Els veïns de la Nou de Berguedà i Vilada estan cridats aquest dissabte a les urnes per participar en una consulta no referendària sobre si volen o no que es construeixi una central hidroelèctrica reversible a la Baells. Per tal que la consulta i els seus resultats siguin considerats vàlids, la participació en la consulta hauria de superar el 30% del cens, xifra que s’ha superat a la vora del migdia. Les urnes tancaran a ambdues localitats del Berguedà a les 20:00 hores, moment en què començarà un recompte de vots al qual els participants han assegurat que estan molt atents. Tot i l'afluència de ciutadans a les urnes durant el matí i l’ànim sobre aquesta, alguns vilatans es lamenten amb resignació que el resultat de la votació d’avui no es tindrà en compte a l’hora de decidir si el projecte tira endavant o no donat que no és legalment vinculant.
La veu dels veïns no és vinculant
A la Nou del Berguedà, amb 156 persones censades, calia arribar als 47 participants perquè la consulta fos vàlida, xifra que ja s’havia superat al punt del migdia. Els votants al poble creuen que el resultat estarà molt ajustat, donat que en moltes ocasions qui defensi l'opció del ‘sí’, la menys popular, pot haver-s'ho quedat per ell. “És complicat perquè aquí el poble la gent es coneix molt i a vegades de viva veu no ho diu i després té el seu vot privat, és una mica difícil de dir, jo diria que estarà meitat i meitat”, augura la Núria Puig. Els veïns també es lamenten sobre el fet que el resultat de la consulta no serà vinculant. L’Artur Cabrera afirma que la consulta “no serveix per a res perquè ja està tot organitzat” i la descriu a l’ACN com “una miqueta de comèdia i ja està”. Altres veïns, com l’Ignasi Garcia, consideren positiva la consulta perquè el poble pugui dir la seva: “Volíem que es fes aquesta votació, encara que no sigui vinculant, però que es fes i que la gent del poble pugui expressar-se i dir la seva, la llàstima és que, potser, surti el que surti, no es tindrà molt en compte”, lamenta.
A Vilada, l’alcalde, en Quim Espelt, és conscient que els municipis no tenen capacitat d’autoritzar o vetar una infraestructura d’aquest tipus, però d’igual manera creu que és necessari que la gent del territori expressi la seva opinió davant el projecte. “El que avui surti en la votació popular serà el posicionament oficial del municipi, i actuarem en aquest sentit”, ha afirmat. Amb un total de 391 persones censades, a les 12.00 hores també s'havia superat el 30% de participació, garantint l'èxit de la jornada. Veïns, com el Mike Fawler, han explicat que abans de la consulta han rebut informació sobre el projecte. “Hem rebut moltes coses de l'Ajuntament sobre això i la importància d'involucrar-se en el procés”, ha dit a peu d'urna. D'altres, com en Joan Casòliva, que també és jutge de pau al municipi, es mostren contraris a la infraestructura. “Mirarem de posar-hi una pega, si cal. Ara, tant si votem que sí com si votem que no, això es farà”, augura.
Els detractors emfasitzen els efectes ambientals
Una central hidroelèctrica convencional aprofita la força de l’aigua emmagatzemada al pantà per moure una turbina, la qual transforma l’energia en energia elèctrica que es distribueix a la xarxa. En una central reversible, l’aigua pot tant baixar per la turbina i generar electricitat com tornar a pujar per emmagatzemar-se. Per fer-ho calen dos embassaments, un situat en una cota superior a l’altre. En el cas de la consulta, la votació és per la construcció de la nova central reversible i el seu embassament, molt més petit que el de la Baells. En el cas de la Baells, es produiria electricitat de nit, quan hi ha un dèficit d’energia per la manca de sol, i l’aigua es bombejaria de nit. Aquest, però, és un dels punts polèmics, ja que es necessita energia per fer aquest bombeig i es podria donar el cas que la central gasti més energia de la que produeix.
En el cas de la Baells, cal construir un nou embassament, molt més petit, de 6 hm³ de capacitat, perquè el gran ja existeix. Per això, caldrà netejar una zona de bosc i camps de pastura al pla de Clarà, on també s’hauran de fer les obres per a l’embassament, les canonades i dos kilòmetres de camins. Els promotors conclouen que “l’impacte sobre el medi ambient és compatible per a la majoria dels vectors ambientals” tot i que indiquen que els “moviments de terra” tindrien un impacte “moderat” i hi hauria un prejudici per als “hàbitats d’interès comunitari”. Els grups ecologistes com Pla de Clarà Viu, que han fet campanya en contra de la central, alerten dels “riscos geològics” de la construcció i afirmen que l’aigua de l’embassament s’hauria de prioritzar pel seu ús “de rec i de boca”, així com per mantenir “el cabal ecològic del riu”.
El Govern diu que és un projecte “estratègic”
El Govern, però, afirma que la central de la Baells és un projecte “estratègic” per “reforçar la xarxa elèctrica, allargar la cobertura de les renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils. Aquest dimarts, la Generalitat va fer oficial el seu suport al projecte de la central reversible de la Baells i va encarregar a l’empresa pública d’energies renovables L’Energètica, entrar a l’accionariat amb una participació del 10%. La resta pertany a les empreses Verbund, l’energètica pública austríaca que té instal·lacions similars arreu d’Europa, i E-Storagy, una filial de l’empresa espanyola de renovables Capital Energy. També donen suport al projecte els principals partits polítics del Berguedà, excepte la CUP, que governa la capital de la comarca.
Els empresaris de la zona també es mostren favorables a la central i des de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) afirmen que es tracta d’una “oportunitat estratègica” per a la comarca que cal aprofitar per seguir desenvolupant el teixit industrial i logístic. Les empreses promotores del projecte també defensen l’impacte econòmic que generarà la central a la comarca i en el seu mercat laboral. A la central hi treballaran de forma estable unes 30 persones tot i que per a la seva construcció s’arribarien a generar 500 llocs de feina directes i uns 1.200 més d’indirectes, amb una inversió de 400 milions d’euros. També indiquen que pagarien 600.000 euros l’any en impostos als municipis afectats (la Nou de Berguedà, Vilada i Cercs, on l’ajuntament va decidir no fer la consulta) i també aportarien 400.000 euros més amb descomptes al rebut de la llum i beques per a estudiants.
Desmantellaran la tèrmica de Cercs
Els promotors també han anunciat que desmantellaran la central tèrmica de Cercs, en desús des de l’any 2011. De fet, aquest dijous les empreses van encarregar els treballs per estudiar-ne la demolició. Els plecs, que hauran d’estar llestos al setembre, determinaran les característiques tècniques de la demolició així com el pressupost orientatiu amb el qual s'haurà de treballar. Precisament per això, l’Ajuntament de Cercs que governa Urbici Malagarriga (Independent), ha donat el seu suport al projecte. La demolició de la central “és una cosa que suma no només per als tres municipis afectats, sinó per a tota la comarca”, indica l’alcalde. Altres, són més reticents. És el cas de Josep Maria Peixó, alcalde de la Nou de Berguedà, que és escèptic de les contraprestacions que anuncien els promotors: “Són com els polítics, prometen coses que pot ser que no es facin o que no es facin”. Els ajuntaments, però, tenen poca cosa a dir, ja que els permisos de construcció els atorguen la Generalitat i el govern espanyol. Si les empreses promotores superen els tràmits, les obres podrien començar el 2028, sigui quina sigui la posició dels veïns.