merz al costat del secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, que aquest dissabte intervindrà a la cimera. És fotografia similar a la que publica la portada d’El Mundo, que també li dedica un bon espai a la Conferència de Seguretat de Múnic, amb el títol “Europa activa la dissuasió nuclear i el pacte amb Estats Units”. El titular principal del diari espanyolista, però és per les conseqüències de la desfeta socialista a les eleccions de l’Aragó, que diu “esquerda la unitat entre els ministres de Sánchez”. En la mateixa línia va la portada de La Razón, que titula: “Cabreig a la Moncloa pel ‘dard’ d’Óscar López a Alegria”, en referència a la crítica que va fer el ministre per a la Transformació Digital a l’exlíder aragonès Javier Lambán, que va morir l’estiu passat, i al qui va responsabilitzar de bona part de la davallada. L’ABC, per la seva part, obre amb una crítica a la ministra de Defensa Margarita Robles, de la que diu que “ignora l’escalafó en els ascensos a la cúpula de l’exèrcit”, i amb una gran fotografia que il·lustra una advertència catastrofista: “Amb les preses passarà alguna cosa greu com amb els ferrocarrils”, una frase que reflecteix els temors de l’Associació d’Enginyers de Camins que confirma els temors dels sindicats, que denuncien la situació crítica per manca de manteniment i inversió en l’obra hidràulica a Espanya.
A la premsa catalana, El Periódico també va en la mateixa línia que El País i dedica la imatge principal a Merz i Rubio a la cimera de Múnic, amb el titular del dia: “El vell ordre mundial ja no existeix”, destacant que el canceller alemany advoca per “reparar” els llaços amb els Estats Units i revela converses amb França sobre la “dissuasió nuclear europea”. Entre la resta de les notícies de la portada, el titular principal és sobre el soroll a les escoles, amb una futura llei catalana que decidirà la UE, després que un jutjat de Barcelona hagi demanat al TJUE que resolgui si eximir els centres de respectar els nivells acústics permesos als patis és compatible amb el dret comunitari.
La Vanguardia, que habitualment posa el focus en les notícies internacionals, no ho fa avui. Els titulars més importants de la seva portada són en clau local. El principal, diu que “els empresaris exigeixen que la Generalitat prengui el control total de Rodalies”, i la fotografia principal mostra desperfectes en un concessionari a l’Hospitalet per culpa de les ventades de dijous, i el titular diu que la borrasca mortal ‘Nils’ que dona pas a l’’Oriana’. El diari Ara també li dedica la part gràfica de la portada a la cimera de Múnic i destaca una altra de les frases destacades que va deixar Merz en el seu discurs: “S’han acabat les vacances d’Europa”, amb una fotografia que mostra al canceller alemany, Macron i el ministre britànic Keir Starmer. El titular gran és per la notícia que també va destacar ahir: “Hisenda localitza pagaments sospitosos de 850.000 euros en el cas Montoro”. El Punt Avui dedica el dossier a Francesc Ferrer i Gironès, defensor de la llengua, i l’espai dedicat a l’actualitat del dia anterior, a la defensa que la consellera Sílvia Paneque va fer de la gestió de la ventada després de les crítiques de Junts, i també que va xifrar en 100 milions el cost urgent afegit de Rodalies.
