El diàleg, en aquest cas, es formula en termes de pressió directa. El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, ha anunciat que el seu país deixarà d’exportar gas a Ucraïna mentre Kíiv no reprengui el trànsit de petroli rus cap a territori hongarès. Una decisió que converteix l’energia en eina de negociació enmig d’un context ja prou tens.
“Mentre Ucraïna no subministri petroli, no rebrà gas d’Hongria”, ha afirmat Orbán en un vídeo publicat a Facebook. El missatge és clar i sense matisos: el subministrament queda condicionat a un moviment previ per part d’Ucraïna. El líder hongarès, considerat el dirigent europeu més proper a Moscou, va afegir que el bloqueig del gas serà gradual, tot i que no va concretar cap calendari.
Dependència energètica i xoc de relats
La decisió no és menor. L'octubre de 2025, el gas procedent d’Hongria representava el 46% del total importat per Ucraïna, segons dades de la Fundació d’Investigacions Econòmiques Oeconomus. Això situa Kíiv en una posició delicada, amb una dependència significativa d’aquest flux en un moment especialment crític.
El conflicte, però, no és només tècnic. Ucraïna assegura que el trànsit de petroli rus cap a Hongria i Eslovàquia està interromput pels danys causats al gasoducte Druzhba després d’un atac rus a finals de gener. Budapest, en canvi, acusa Kíiv de bloquejar-lo deliberadament per motius polítics i fins i tot parla de “xantatge”. Aquest xoc de versions evidencia fins a quin punt la guerra ha traslladat la confrontació també al terreny energètic, on cada infraestructura es converteix en una peça clau del tauler geopolític.
Escalada de represàlies
No és el primer episodi d’aquesta tensió. Ja al febrer, Hongria i Eslovàquia van decidir suspendre les exportacions de dièsel cap a Ucraïna com a resposta a l’aturada del flux de cru rus enviat per Gazprom. Una dinàmica de represàlies creuades que ara suma un nou capítol amb el gas.
A més, Orbán manté el seu veto a un préstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, bloquejant una ajuda clau en plena guerra amb Rússia. Aquest posicionament reforça la seva línia pròpia dins del bloc europeu, sovint en contradicció amb la majoria dels socis. Tot plegat dibuixa una estratègia clara: utilitzar totes les palanques disponibles —energètiques i polítiques— per defensar els interessos hongaresos i, alhora, marcar perfil propi dins d’Europa.
Factor electoral
La decisió arriba en un moment polític especialment sensible per a Orbán. Hongria celebrarà eleccions legislatives el pròxim 12 d’abril, i la qüestió ucraïnesa s’ha convertit en un dels eixos centrals de la campanya del seu partit, Fidesz. El primer ministre ha acusat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, d’intentar desestabilitzar el seu govern, elevant encara més el to del conflicte. Un discurs que connecta amb la seva base electoral, però que també incrementa la tensió diplomàtica.
Les enquestes, però, apunten a un escenari incert. Després de 16 anys al poder amb àmplies majories, Fidesz podria perdre el govern davant l’ascens del partit opositor Tisza, liderat pel conservador Péter Magyar. Segons el sondeig més recent del Centre d'Investigacions 21, Tisza obtindria un 51% dels vots, deu punts per davant del 41% que aconseguiria el partit d’Orbán. Un marge que reflecteix un possible canvi de cicle polític al país.
En aquest context, la confrontació amb Ucraïna i l’ús de l’energia com a eina de pressió no només tenen una dimensió internacional, sinó també clarament interna. Orbán juga en diversos fronts alhora, amb el gas convertit en peça clau d’una partida que va molt més enllà de l’energia.