El diputat i vicepresident de Junts Antoni Castellà ha acusat aquest dimecres el PSOE d'haver trencat deliberadament dimarts un acord amb Junts sobre un decret d'habitatge perquè no li interessava aprovar-lo abans de convocar les eleccions generals del 29 de novembre. "Quan van veure que tenien decret i el podíem votar, s'ho van petar perquè no els interessava tenir un decret. Els interessava convocar eleccions i això és immoral", ha denunciat Castellà en el debat amb la consellera d'Economia, Alícia Romero.
Castellà ha assegurat que Junts havia assolit dimarts un acord amb el PSOE sobre un decret que, segons ha defensat, contenia mesures que milloraven les condicions d'accés a l'habitatge. El diputat ha situat aquest episodi en el centre de la seva crítica a Pedro Sánchez, a qui ha acusat d'haver prioritzat la convocatòria electoral per davant dels acords que tenia sobre la taula amb els grups catalans. L'acusació arriba després que Junts decidís votar en contra dels dos decrets d'habitatge del govern espanyol. El partit de Carles Puigdemont ha defensat que els textos no incorporaven les seves demandes i ha mantingut una posició crítica amb l'executiu de Sánchez. Castellà ha volgut deixar clar, però, que el seu partit no se situa en cap dels blocs ideològics que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha plantejat en els darrers dies. "El president de la Generalitat interpel·lava a Junts preguntant si estàvem al bloc de la dreta i l'extrema dreta o l'esquerra o l'extrema esquerra. Doncs li contesto: Junts està en el bloc Catalunya", ha afirmat.
En aquest sentit, Castellà ha retret a Illa que durant la sessió de control semblés "més el director de campanya de Pedro Sánchez" que el president de la Generalitat. I ha reclamat al Govern que aprofiti el final de la legislatura espanyola per exigir a Sánchez mesures que afectin directament Catalunya. "Si se situa en el bloc de Catalunya, espero que el pròxim dimarts al Consell de Ministres veurem decrets per anul·lar el FLA, per la defensa del finançament i la mancança d'inversions", ha ironitzat. "Crec que no ho veurem perquè al PSOE li importa un rave Catalunya", ha afegit.
Romero nega que fos premeditat
Romero ha rebutjat les acusacions de Castellà i ha negat que el final de la legislatura i la convocatòria d'eleccions responguessin a una operació premeditada per impedir l'aprovació dels decrets. "No podíem preveure l'error de Junts. No pot dir que això estava premeditat. Hi ha coses que no es poden dir", ha replicat la consellera. La titular d'Economia ha aprofitat el debat per responsabilitzar Junts dels seus vots al Congrés contra diverses mesures del govern espanyol. Romero ha enumerat el rebuig a la reducció de la jornada laboral, a la moratòria antidesnonaments, a l'escut contra els talls d'aigua, gas i llum, al gravamen contra les empreses energètiques, al Consorci d'Inversions i, finalment, als decrets d'habitatge. "Han de decidir on volen estar", ha conclòs Romero.
La consellera també ha reivindicat la política del Govern d'Illa i ha defensat que l'executiu català ha estat "defensant Catalunya des del pragmatisme". En aquest sentit, ha recordat que feia 13 anys que no es convocaven reunions bilaterals entre la Generalitat i l'Estat i ha posat com a exemples els compromisos per arribar als 25.000 Mossos d'Esquadra, la incorporació de jutges i els 8.000 milions d'euros vinculats al pla de Rodalies.
El final de la legislatura deixa en l'aire els grans acords amb Catalunya
El debat entre Castellà i Romero arriba en un moment especialment delicat per als acords que el govern espanyol havia assolit amb ERC i Junts durant aquesta legislatura. La dissolució del Congrés deixa en suspens diverses de les principals reivindicacions catalanes. Una de les carpetes més importants és la del nou model de finançament. El Govern d'Illa ha defensat una proposta que comportaria 4.700 milions d'euros addicionals per a Catalunya i que va rebre el suport de la Generalitat al Consell de Política Fiscal i Financera. La proposta, però, no ha estat aprovada pel Consell de Ministres i, per tant, no ha arribat al Congrés abans de la dissolució de les Corts.
També decaurà la tramitació de la condonació del 22% del deute del FLA, que per a Catalunya representava 17.104 milions d'euros. El projecte havia superat el primer obstacle al Congrés, però no podrà completar la seva tramitació abans de la convocatòria electoral. En immigració, la proposició de llei pactada entre el PSOE i Junts per delegar competències a la Generalitat tampoc ha prosperat. La primera versió va ser rebutjada pel Congrés i Junts va tornar a registrar el text aquest estiu, sense que arribés a ser debatut.
En Rodalies, el Govern d'Illa sí que ha avançat en la constitució de la nova empresa Rodalies Catalunya, que està previst que gestioni el servei a partir del 2027, però encara queden pendents aspectes importants del traspàs, com la R1 i el contracte programa. I també continua sense concretar-se l'oficialitat del català a la Unió Europea, un dels compromisos que Pedro Sánchez va assumir amb Junts per aconseguir la seva investidura.