El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha dit aquest divendres al vespre, que la querella per prevaricació anunciada per la Mesa del Parlament contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena suposa una "amenaça i un intent de coaccionar" l'instructor de la causa contra el Govern Puigdemont.

A més, considera que una institució "plural" que representa tots els catalans no pot gastar diners públics en un cas així. Segons el ministre, la cambra està "fora de l'àmbit raonable" d'una "institució plural com el Parlament" on, ha assegurat, "s'està fent apropiacions per part de minories".

En declaracions als periodistes en arribar a un acte a la delegació del govern espanyol a Catalunya, el ministre ha considerat aquesta querella una "desautorització" als lletrats del Parlament, que "han dit a Torrent que no és raonable prendre iniciatives penals que estiguin fora de l'àmbit raonable" de la institució. "Presentar querelles contra els jutges s'acosta molt a les amenaces i intents de coaccions", ha assegurat Catalá, que ha recordat: "Quan algú està en desacord amb una decisió judicial la impugna conforme els procediments judicials".

Catalá ha mantingut que "el que està passant a Catalunya és impropi d'una societat avançada i europea de l'any 2018", i ha al·ludit a les persones que "han d'anar amb escortes perquè els estan amenaçant", en referència a la seguretat amb la qual va comptar Llarena en la seva visita a Catalunya.

El ministre també ha insistit que la decisió d'interposar la querella és "de baixíssima qualitat democràtica", i ha afegit sobre Torrent: "Si a més està utilitzant recursos públics per a alguna cosa que no li correspon, corre el risc d'estar cometent un delicte de malversació de fons públics". "Han estat avisats pels lletrats del Parlament, pel que cadascú assumirà les seves responsabilitats", ha conclòs Catalá. 

Pel que fa a la situació de Carles Puigdemont a Alemanya, Catalá també ha dit que la fiscalia espanyola ha donat i donarà més informació i dades a la fiscalia alemanya per aconseguir l'extradició pel delicte de rebel·lió.

En aquest sentit, Catalá ha recordat que la fiscalia alemanya inicialment va assumir la posició de Llarena i ara, abans que el tribunal regional prengui la decisió definitiva, la fiscalia espanyola, mitjançant el mecanisme de coordinació Eurojust, està donant més informació i dades per intentar acreditar la suposada violència dels independentistes.

En tot cas, ha dit que acceptaran la decisió final dels tribunals alemanys, que també hauran de tenir en compte les al·legacions de la defensa, recordant que la primera decisió judicial atribuïa a Puigdemont un possible delicte de malversació, i segons Catalá, assegurava que no s'havien limitat els seus drets polítics i sí que havia actuat per alterar l'ordre constitucional espanyol.