Juan Luis Cebrián treu el Sant Cristo gros en un article d’opinió a El País (“Un cataclisme previst”) on suggereix a la ciutadania que, un cop s'acabi l’emergència del coronavirus, exerceixi el “dret a demanar reparació legal si hi ha negligència culpable” del govern espanyol en la gestió de la crisi. “Sens dubte, els diversos ministres de Sanitat i els seus caps han estat negligents”, afirma l’autor abans de recordar que “a França tres metges han presentat ja una querella contra el govern per aquest motiu”.

L’exdirector del diari i ex-CEO del Grupo Prisa considera que els governs, no només l’espanyol, la UE, el G-7 i el G-20, tenien prou informació per actuar abans que s’escampés la pandèmia. També dubta de la constitucionalitat “en l'exercici de l'estat d’alarma”, perquè, fet i fet, el decret que l’estableix suspèn “dos drets fonamentals”: el de lliure circulació i el de reunió. Calien les mesures, diu, però a través de l'estat d’excepció, “que sí que cobreix aquests extrems, com també la mobilització de l’Exèrcit”.

Cebrián ha estat molt crític del govern de coalició bastit per Pedro Sánchez amb Podemos. De fet, és molt reticent a la figura de Sánchez des de sempre. En aquest article no és diferent. “El govern [espanyol] és presoner en les seves decisions dels pactes amb els seus socis de Podem i els independentistes catalans i bascos”, diu abans d’acusar Sánchez de fer passar “la conveniència política […] per sobre de la protecció de la ciutadania”.

Els independentistes catalans han demanat des de l’inici de la crisi del coronavirus el confinament total, que és el que ara demana Cebrián al seu article. El retard del govern en actuar es deu, principalment, al debat entre els podemites i una part dels ministres socialistes, d’una banda, i les ministres econòmiques socialistes, de l’altra. Les discrepàncies van tenallar el govern espanyol les primeres setmanes de març. El primer grup era partidari de mesures econòmiques i sanitàries més intenses i extenses, a les quals s’oposaven la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

A l’article, Cebrián no fa cap referència a aquestes discussions, malgrat que el mateix diari El País en va informar a bastament. S’estima més responsabilitzar “Podem i els independentistes catalans i bascos”. Aquests últims no tenen cap representació al Consell de Ministres.

El pronòstic de l’exdirector d’El País és que “en el nou escenari, la Xina no serà ja l'actor convidat, sinó el principal protagonista”, gràcies a “l'eficàcia de les seves respostes a les dues darreres crisis globals, la financera de 2008 i la pandèmia de 2020”, i que el centre del nou ordre mundial es traslladarà a Àsia. Aquesta situació “planteja interrogants seriosos sobre el futur de la democràcia i el desenvolupament de l'capitalisme. També sobre el significat i exercici dels drets humans, tan proclamats com trepitjats en tot l’orbe”. La seva proposta és la del filòsof del Dret italià Luigi Ferrajoli: un constitucionalisme planetari, “un sistema comú de garanties dels nostres drets i de la nostra pacífica i solidària coexistència”.