Junts per Catalunya s'estrena a les eleccions generals 2023 com a partit polític registrat, i ho fa amb una nova cap de llista, Míriam Nogueras. La que ha estat portaveu dels juntaires al Congrés en els darrers dos anys a conseqüència de la marxa de Laura Borràs assumeix el repte —en un clima que amenaça la mobilització de l'electorat independentista, amb una part d'aquests votants inclinant-se per l'abstenció— d'intentar posicionar la seva formació com a principal partit independentista a la cambra baixa espanyola. Vuit mesos després de sortir del Govern, el partit ha aconseguit superar Esquerra Republicana a les municipals i procurarà arrossegar la tendència a aquests comicis del 23 de juliol per muscular, de nou, un espai que fa quasi 12 anys —i en plena majoria absoluta del Partit Popular— era la força majoritària del catalanisme al Congrés amb 16 escons i sota el paraigua de Convergència i Unió (CiU).

🟡 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

🟡 Per què s'avancen les Eleccions Generals 2023?

Catalunya té 48 diputats al Congrés. D'aquesta manera, CiU aglutinava un terç dels representants catalans a la cambra legislativa espanyola, espai que s'ha vist reduït fins al 8,3% en l'actualitat —tot i que a les últimes eleccions del 10 de novembre de 2019 Junts va aconseguir vuit escons, el grup es va partir per la meitat: quatre del PDeCAT i els altres quatre, dels juntaires—. Després de les eleccions del 2011, l'espai va anar dividit a la següent convocatòria electoral del 2015 fruit del trencament de la federació que formaven Convergència i Unió. Ambdós partits van concórrer per separat i Esquerra Republicana va fer el sorpasso als convergents quan feia tres mesos de les eleccions catalanes, convocatòria en què Convergència i ERC van fer una llista conjunta amb el nom de Junts pel Sí. Això va fer que l'espai caigués del 29,35% aconseguit el 2011 al 15,08%, que es va traduir en vuit actes i la caiguda fins a la quarta posició, per darrere dels comuns, ERC i el PSC. Les pèrdues més significatives es produïen a Barcelona i Tarragona, caient a la meitat dels sufragis aplegats l'any 2011. Amb tot, en aquells comicis —on CDC va formalitzar una coalició amb Demòcrates i Reagrupament que es va presentar amb el nom de Democràcia i Llibertat, liderada per Francesc Homs—, l'espai va mantenir el lideratge a les demarcacions de Girona i Lleida.

Set mesos després, el partit feia front a una repetició electoral després que ni Mariano Rajoy (que havia guanyat el desembre de 2015) ni Pedro Sánchez (que va arribar a un acord de govern amb Cs i va buscar la complicitat d'Unidas Podemos per arribar a la Moncloa) aconseguissin ser investits. La participació va baixar i la nova convocatòria va beneficiar, especialment, Rajoy, que va créixer dels 123 als 137 diputats. En el cas de Convergència —que es va presentar amb les seves sigles, de nou amb Homs com a home fort i que van ser els seus últims comicis com a partit—, la nova contesa els va fer caure per sota del mig milió de vots (483.488) i es van quedar en un baix 13,9% dels sufragis. Tot i aquest lleu sotrac, la formació va aconseguir mantenir els vuit escons que tenia el 2015 i va repetir com a quarta força catalana al Congrés. La diferència, però, és que en aquesta ocasió van perdre la primera plaça en favor d'Esquerra Republicana a Girona i Lleida, sense arribar al 25% de les paperetes a cap de les dues demarcacions.

El nom de Junts s'estrena a les eleccions espanyoles el 2019

La legislatura del 2016 al 2019 va ser molt convulsa. Arran del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, el govern espanyol va aplicar l'article 155 a Catalunya i va dissoldre el Parlament. El president d'aleshores, Mariano Rajoy, va convocar els comicis catalans per al desembre de 2017, deixant un marge escàs per als partits independentistes i intentant agafar-los a contrapeu en un moment on part del Govern va haver de marxar a l'exili i, l'altra part, va ser empresonada. Ja amb el PDeCAT format, l'espai va optar per formar una coalició amb Puigdemont com a figura de referència i candidat a les eleccions catalanes i amb la incorporació de figures independents. L'objectiu era formar una candidatura més transversal. Aquest esperit es va reproduir a les posteriors conteses que van venir: les generals, les municipals i les europees.

El 2018 va estar marcat per la moció de censura que va ungir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, un executiu que va durar poc temps perquè no va aconseguir sumar els vots d'Esquerra per aprovar els pressupostos de 2019, fet que va conduir el socialista a prendre la decisió d'avançar les eleccions. En aquells comicis estatals del 28 d'abril de 2019, l'espai hereu de CDC es va presentar per primera vegada sota la marca de Junts per Catalunya i amb Jordi Sànchez com a cap de cartell, però el resultat no va ser bo: tot i seguir com a quart grup, en percentatge de vot es van quedar només amb el 12,1% dels sufragis, fet que va implicar que perdessin un escó i només disposessin de set actes. En aquella jornada, la participació va ser històrica, arribant gairebé al 78%. El vuitè seient del Congrés el van perdre a la demarcació de Barcelona, on Junts va ser cinquè amb un 10,2% de les paperetes. A més, ERC va doblar els juntaires, arribant a un resultat històric per als republicans de 15 diputats.

Novament, el bloqueig es va apoderar a la cambra baixa espanyola i la impossibilitat d'un acord entre el PSOE i Unidas Podemos va comportar una repetició electoral pràcticament set mesos després. El 10 de novembre de 2019, la marca Junts es va reeditar, en aquesta ocasió, amb el lideratge de Laura Borràs donada la condemna als presos polítics, que impossibilità que Sànchez repetís com a número u. Tot i caure la participació fins al 72%, els juntaires es van recuperar lleument i van poder tornar a tenir vuit diputats i pujar al 13,7% dels vots.

El 2020, Junts per Catalunya es constitueix com a partit polític i es produeix la ruptura amb el PDeCAT, que decideix no unir-s'hi (tot i que diversos membres que formaven part de la direcció sí que ho fan). Aquest trencament es trasllada al Congrés, on els dos partits es divideixen dins del grup parlamentari Plural: els quatre diputats de Junts i els quatre del PDeCAT, des d'aleshores, van per bandes diferents. Tres anys després, serà la primera ocasió que Junts per Catalunya es presenta com a partit polític a unes generals i ho fa amb Míriam Nogueras com a cap de llista. La formació aspira a tenir una competició més ajustada amb Esquerra Republicana i intentarà arribar, de nou, a un 15% —no passa des del desembre de 2015— per reunir més requisits per formar un grup parlamentari propi al Congrés —que tampoc passa des del 2016—.