Catalunya, l'any 1979, amb l'aprovació de l'Estatut de Sau tenia 5.875.439 habitants i el Parlament de Catalunya comptava amb 135 diputats. L'1 de gener del 2025, Catalunya ja té de 8.113.490 habitants, però disposa del mateix nombre de representants a la cambra catalana. Això implica menys representació per habitant, passant d'un diputat per cada 43.522 habitants a un diputat per cada 60.100. L'augment demogràfic de Catalunya ha obert un debat entre la societat catalana sobre la seva gestió, però també la representativitat dels catalans a la seva seu de la sobirania nacional. Precisament, els ajuntaments tenen un mecanisme per anar creixent o decreixent els seus regidors. Un exemple és l'Ajuntament de Barcelona, que tot apunta que en les eleccions del 2027 tindrà dos representants més a escollir.
El Parlament ha de tenir entre 100 diputats i 150
El nombre de diputats al Parlament de Catalunya el fixa el seu Estatut d'Autonomia, aprovat l'any 2006. Tal com estableix l'article 56, la cambra catalana es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. Tanmateix, el text recull una disposició transitòria de l'Estatut del 1979 per la manca d'una llei electoral pròpia: "Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament". Per tant, aquests 135 diputats a hores d'ara són inamovibles fins que tiri endavant una llei electoral pròpia.
En el cas dels ajuntaments, que funcionen per circumscripció única, la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) sí que estableix un creixement de regidors en funció de la població. De fet, és el que li passarà a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 2027 si continua amb l'actual població. La capital catalana ha superat el llindar dels 1,7 milions d'habitants, fet que implica passar dels 41 regidors actuals als 43. El que diu la llei és que els municipis d’entre 50.001 a 100.000 habitants tindran 25 regidors i a partir de la xifra de 100.001 habitants, se sumarà “un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-ne un més quan el resultat sigui un nombre parell”.
Cal incrementar el nombre de representants?
El cas és: davant de l'increment demogràfic cal incrementar el nombre de representats a la cambra catalana? Tot i que no és una qüestió que estigui sobre la taula dels partits polítics -com tampoc ho és una nova llei electoral-, El Nacional.cat ha parlat amb diversos politòlegs perquè n'opinin. Una d'elles és la professora de la Universitat Pompeu Fabra i de la UOC, la doctora Ana Sofia Cardenal, qui recorda com María Dolores de Cospedal, quan va ser elegida presidenta de Castella la Manxa, va aconseguir reduir el nombre de diputats del parlament castellà. "Hi ha la qüestió de proporcionalitat entre territoris i els costs. Els parlaments no poden créixer de forma il·limitada", assegura la politòloga.
Tot i que a Catalunya ha augmentat la ràtio de diputat per habitant, Ana Cardenal posa sobre la taula que segueix per sota dels estats. "Els Estats Units té un representant per cada 800.000 habitants", explica, mentre Andalusia té un per cada 100.000. La politòloga creu que l'actual ràtio és "raonable" i creu que ara obrir aquest debat no generaria gaire "simpatia" entre la ciutadania, davant del creixement dels discursos antipolítics. "Obrir aquest debat també és obrir el debat de veure què fem amb la llei electoral. Crec que no és un debat prioritari", fent referència al bloqueig dels partits a impulsar una llei electoral catalana que busqui l'equilibri territorial.
Com més gran, més proporcional
El professor titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Ridao explica que el paràmetre d'entre 100 i 150 diputats és la "magnitud de l'assemblea". "És un dels elements determinants de la proporcionalitat, o no, d'un sistema", explica Ridao, que afirma que com més gran, més proporcional és l'assemblea i el sistema electoral. Ridao també explica que el sistema que utilitza l'Estatut és el mateix que la Constitució espanyola, on estableix que el Congrés ha de tenir entre 300 i 400 diputats. "Depèn de la potestat autoorganitzativa de les comunitats autònomes que poden decidir exactament la magnitud de l’assemblea, que usualment va en funció de la població", assegura Ridao, que qualsevol modificació creu que requeriria un debat polític i un ampli consens, en el marc d'una llei electoral.
Un diputat cada 60.000 persones
Per la seva banda, el politòleg per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Guinjoan no veu necessari un increment de diputats davant l'augment de la població a Catalunya. "Catalunya ha escollit 135 diputats, però representen la voluntat i la pluralitat dels ciutadans de Catalunya? Sí, perquè la voluntat del legislador té un llindar electoral ben baix i els partits tenen facilitat d’entrar. Això canvia que hi hagi més votants potencials per parlamentari? No, perquè el més important és la representativitat", assegura el politòleg. Guinjoan creu que l'important és que si un partit obté el 20% dels vots, més o menys, obtingui el 20% dels representants parlamentaris. "Si tinguéssim un nombre molt petit d'escons sí que caldria", ha opinat.
Guinjoan explica que ara la tendència és reduir el nombre de diputats, tal com ha passat a Itàlia, per tal que els partits populistes "venguin" que cal retallar la despesa estatal en polítics. A més, posa sobre la taula que els casos en els quals s'incrementen els diputats per l'augment de la població és quan s'absorbeix un nou territori, com va passar als Estats Units o a Alemanya. "Si Irlanda del Nord passés a Irlanda segurament s’incrementaria els diputats", analitza Guinjoan, que assegura que en el moment en el qual s'impulsi una llei electoral pròpia potser sí que caldria canviar de diputats per equilibrar territorialment la representació.
La llei de l'arrel cúbica que no s'aplica: Catalunya, entre 180 i 200 diputats
Així mateix, el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon subratlla que no hi ha un augment dels diputats perquè no hi ha una llei electoral pròpia de Catalunya. "Es va proposar en la llei del 2007 que s'aprovés amb el mateix sistema electoral espanyol", explica Rodon, que recorda també que s'hauria anat revisant segons els canvis de la població. El politòleg posa sobre la taula una llei que calcula aproximadament el nombre de diputats que ha de tenir un parlament: el de l'arrel cúbica. "Un parlament ha de tenir els mateixos diputats que l'arrel cúbica de la població", explica. En funció de si s'agafa la població total o la població amb dret a vot, surt que la cambra catalana hauria de tenir entre 180 i 200 diputats. "Si ho apliques al Regne Unit et surt que la Cambra dels Comuns hauria de tenir 200 menys. No és una llei que se'n compleixi gaire, però és orientativa", explica.
Rodon posa sobre la taula que la mida d'un parlament sempre ha de complir dos principis: eficiència i representativitat. "El problema real del Parlament de Catalunya no són els 135 diputats, sinó com estan repartits. La província no té cap mena de sentit, territorialment", assegura, que també posa sobre la taula el problema que els diputats segueixin fil per randa les directrius del seu partit.
Una nova llei electoral, "l'autèntic" debat
Finalment, el professor a la Universitat Pompeu Fabra de Ciències Polítiques Marc Sanjaume defensa que la ràtio a Catalunya és "més o menys bona". "La qüestió demogràfica crec que no és un gran argument en si mateix", defensa Sanjaume, que creu que el debat hauria d'estar a desenvolupar una nova llei electoral que millori la representació territorial i la proximitat del polític amb les persones. Sanjaume creu que si els diputats poden fer la feina legislativa i de les comissions amb "normalitat" augmentar el nombre de diputats no caldria. "També seria per entrar partits minoritaris i seria més representatiu, potser", defensa el politòleg, tot i que apunta que la cambra catalana quedaria molt més fragmentada.
A més, creu que s'ha de tenir en compte les competències de cada cambra legislativa, ja que Dinamarca, amb sis milions de persones, té un parlament de 179 diputats, però amb més competències. Això sí, adverteix que l'argument dels diners és "dolent". "El debat no hauria de ser retallar la democràcia per una minúcia d'euros", defensa Sanjaume, que insisteix amb la necessitat d'una nova llei electoral catalana.