L'emissora France 3 ha emès, en la seva desconnexió en llengua catalana, un reportatge sobre els antiindependentistes algerians, que van ser expulsats del país en perdre, i van ser allotjats en el famós camp de concentració de Ribesaltes, al Rosselló. El camp, creat poc abans de l'arribada de republicans catalans i espanyols el 1939, i després utilitzat pels ocupants nazis, va seguir en funcionament amb diversos criteris fins al 1964.

"Entre 1962 i 1964, més de 20.000 harkis van ser reclosos al camp de Ribesaltes. Aquells algerians que van combatre amb l'exèrcit francès contra la independència de llur país, s'hi van estar amb les seves famílies, en unes condicions molt precàries, en unes estades variables. Uns s'hi queden dies i altres s'hi queden anys. La primera etapa que han de complir és que han de confirmar que volen continuar essent francesos", explica el reportatge.

"Al camp Joffre -el nom oficial de la instal·lació de Ribesaltes- s'organitzen classes d'alfabetització i de treballs domèstics per a les dones. Els homes segueixen un curs d'iniciació a la vida metropolitana [francesa], i de formació professional. Molts són orientats cap a les mines i les indústries del nord de l'Estat. Altres treballaran a l'amenatjament dels boscos en veïnats de silvicultura [gestió forestal], un dels quals és situat al mateix camp de Ribesaltes. El camp de trànsit tanca oficialment el desembre del 1964", afegeix.

Segons France 3, fins al 2007 va ser utilitzat com un centre de retenció d'estrangers pendents de ser expulsats. 

Algèria va aconseguir la independència l'any 1962, després d'una cruenta guerra des del 1954 que va situar França en una profunda crisi política. Algèria no era considera per París una colònia sinó una prolongació de França. Mentre que el Marroc i Tunísia eren protectorats, Algèria era un departament com la Normandia.

La guerra entre el Front Nacional d'Alliberament algerià i l'exèrcit francès es va perllongar durant 8 anys, i va ser molt sanguinària. Es parla de mig milió de morts. 

El debat sobre el conflicte d'Algèria, que ja s'havia carregat diversos gabinets, va desembocar en la caiguda de la IV República francesa. Davant la gravetat de la crisi, el general Charles de Gaulle, l'heroi de la resistència contra els nazis, va ser cridat per encapçalar un govern que intentés treure el país del cul-de-sac. Al darrere hi havia els generals i la dreta colonialista, que esperaven que De Gaulle mantindria Algèria sota sobirania francesa. Però el general va descartar tota escalada militar, i es va posar a negociar els termes de la independència. La reacció dels unionistes o colons va ser crear un grup terrorista, l'Organització de l'Armada Secreta (OAS), que no desapareixeria fins al 1965.