Juan Luis Cebrián, fundador del diari El País i president d’honor del Grup Prisa, acaba de publicar un nou llibre on un cop més carrega contra Pedro Sánchez, contra el PSOE i contra la gestió de la pandèmia del coronavirus. Cebrián, en una entrevista a El Mundo amb motiu de la publicació de Caos. El poder de los idiotas, no amaga les seves crítiques al PSOE, al que qualifica ara de partit clientelista. "El partit socialista ara és un partit clientelista i el clientelisme és el final dels partits polítics”, afirma Cebrián, que sosté que no hi ha projecte de partit socialista per Espanya “però tampoc hi ha un projecte popular”, afegeix.

L’exdirector fundador d’El País, en declaracions al diari rival, qualifica de “desastrosa” la gestió de la pandèmia per part del govern de Pedro Sánchez, posant èmfasi a qui anomena “tonto oficial”, referint-se a Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. “El que no pot fer el govern és dir al febrer que les mascaretes no serveixen per a res i al juny fer-les obligatòries sense dir ni tan sols que em vaig equivocar”, assegura, i critica que l'executiu espanyol es negui a fer una avaluació independent de les mesures adoptades.

Contra els gurús del PSOE i el PP

Així acusa “els gurus de la comunicació”, Ivan Redondo al PSOE i Miguel Ángel Rodríguez al PP; de voler aprofitar la pandèmia per potenciar la seva popularitat vista la debilitat parlamentària de l’executiu de Pedro Sánchez, i alerta que “poden dur els seus caps a la catàstrofe si se’n descuiden”. I aprofita per alliçonar-los: “La comunicació en política és important, però el més important en la política és el projecte.

ivan redondo efePedro Sánchez i Iván Redondo / EFE

Cebrián carrega contra la mediocritat de la classe política i la falta de lideratge. I posa com a exemple gent que a parer seu “no tenen mèrits suficients per governar” com ara José Luis Rodríguez Zapatero o Isabel Díaz Ayuso. “En comptes de liderar, escodrinyen quines són les vel·leïtats d'uns i d'uns altres i quins els poden ajudar a mantenir-se en el poder”, afirma, i posa coma exemple Pedro Sánchez i el seu viratge amb relació a Pablo Iglesias: de treure-li la son a pactar amb ell un govern.