El sentiment independentista encara no ha travessat els Pirineus, però el procés sí que és seguit de prop per la Catalunya Nord, "amb enveja i aprensió". Així ho assegura el diari Le Monde en un reportatge, on destaca que "la violència policial ha despertat una onada de simpatia i solidaritat" cap als veïns del sud. "Amb prou feines havien cregut en aquest referèndum d'independència a l'altre banda dels Pirineus. Des del diumenge 1 d'octubre, ho han entès".

El rotatiu parisenc destaca que molts càrrecs electes -alcaldes, regidors i consellers de departament- van passar la frontera de La Jonquera ja fos com a observadors, en amistat o per simple curiositat. En van tornar "xocats pel que havien viscut els seus veïns".  La seva identitat catalana, sovint reduïda a pur folklore i poc més, ara està en el centre del tauler.

Així es vivia fins ara la "identitat regional" catalana al departament de Pirineus Orientals: "Es cantava L'Estaca, símbol de la lluita contra l'opressió franquista, en els partits de l'USAP, l'equip de rugbi local. Es ballava la sardana i s'aplaudien els castells (piràmides humanes) a les festes majors. Els més apassionats posaven els seus nens en escoles públiques o associacions catalanes". Com assenyala l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol (Els Republicans), el vincle és cultural, "no polític ni identitari". Tot es veia amb certa distància.

Però el 19 de setembre, quan la Fiscalia va citar més de 700 alcaldes, va produir un "clic", sosté Le Monde. Per iniciativa de Nicolás García, vicepresident comunista del departament de Pirineus Oriental, un grup de càrrecs electes van mostrar la seva preocupació per la "repressió ordenada per Madrid". Després s'hi van sumar els 129 alcaldes del Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana. En els pobles més propers a la frontera i més implicats, relata, van anar més enllà. El petit poble Pesillà de la Ribera, de 3.500 habitants, va publicar una piulada al seu compte de Twitter on deia que "les urnes no mosseguen". Tots els seus regidors, de tots els partits, van travessar la frontera l'1-O.

El reportatge recorda que el departament de Pirineus Orientals és un dels més pobres del país i que molts joves creuen la frontera catalana per buscar oportunitats. "Molts se senten oblidats tant per París com per la regió", afegeix. 

Una curiositat que destaca el diari parisenc és que a Elna van amagar-se "desenes d'urnes" i que "a la zona" eren impreses "d'amagat" les paperetes de votació. "El que va passar diumenge va canviar la visió dels catalans", sosté Jean-Paul Alduy, exalcalde centrista de Perpinyà. "Ha estat un inici de presa de consciència".