El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per abordar els preparatius de la presidència rotatòria de la UE, que Espanya haurà d'assumir el segon semestre del 2023. Albares s'ha reunit amb el vicepresident de la Comissió encarregat de les relacions interinstitucionals, Maros Sefcovic, i amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, així com amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. No obstant això, en el cas de la trobada amb Metsola, les carpetes relatives a Catalunya han acabat copant bona part dels temes de la reunió. El mateix Albares ha explicat en acabar la trobada que havia parlat amb Metsola sobre l'ús del català, el gallec i el basc als plens del Parlament -una de les reivindicacions que el Govern de Pere Aragonès ha inclòs a la taula de diàleg- i sobre l'informe de la JEC en relació als eurodiputats independentistes.
En el marc de la taula de diàleg entre el Govern català i l'espanyol s'ha acordat un document sobre "la protecció i l'impuls de la llengua catalana", on es compromet l'executiu de Pedro Sánchez a assegurar la presència del català a les institucions comunitàries i internacionals. "Concretament, el Govern espanyol sol·licitarà a la presidència del Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d'ús al ple i a efectes de l'exercici del dret de petició davant la institució", s'assegura a l'acord que es va fer públic el passat mes de juliol. Dos mesos més tard, el govern espanyol va fer arribar la carta a l'Eurocambra demanant que el català, el gallec i l'eusquera puguin ser llengües d'ús als plens.
Català, gallec i eusquera
Durant la reunió d'avui, Metsola ha traslladat al ministre que hi ha "dificultats tècniques" per permetre l´ús de les tres llengües cooficials a l'hemicicle que obligarà, entre altres qüestions, a garantir l'espai necessari per a les cabines d'interpretació. A més, en declaracions a la sortida de la reunió, el ministre ha constatat les dificultats polítiques amb que la proposta toparà a la mesa de l'Eurocambra, a qui correspon donar llum verda a aquesta decisió.
Puigdemont
A més de la carpeta relativa a la llengua, els dos polítics han abordat al llarg de la conversa la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) en què s'insisteix en què els eurodiputats independentistes Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé no disposen de les preceptives acreditacions per assumir els seus escons com a diputats, per la qual cosa reclama que quedin vacants fins que es presentin al Congrés a jurar la Constitució, tal i com marca la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG).
El ministre ha preguntat a la presidenta de l'Eurocambra si havia rebut l'informe i aquesta ha confirmat que l'havia rebut la carta i que coneixia l'argumentació de la JEC, i li ha explicat que ha demanat informes als serveis jurídics.
Tot i que en un primer moment, Puigdemont i Comín no van poder assumir els escons perquè la JEC els negava l'acreditació amb l'argument que no s'havien presentat a Madrid a jurar la Constitució, el desembre del 2019 l'aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, els va permetre accedir al ple després que el TJUE va determinar que Oriol Junqueras, era diputat des del mateix moment en què es van proclamar els resultats, sense necessitat de jurar la Constitució.