La petició per utilitzar el català al Parlament Europeu continua estancada un any després que l'executiu de Pedro Sánchez fes aquesta promesa al Govern en el marc de la taula de diàleg. La Moncloa només es va comprometre a fer la sol·licitud, que es va tramitar la tardor del 2022. Tanmateix, la Mesa de l'Eurocambra encara no ha pres una decisió al respecte i ara ERC pretén exigir al PSOE en les negociacions d'investidura que "culmini" el pacte per garantir "l'ús de la llengua catalana al Parlament Europeu". Plataforma per la Llengua ho veu insuficient i reclama un pas més: l'oficialitat del català a la UE.

"Volem el pa sencer, no engrunes", reivindica la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, a l'ACN. En plena presidència espanyola del Consell de la UE, Plana diu que és "un bon moment" perquè l'Estat "advoqui per la presència del català de manera oficial". "No volem promeses, volem fets", avisa la representant de l'entitat, que intensificarà la seva campanya per exigir que el català sigui llengua oficial a la UE.

Per ara, el Govern i l'executiu de PSOE i Podem s'han centrat en l'ús del català al Parlament Europeu i no en fer-lo oficial a tota la UE. En canvi, Plataforma per la Llengua alerta que és "molt més important" el segell d'oficialitat per "tots els preceptes lingüístics" que hi ha vinculats. Per exemple, l'etiquetatge de productes.

Promeses a la taula de diàleg

En l'última reunió de la taula de diàleg el 27 de juliol del 2022, el govern espanyol i el català van tancar dos acords: un per "superar la judicialització i reforçar les garanties" i un altre per "la protecció i l'impuls de la llengua catalana". En aquest segon acord, la Moncloa va prometre, d'una banda, impulsar la revisió del reglament del Senat perquè es pogués intervenir en català i, per l'altra, demanar "a la presidència del Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d'ús al ple i a efectes de l'exercici del dret de petició davant la institució".

Situació al Senat

La revisió de la reforma del reglament del Senat no ha tirat endavant. Socialistes i republicans han mantingut algunes converses, però no han fructificat. Des d'ERC lamenten l'actitud tant del PSOE com del govern espanyol, i critiquen que, pel que fa a aquest tema, els socialistes actuïn de la mateixa manera que el PP.

Fonts de Govern consultades per l'ACN remarquen, però, que els acords continuen vigents i que, per tant, s'han de complir. Des de Palau defensen que en tots els casos s'ha avançat, però no s'han culminat per "diferents motius". En el cas del Senat, apunten a l'avançament electoral.

Estancament a Brussel·les

En el cas de l'Eurocambra, el govern de PSOE i Podemos va complir amb la primera part de la seva promesa i el setembre del 2022 va sol·licitar a la Mesa de la cambra europea que permetés l'ús del català, el gallec i l'eusquera.

Però, el govern espanyol també es va comprometre a "treballar per aconseguir una majoria suficient que avali aquesta petició" abans de finals del 2022. Al novembre, el ministre d'Exteriors, José Luis Albares, ja va refredar les opcions de complir aquesta promesa al·legant "dificultats tècniques" i "polítiques" que, segons ell, li havia traslladat la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola. Des de llavors, no hi ha hagut novetats i la petició continua estancada.

En mans de les majories polítiques

Des del Govern ho atribueixen, en part, al cas de corrupció del Qatargate, que va impactar la mesa i hauria provocat l'endarreriment de l'acord. Tot i això, admeten que el següent pas és tenir majoria a la Mesa per tirar endavant l'acord sobre el català. Hi ha 15 membres en aquest òrgan: cinc socialdemòcrates, tres eurodiputats del Partit Popular Europeu, tres liberals de Renovar Europa i un dels Conservadors i Reformistes Europeus, els Verds i l'Esquerra. La presidenta Metsola és dels populars europeus i en cas d'empat té vot de qualitat.

Davant la manca d'avenços a Brussel·les, ara ERC torna a situar la llengua com un dels temes a tenir en compte a l'hora de negociar una investidura de Sánchez. "Avançar en tots aquests nous acords passa també per culminar el compliment dels que ja estan rubricats, com l'ús de la llengua catalana al Parlament Europeu", deia la carta que van publicar dilluns a l'Ara diversos dirigents d'ERC, junt amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Així, el Govern manté que el compliment dels acords de la taula de diàleg serà un dels punts de la negociació a partir del 23-J.

Oficialitat del català a la UE

Fora de la taula de diàleg, partits i entitats com Plataforma per la Llengua han demanat també en diverses ocasions al govern espanyol que demani l'oficialitat del català a la UE i de la resta de llengües cooficials a l'Estat espanyol. Així ho va exigir, per exemple, la diputada d'ERC Marta Rosique el 2021 en una sessió al Congrés. Albares li va contestar que el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va sol·licitar el 2004 el "reconeixement del català" i, segons ell, van contestar que no era possible perquè els tractats "no ho permeten".

El Consell de la UE ha negat que mai s'hagi fet una petició perquè el català sigui llengua oficial, tal com consta en una resposta europarlamentària.

Com es regulen les llengües a la UE?

Els tractats de la UE no estableixen quines són les llengües oficials de la UE, sinó les "llengües dels tractats", és a dir, en quines llengües estan traduïts els tractats. La regulació Núm. 1/1958 és la norma que marca quines són les llengües oficials de la UE i el Consell de la UE -on hi ha representats els governs dels estats membre- és qui pot modificar aquesta regulació per unanimitat.

És cert que els tractats de la UE atribueixen als ciutadans el dret a petició, al Parlament Europeu i al Defensor del Poble Europeu, així com a dirigir-se a les institucions de la UE en "qualsevol de les llengües dels tractats". Tanmateix, la regulació que marca les llengües oficials també confereix el dret comunicar-se per escrit en alguna d'aquestes llengües i a altres prerrogatives, com la traducció de normatives europees.

Alternatives per a llengües no oficials

El govern de Zapatero va demanar el 2004 el "reconeixement oficial" a les llengües cooficials de l'Estat "però mai va demanar que fossin afegides a la llista de llengües oficials de la UE" de la regulació Núm. 1/1958. En conseqüència, el que va fer el Consell va ser aprovar un compromís polític que obria la porta a l'ús de les llengües cooficials de l'Estat a Brussel·les sempre que Espanya firmi un acord administratiu amb la institució de la UE en qüestió i assumís "els costos directes o indirectes" que se'n derivin.

Així hi ha marge per utilitzar altres llengües a Brussel·les encara que no tinguin l'estatus oficial. A petició dels estats interessats, es pot arribar a un acord amb el Consell, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions per fer servir altres llengües "autoritzades" o reconegudes constitucionalment en les comunicacions amb aquestes institucions o per intervenir-hi oralment. Ara bé, els estats sol·licitants s'han de fer càrrec dels costos "directes o indirectes" que impliqui l'ús d'aquestes llengües.

Espanya ha tancat amb el mateix Consell un pacte administratiu que permet l'ús oficial del català, el gallec i l'eusquera en aquesta institució. També ho ha fet amb Comitè de les Regions, però no amb el Parlament Europeu.

De fet, qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i té dret a rebre una resposta en la seva llengua. No és el cas de l'Eurocambra.

A part de la possibilitat de tancar un acord administratiu amb l'Estat, el reglament de l'Eurocambra també es podria modificar, tal com preveu l'article 237. Ara només contempla que els eurodiputats puguin utilitzar les 24 llengües reconegudes com a oficials a la UE, però els eurodiputats poden proposar canvis.

Bilingüisme a Barcelona

Les oficines de la CE i l'Eurocambra a Barcelona fan servir el català habitualment, però aquest ús darrerament s'està modificant: abans era exclusiu, i ara totes les comunicacions són bilingües (català/castellà). Inclús, una campanya publicitària de l'executiu comunitari va generar polèmica perquè només es va promocionar en Castellà a Catalunya.